La decisió de referir-se als ocupants del vaixell que anava a Gaza com a ‘segrestats’ ha mogut un considerable debat tant a la redacció com amb els lectors. He pensat que podria ser interessant per a algú conèixer els diversos arguments creuats. Publique per això alguns fragments dels correus que ens hem creuat en les darreres hores. Alguns són de redactors que discrepen de la posició adoptada i altres de lectors. M’imagine que això continuarà i em sembla interessant que els lectors n’estiguen al corrent i naturalment us convide a opinar, si ho considereu interessant
1)
‘Discrepo de l’utilització del terme ‘segrestats’ aplicat als activistes que es dirigien a Gaza. Deixant clar que considero que l’acció d’Israel és una aberració total i sense cap justificació, no crec que haguem de dir que han segrestat ningú. […] no podem utilitzar paraules carregades de significació i que no s’ajusten als termes més tècnics i neutres. És cert que Israel no pot detenir ningú fora de la seva jurisdicció i, per tant, va practicar detencions il•legals. És a dir, els activistes van ser detinguts il•legalment. Es troben en situació de detenció il•legal. Per contra, un segrest és
Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític.
Em sembla ben clar que no és el cas. La descripció de detenció, afegint-hi l’apelatiu d’il•legal, s’adequa molt més a la situació que ens ocupa:
Acció mitjançant la qual la policia judicial o governativa limita la llibertat d’una persona i la reté, per tal com la suposa relacionada amb algun fet delictuós (detenció preventiva), o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
2)
El meu argument, però, és precisament que un segret té una definició molt concreta i neutra. Un segrest és definit de forma internacional (al diccionari legal de Nacions Unides, que explícitament treu la definició del Model Penal Code americà) de la següent manera:
‘Generally, kidnapping occurs when a person, without lawful authority (i aquí hi ha la mare dels ous!), physically asports (i.e., moves) another person without that other person’s consent, with the intent to use the abduction in connection with some other nefarious (‘vil’) objective.’
Definició que a mi em sembla claríssim que encaixa en els fets dels quals parlem. És clar que la definició és diferent en diferent països però la norma internacional bàsica és la de Nacions Unides.
Acceptar que un estat pot capturar un ciutada, o seixanta, fora del seu territori va en contra de qualsevol norma bàsica. Per això si Israel hagués capturat el vaixell en aigües territorials seria tot molt diferent. Fins i tot seria discutible la figura amb la qual hauríem de definir l’acció si Israel hagués atacat en la zona d’exclusió econòmica, tot i que hauríem hagut de debatre molt. Però en alta mar, en aigües internacionals, no hi ha discussió possible, em sembla a mi. Perquè si no acabaríem acceptant la teoria Bush de l’Extraordinary rendition que ha portat a Guantànamo.
Cal tenir en compte també que la tesi de la ‘detenció il·legal’ té les seues complicacions. Perquè hem acabat acceptant que això es pot fer quan l’article 55 de l’estatut de Roma, de la Cort Criminal Internacional declara sense ambigüitats que qualsevol detenció il·legal és un ‘crim d’estat’. (De fet això ja ho declarava l’article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans). Però en aquest cas específicament s’aclereix que això vol dir que ningú no pot ser detingut ‘si no ha comés una ofensa criminal indiscutible contra una figura legal clara’ i es descarta completament que es puga detenir a algú ‘de forma preventiva’. Que tots ho facen és figa d’un altre paner. El que jo vull dir és que no se li pot donar carta de naturalesa a una figura prohibida per complet en la jurisdicció internacional.
3)
Penso sincerament que us equivoqueu, i molt. Preneu partit per un dels bàndols en conflicte, prejutgeu qui té raó i qui està equivocat, i per tant, no informeu de forma objectiva sobre els fets, ja que barregeu informació amb opinió.
Feu afirmacions que, com a mínim, són agosarades, si no es recolzen en res més. Per exemple, doneu per fet que l’acció d’Israel en aigües internacionals és il·legal. Ja n’esteu segur? Assaltar un vaixell amb pavelló estranger a alta mar sense justificació és un acte de guerra, i no crec que els israelians fessin el que van fer sense un cert recolzament jurídic, i pel que veig, el govern turc no parla d’acte de guerra en cap moment. El govern israelià i/o el seu entorn justifiquen la seva acció des del punt de vista jurídic basant-se en un “manual de San Remo”, teòricament signat el 1994, sobre conflictes en el mar. Heu comprovat si aquest reglament existia, estava en vigor i s’aplicava al cas? Us avanço que si aquest reglament és vàlid, Israel estava en el seu dret de fer el que va fer. Si no és valid, penso que desmuntar la mentida també és una de les marques del periodisme de qualitat. Aquí teniu l’enllaç en anglès. Comproveu, si us plau, la secció V, l’article 67, apartat a).
http://www.icrc.org/ihl.nsf/385ec082b509e76c41256739003e636d/
7694fe2016f347e1c125641f002d49ce
Per últim, és evident que els detinguts per Israel van ser tractats en tot moment amb correcció, no van ser torturats ni maltractats, sempre es va saber on eren, i van gaudir de tutela judicial efectiva. Poc a veure amb el que habitualment s’entén com a segrest. Ja no compararé el cas d’aquests activistes amb cap dels segrestats per Hamàs. Només el compararé amb el segrest de la farmacèutica d’Olot. Penso que les diferències són evidents i salten a la vista.
Per tant, el meu suggeriment, si haguéssiu volgut promoure la idea que l’acció israeliana era il·legal, que està per veure, és que haguéssiu dit “detencions il·legals”, terme molt més neutre i penso que adaptat a la realitat. A més, penso que és el que useu habitualment quan algun guàrdia civil es passa d’espanyol i deté amb algú per parlar en català.
4)
En tot cas, a partir d’ací, hauríem de posar-nos d’acord si Israel ha actuat o no sense lawful authority. I ací entra l’argument que tu planteges sobre el manual de San Remo. Entenc que Israel vulga usar-lo però hi ha dos detalls importants a tenir en compte. En primer lloc el text és una proposta de manual sobre ‘la Llei Internacional aplicable als Conflictes Armats en el mar’ i en aquest cas no hi ha cap conflicte armat. És cert que els parrafs que Israel assenyala podrien ser interpretats, pels pèls, com un justificant. Però el problema greu amb el Manual de San Remo, i aquest és el segon element i el més important, és que no té cap valor legal. Aquest manual va ser elaborat per un benemèrit institut que és diu l’Institut Internacional sobre la Llei Humanitària (www.iihl.org), gent molt interessant però un institut privat al cap i a la fi que no pot elaborar lleis i encara menys lleis internacionals. És cert que és un manual estudiat i alabat arreu del món però no és llei i no es pot invocar com a llei, per tant.
