Blog d'en Xavier Mir

Ara que ja han publicat l’editorial conjunt, ara que ja han fet història i, diguem-ho tot, han protagonitzat un nou intent (quants en portem ja?) de distreure l’atenció de l’única cosa que realment els preocupa i que són les consultes del 13-D i posteriors; ara, doncs, seria bo que, així com ells demanen dignitat als altres, nosaltres els demanem honestedat a ells. No em fa res que celebrin que el seu editorial conjunt hagi estat aplaudit a primer cop d’ull, però també estaria bé que reconeguessin que no menys unitària ha estat una de les respostes.

Vicent Sanchis, exdirector de l’Avui, deia divendres passat a l’acte d’inici de campanya a Arenys de Mar que l’editorial és un gest de dignitat però que ho és d’un sostre molt baix i que caldria alçar-lo.

Un altre bon Vicent, en Partal, ja deia que era massa tard a l’editorial del nou Vilaweb: “Ni la independència ni l’estatut del Parlament: ens criden a defensar
allò que va restar de l’estatut després de passar pel ribot de
Madrid… (…) Si els diaris volen representar el conjunt del país, des de la
diversitat, crec que no ho han aconseguit. Simplement, perquè ja som
molts els qui no tenim interès a defensar aquell estatut, ni creiem que
l’autonomia siga la solució, ni estem disposats a confondre la defensa
de la dignitat amb la defensa d’aquell text.
“

Al Facebook, que sempre és un bon termòmetre, hi ha un grup que es diu “La dignitat de Catalunya: Estatut no, gràcies, ara independència” i un altre que es diu “La dignitat de Catalunya” i que dóna suport als editorials. De moment, a la mitjanit de dissabte a diumenge, el primer només té uns 1.300 membres i el segon en té més de 17.000, però esperem uns dies i en tornem a parlar perquè moltes persones comencen a reaccionar.

Sobirania i Progrés emet un comunicat en què també valora positivament la unitat editorial, però afirma que sense autodeterminació no hi ha dignitat.

Directe.cat dedica també un editorial a la qüestió i diu: “No perdem el temps a defensar causes perdudes, dediquem els esforços a
defensar el nostre país. La millor manera de fer-ho, un editorial
conjunt de tots els mitjans de comunicació -escrits, radiofònics,
televisius i digitals- per fer una crida a la participació a les
consultes sobre la independència de Catalunya el proper 13 de desembre.”

Podria posar-ne molts més exemples (Oriol Illa, Toni Cucarella, Titot, Josep Sort, Enric Xicoy, Juli Cuéllar, etc., etc.) però crec que no cal. Demano, doncs, una mica d’honestedat per reconèixer que és fals que el país sigui un clam de suport als dotze diaris. Ens agrada la unitat, però s’ha d’anar més lluny.