Efectivament, dilluns al matí em queixava que Esplugues TV feia allò que TV3 no vol fer i la mateixa tarda, al programa d’Albert Om, es muntava un debat sobre la independència de Catalunya a propòsit del llibre de Patrícia Gabancho. Des del debat a 8TV que no veia una cosa semblant. Aleshores en Marcús va
Que deu mil catalans hagin anat a Brussel·les per un estat propi és sens dubte notícia. No s’entén que determinats mitjans, com La Vanguardia, El Periódico o TV3 mateix no ho hagin considerat així o que hagin tractat la informació infravalorant-la. Sorprèn que sigui Esplugues TV i no TV3 qui faci un debat d’una hora
Amb la normalitat més absoluta, després de fer història al costat de 10.000 persones més (i els que no s’han pogut desplaçar a Brussel·les), torno a casa i em connecto a la xarxa. Per començar, més de 150 missatges. Me n’esperava més i tot després d’estar desconnectat quatre dies. Això és el que em vaig
Ho reconec. Avui em resulta absolutament impossible dir en un únic apunt, i abans de marxar camí de Brussel·les demà, tot allò que m’interessa de l’actualitat. No puc fer gaire més que un llistat amb algun comentari: 1. El blocaire Marc Serena no és l’únic català amb projecció a la xarxa. El seu bloc La
Sempre és fàcil parlar en nom dels altres, ho sé, però preneu-vos-ho com la meva manera de valorar la situació sorgida dels resultats d’ahir, dels quals cal remarcar, per damunt de cap altra cosa, que cent mil persones n’han estat excloses com a conseqüència directa d’una llei espanyola en mala hora aprovada. Si les deu
Aquest matí, just abans de començar l’entrevista en directe a Ràdio Arenys i encara a micro tancat, el subdirector de La Vanguardia Digital, Enric Sierra, em comentava que la notícia que van publicar dissabte (han trigat, però ho han fet) havia rebut més de dos-cents comentaris. Ho diu amb veu baixa i a micro tancat.
L’any 2016 on serem? Si en tres anys hem vist el que hem vist, jo no m’atreveixo a pronosticar res del 2016. No sé si ja tindrem formalitzat i reconegut el nostre nou estat, si ens trobarem en ple repartiment d’actiu i passiu amb l’Estat espanyol o si encara serem en ple debat i en
Cridava l’atenció sobre el tema a la meva col·laboració setmanal al digital Crònica: malgrat que existeixen algunes veus molt cridaneres que asseguren que ERC ha instrumentalitzat Oriol Junqueras i que és una llàstima perquè el partit tindrà molt mals resultats i es quedarà fora del Parlament Europeu, resulta que es creen dos grups de suport
Aquesta crònica es complau a constatar un nou indici de canvi. Tota la vida havíem pensat que el catalanisme ens aglutinava a tots i que l’independentisme era una petita part d’un fenomen més gran. Primer hem de ser catalanistes, i després cadascú pot triar si és nacionalista, regionalista, federalista o independentista. Si més no, aquest
On estem anant? A molts llocs, però tots condueixen a un de sol i ja sabeu quin és. D’entrada, anem a Brussel·les. La roda de premsa d’aquest migdia al Col·legi de Periodistes de Barcelona ha estat un èxit i la immensa majoria de mitjans ja estan avisant la gent que la manifestació està convocada i
Aquest matí s’ha presentat, al Paranimf de la UPF de Barcelona, el Tercer Congrés Catalanista. El Congrés s’emmarca en una tradició de catalanisme polític que a finals del segle XIX ja va donar el primer i el segon. La transcendència històrica, doncs, és notable. A la taula, avui, hi havia personalalitats destacadíssimes com els Molt
Continuem, amb gran plaer i satisfacció, aquesta crònica de la creació d’un estat propi. Avui amb una mirada al tercer front. Els amables lectors d’aquest bloc ja saben que, des del meu punt de vista, el projecte d’un estat propi passa per impulsar tres fronts i tenir en compte vuit perfils, tal com vaig escriure,
Un dels indicis de decadència irreversible del que en altres temps havia estat l’imperi espanyol, avui Regne d’Espanya i demà vés a saber, és la resistència a donar una resposta democràtica als problemes i, per contra, crear-ne de nous amb un estament judicial lliurat a la sacrosanta missió de sostenir un Estat en descomposició. Que
Si voleu, les enquestes dels diaris no són més que un entreteniment o una estratègia per fidelitzar lectors, però a partir d’un cert nombre de respostes, crec que ens donen alguna informació a tenir en compte. Darrerament me n’he mirat algunes de prop. Fa temps, per exemple, que segueixo l’evolució del combat Guardans/Tena. El 26
Mentre el país va tornant a la realitat després de tancar-se en aquesta torre de vori que és el futbol (i que ja va bé als qui en poden fer un titular ben gros que deixi la resta de coses en segon terme o fins absents), va bé fer un repàs de les coses que