La notícia de la mort de Josep M. Güell, destacat traductor de literatura russa, m’ha fet recordar la sorpresa amb què, fa anys, vaig llegir la “Nota dels editors” que encapçala la meva vella edició de Els germans Karamazov (versió catalana de Joan Sales, editada el 1961 pel Club dels Novel·listes):
“Les dificultats que ofereix la traducció de Els germans Karamazov –diu la Nota– són moltes: res d’estrany que en totes les llengües hagi estat la darrera obra de Dostoievski a ser editada. Entre nosaltres, Andreu Nin, que ens deixà traduccions insuperables de gairebé totes les obres mestres del gran novel·lista rus, ni tan sols intentà la de Els germans Karamazov (…). El Club dels Novel·listes cregué que el que importava per damunt de tot era que el traductor s’identifiqués amb l’esperit i l’estil de l’obra, i per això l’encarregà a Joan Sales, autor d’Incerta glòria i traductor de El Crist de nou crucificat. Sales hauria estat el traductor ideal… si hagués sabut el rus. Però aquesta dificultat, si bé és àrdua, no és pas invencible (…).”
Cinquanta anys després, ens hem tornat massa savis per a admetre traduccions indirectes confesses. Güell, en qualsevol cas, va ser dels primers a omplir el buit que havia deixat Nin: amb ell, les traduccions del rus al català van tornar a beure directament de l’original.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!