Com ahir, abans de llegir l’apunt, vint segons per a la publicitat de recepció
voluntària (recordeu que si us agrada teniu plena llibertat per encastar-lo on vulgueu):
Que això sigui així interessa tant a PPC com a PSOE-C perquè, en la mesura que aquestes persones continuïn percebent el projecte de la independència com una qüestió identitària, ni es plantejaran si tenir un estat propi els convé o no. Això no impedirà que el tinguem perquè finalment serem majoria. I aleshores, fins i tot ells, a pilota passada, estaran contents amb la Catalunya independent que ni s’havien plantejat mai, perquè 3.000 euros per persona i per any donen per a molta sanitat, per a molt d’ensenyament, per a molts serveis socials, etc.
Però, a més, el plantejament polític de CiU, que passa per aconseguir una adhesió majoritària al sentiment de catalanitat d’aquests col·lectius abans de fer el pas cap a la independència, reforça aquest plantejament. Deixem que cadascú se senti com vulgui i expliquem a tothom quins avantatges té la independència per a les nostres butxaques. El Cercle Català de Negocis ho està fent molt i molt bé. Aquest divendres, per cert, seran a Alella; si teniu ocasió d’anar-los a escoltar, us ho recomano vivament. La vostra percepció de les coses canviarà. Això és el que passa allà on va el CCN, que sens dubte està cridat a ser un dels referents clau del 2010.
Davant de tot això, els dirigents polítics que vetllen per mantenir l’status quo dependentista actual no tenen més remei que anar apagant els incendis que, cada vegada amb més freqüència, van sortint pertot arreu, com qui fa callar els veïns perquè no desperti les criatures. En uns llocs es dediquen a arrencar els cartells que anuncien actes de les consultes (cosa que ja va passar a Arenys de Mar) mentre en d’altres rebaixen el to dels titulars de reportatges. Això darrer ho dic pel reportatge d’Euronews, que en la seva versió per als espanyols diu ara “Cara y cruz del nacionalismo catalán”. Però aquest no és el titular amb el qual es va penjar, tal com es pot observar per l’enllaç d’aquesta piulada que vaig fer al twitter divendres a la tarda. Aleshores deien: “¿Se separará Cataluña de España?” Però, és clar, com que això no s’ho poden ni plantejar, calia canviar-ho immediatament i parlar del nacionalisme català i de la seva cara (que en tenen molta!) i de la nostra creu (que són ells).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De fet, quan CIu planteja aconseguir primer la “nacio” i despres l'”estat”, a l’inversa del que planteja ERC (primer l’estat), d’alguna manera CIu estar intentant mantenir l’actual “status quo”, es a dir, continuar “dominant” d’una manera caciquil, a traves dels poders economics catalans i del sentimentalisme catalanista i tradicionalista religios, una regio de l’estat espanyol que es diu Catalunya, de tal manera que una Generalitat debil, amb poc poder estatal catala, amb poc poder public catala, sempre reforça el poder privat catala i, per tant, reforça el poder de la dreta catalana.
Precisament, no en va, una de les propostes de la macroenquesta que esta fent ERC a la militancia, simpatitzants i propers es crear una Banca Publica Catalana (mes estat catala).
Aquesta es la mare dels ous de la lluita politica entre la dreta “catalanista” regionalista (poc estat catala) i l’esquerra catalanista independentista (molt estat catala).
I per aixo, en part, al Pujolisme no el convenç l’actualitzacio d’estatuts o les demandes independentistes.
I per aixo, en part, ERC va decidir el 2006 agafar les regnes del desplegament del nou estatut, per assegurar-ne el desplegament, perque amb els ideals convergents, i amb el precedent del pacte Mas/ZP, no hi havia res garantit (una altra cosa es que aquest estatut era la cronica d’una mort anunciada).
I fins que els votants convergents independentistes no s’adonin de debo del veritable objectiu de la dreta catalana, no abandonaran mai el “missal” caciquil convergent que els convenç i els dona seguretat.
Aixi ha anat tot, i aixi estem, pero, tal com apuntes, la societat s’esta revoltant per totes bandes i esta dient: prou!
Esperem estar millor d’aqui un any.
Salut i independencia!
Perd´´o pels accents, per“o ´´es que tinc un problema amb el teclat. Suposo que haur´´e d’acabar recorrent a l’inform“atic, perqu“e ja ho he probat tot i no se’m soluciona.