Blog d'en Xavier Mir

Fa temps que algú ens ha d’agredir com a societat i està esperant el moment més adequat per als seus interessos. Fa temps que esperem que un grupet de persones en nom de les lleis nacionalistes espanyoles ens diguin que, malgrat que vam fer els deures com a bons nens i nenes que som, ens continuen suspenent. Ens preparen la darrera estocada: la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I fa molt de temps que ens diuen que és imminent, però no acaba de sortir. Ara, aparentment, amb l’atenció de la societat desviada cap als casos de corrupció, podria ser un bon moment. Altres veus diuen que el gol ja ens l’han marcat per una altra banda, sense que es notés, i per fer-ho tot plegat més confús i digerible. Perquè la cosa fonamental és desarmar-nos, neutralitzar tota mena de reacció, evitar que aquesta sentència que ells mateixos ens serveixen sigui el detonant que activi la nostra ona expansiva.

A les pel·lícules, quan hi ha una persona que n’apunta una altra amb una arma de foc, diuen que ha d’estar disposada a disparar. Si no ho fa, serà l’atre qui, després d’uns moments de tensió dramàtica, li arrabassarà l’arma i girarà la truita.

El passat dia 13 de setembre a Arenys de Munt van passar moltes coses. Una d’aquestes coses és que es va reproduir a petita escala, a escala municipal, un patró d’acció-reacció que, quan s’instal·li a tota Catalunya, significarà la fi de la relació de subordinació. Catalunya és una platja plena de pólvora i Espanya és un despatx des del qual s’observa l’ambaixador begut que, amb una cigarreta encesa als llavis, va fent esses damunt la sorra. Tot és pólvora; i bona part d’aquesta pólvora l’han posada ells perquè no en saben més.

Si la sentència cau ara (i sembla que ho estiguin arranjant tot perquè sigui així), ens encendrem el 13 de desembre. Si esperen una mica més, ens encendrem a la segona tanda de consultes. I si encara volen esperar més, ens encendrem per les eleccions. I si encara es volen esperar més, hauran det tard. Perquè a les properes eleccions tot girarà a l’entorn de la independència.

I amb l’any nou s’iniciarà una presidència de torn de la UE i Zapatero s’haurà de mostrar al món amb un immens furòncol a la cara i un altre en un altre lloc que no el deixarà seure tranquil.

Ens agrada la llibertat i no hi renunciarem pas. I menys ara que en sentim la flaire tan de prop. Once again: I’m Catalan. I love freedom.