Les dues primeres frases d’Anna Karènina s’han fet populars: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. A la Recherche, Proust exposa una idea similar: “En la humanitat, la freqüència amb què es donen unes virtuts idèntiques per a tothom no és més sorprenent que la multiplicitat dels defectes particulars de cadascú”. O sigui que la virtut és un camí traçat, i el vici un monstre de mil cares.
Això vol dir que el bé és poc creatiu, poc original, poc atractiu? El tòpic bé associa bondat amb ingenuïtat, virtut amb senzillesa, i, en canvi, omple el pèrfid d’enginy i exalça el poder seductor de les flors del mal. I el fet és que, dels dos tipus de família que dibuixa el començament d’Anna Karènina, la novel·la es centra en el segon. Podia ser d’altra manera?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!