Si el Sr. López Burniol em sentís potser correria a dir-me:
-No, si ho dic per tu, perquè crec que és l’única manera que hi hagi pau al bloc de veïns on ens ha tocat viure, perquè en el fons crec que tens raó, que el que dius és just i que…”
-Jo? M’està dient que aquest problema que tenen els espanyols té a veure amb mi? A mi no m’hi emboliqui, escolti… Jo no sóc ningú per anar a dir als altres com s’han d’organitzar la vida. Que facin el que vulguin.
-Com? Però vostè no havia plantejat que calia fer reformes al bloc i havia fet una proposta de…
-Sí, i tant! Però d’això ja en fa més de quatre anys i els veïns aquests no em van voler fer cas. Fins i tot n’hi havia que se me’n fotien a la cara. En recordo un que era fuster i que em va dir no sé què d’un ribot… Res, que jo ja m’he buscat la vida i abans no acabi l’any estaré vivint fora d’aquí. Que si vol anar donant consells als altres, faci, faci, però que per mi no pateixi que jo faré el que em convingui al marge del que decideixin aquests veïns.
I és que “el problema español” tenia data de caducitat. Massa tard per intentar resoldre’l i creure que ens hi avindrem. Adéu, Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ostres! Això de la independència abans no acabi la dècada t’ho has pres amb força, eh? Tant de bo tinguis raó i marxem com més aviat millor; l’aluminosi que afecta l’edifici no ve de nou i com dius, aquells que ara volen cridar els paletes han de saber que ja és massa tard.
Molt bon apunt.
Xavi, per una vegada (i sense que serveixi de precedent) et dono tota la raó. Salut!
Xavi, per una vegada (i sense que serveixi de precedent) et dono tota la raó. Salut!
Bé, ja hem avançat una miqueta si reconeixes que el problema és el P$C, i més si considerem que no fa tant, defensabes certes” estratègies”.
Només volia fer-te pressent que gràcies a uns que diuen que son “independentistes”, aquest P$C okupa totes les institucions politiques de Catalunya.