Joan Fonollosa protagonitza la que probablement és la notícia del vespre de dilluns però que hauria d’ocupar les notícies i tertúlies de dimarts. Les d’aquells espais mediàtics, és clar, que no estiguin disposats a combregar amb rodes de molí en forma de Millet o espionatge a can Barça o prostitució o el que es treguin
Continuo glossant l’esperit d’Arenys de Munt. Aquell dia van passar moltes coses. Va haver-hi moments màgics. Cal recordar-los, reflexionar-hi i explicar-los perquè són història i són futur. Mireu, si us plau, quina era la reacció de la gent quan s’acostava a votar una persona d’edat. La senyora que apareix en aquest vídeo encara va prou
Potser tenia pendent de fer un aclariment. No voldria que cap lector o lectora d’aquest bloc s’hagués confós. En cap moment he tingut més vinculació amb la comissió organitzadora de la consulta d’Arenys de Munt que la d’una persona encantada amb el projecte, que ha intentat fer-ne difusió i que ha tingut el privilegi de
Que la via autonòmica és morta, ho sap tothom i és profecia, com diria Foix. Hi ha sectors de la societat que sempre ho han dit, que mai no haurien apostat ni pel segon estatut. Però calia cremar aquesta etapa per sumar adhesions. Ara ho diuen a Acte de Sobirania, que al juny van enterrar
El passat 14 de maig feia una proposta als companys i lectors del Bloc Gran del Sobiranisme amb l’article “Bloc Gran: PIT (Partit Independentista Transversal) i fora!“. Eren els inicis de la gestació de Reagrupament. S’havia vist clarament com molts sectors de CiU animaven Joan Carretero (comentaris, adhesions a grups de Facebook, etc.) a ser
La consulta, en una tafanera portuguesa, a Barcelona Reporter, a Xornal de Galicia, a l’Expresso, a les piulades del twitter d’Autodeterminats (que va enllaçant a la premsa internacional que en parla i ja en porta més d’un centenar) i a una sèrie de mitjans internacionals, d’arreu, que Vilaweb detalla en aquest article i l’Avui en
Es respira a l’aire. Se sent en els comentaris. Es nota en els articles. Hi estem anant. I serà una cosa històrica no només per a nosaltres. Europa i el món sencer es fixarà en el nostre procés i estic segur “l’esperit de Catalunya” serà alguna cosa més que un llibre de Josep Trueta. El
És pràcticament impossible donar compte de totes aquelles petites coses que aquests dies contribueixen a impulsar el procés de creació d’un estat propi. La densitat informativa, d’opinió i de debat és més alta que mai. Avui intento només apuntar unes quantes d’aquestes coses i aprofito per penjar els dos pdf amb la programació de la
Acte pÚblic Cal buscar noves vies més enllà de l’autonomisme La Plataforma pel Dret de Decidir us convida a l’acte “Cal buscar noves vies més enllà de l’autonomisme” Intervindran: Roger Ponts (Araitaca) Jordi Clopés i Andreu Majó (consulta popular d’Arenys de Munt) Joan Fonollosa Josep M. Terricabras Presidència de la PDD
“Coi, que ja està bé, que ja n’hi ha prou amb tant de referèndum i tanta independència. Que el debat no és aquest home, que la gent al carrer parla de la prostitució… No ho heu notat? Ets a la cua del supermercat i tothom parla de putes; entres al banc i tothom parla de
Des del moment que l’Estat espanyol ha tret els canons de l’advocacia, la portaveu, la Constitució i el Sant Cristo gros de la sacrosanta unidad de la patria per matar el mosquit d’una petita gran associació que vol saber l’opinió de la gent d’un petit gran poble, entrem en una nova fase. Ara és directament
Perquè es produeixin variacions importants en la percepció de la realitat política de cada moment calen fets, fets contundents, diàfans. Massa sovint l’habilitat dels representants polítics (els d’aquí i els de l’estat veí que encara ens subjecta) els situa en una ambigüitat desesperant que ens obliga a caure en el judici d’intencions, a no poder
Quan falten menys de tres hores perquè comenci l’Acte de Sobirania de manera simultània a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a la plaça del Vi de Girona, al portal de notícies 3cat24 no en trobo ni rastre. Diuen que és el portal informatiu de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio. Estem
Hi ha qui està cansat de comprovar que, malgrat diverses mobilitzacions i campanyes i actes i iniciatives a la xarxa i al carrer, encara no tenim l’estat que ens fa falta. Qui té aquesta visió potser considera que a cada mobilització tornem a sortir de zero i acabem allà on érem. Comencen amb il·lusió esperant
En la línia d’allò que escrivia Alfons López Tena diumenge passat a l’Avui i que també comentava a l’apunt d’aquest matí, Esperanza Aguirre ha intentat tranquil·litzar els espanyols que es podrien arribar a alarmar si veiessin que la realitat d’Espanya no és la que els han estat venent. Segons el que ha dit en el