No fer, podent fer, és un tret reial.
La intel·ligència és la facultat que ens fa abstenir.
Vaig tibar la barba al Pare etern. I em va quedar a la mà.
Es parla sempre del consol que alguns troben a creure en el paradís. S’oblida el consol que altres troben a no creure en l’infern.
No és pas l’orgull qui menysprea; és la virtut.
Oferiren a Cleòmenes uns galls d’una raça tan brava que, segons deien, tots els de la seva espècie morien en combat. “Deu-me’n més aviat dels que els maten” –digué ell.
En moral, només compten les intencions. En art, només els resultats.
La guerra també és construcció. En l’acte de destruir hi ha una virtut.
T’estimo: aquest sentiment m’acontenta. M’agrada la llimonada. No necessito agradar a la llimonada.
El sentit del bes és: tu ets per a mi un aliment.
Qui estima, espera.
Qui em ve a visitar em fa un honor. Qui no em ve a visitar em fa feliç.
L’eremita creu haver trobat Déu perquè ha trobat la solitud.
Quan no s’és bo per a res, sempre es poden fer màximes.
(Montherlant: Essais)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!