Durant uns dies de finals de la dècada dels 70 l’inici del muntatge d’una petita i modesta carpa damunt d’un solar davant dels murs del cementiri de Sant Andreu al barri de Porta, i la immediata col•locació del cartell propagandístic, protagonitzaren el que uns dies seria l’atracció d’esbarjo de la zona preferida per criatures i
Aquestes tres fotos tancaran l’espai dedicat a la memòria del barri de Porta. L’encapçala una imatge de la cua de la cercavila anunciadora de la Festa Major creuant-se amb una família passejant per algun d’aquells carrers mancats de voreres, d’asfalt, de clavegueram…, sempre plens de material d’obres i de la incògnita de saber amb què
La festa major és entre final d’abril i principi de maig, durant dos caps de setmana… Així comença l’enllaç que he penjat on es pot veure la realitat d’avui, no només dels actes d’aquesta celebració popular del barri, sinó que també la transformació d’aquelles gairebé dues hectàrees de terreny erm que eren la plaça Sóller,
Fent honor al seu personatge, en Charlot aturant el balanceig del característic caminar, generosament posava davant la càmera al costat de qui el requerís i també, s’ho passarien d’allò més bé, la pallassa i el mossèn, una fent i repartint ganyotes i l’altre fent i repartint benediccions.
La gent o bé sortia disfressada de casa o bé en qualsevol lloc a l’aire lliure s’acabava de guarnir, mentrestant caps grossos fets amb enginy per un sempre voluntariat de joves i no tan joves, anirien a parar damunt les espatlles de les criatures més disposades a lluir-los durant la desfilada, esdeveniment que uns dies
Només d’imaginar el divertiment per les pensades de la disfressa durant els dies anteriors al de la cercavila, ja pagava la pena acudir a la cita amb ganes i ben disposades a fer que fos un èxit de participació i d’atractiu que atreies la complaença del veïnat. Des de l’associació de veïns no només tenia
A la crida de personatges per formar part de la comitiva de la cercavila, com en la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol”, d’en Jaume Sisa, gairebé cap personatge no hi va faltar. Acudí la Caputxeta Vermelleta acompanyada d’un cap gros tan somrient com el portador que, de ben segur, no s’apartaria d’ella per
Continuaré amb personatges de ficció que animaren la comitiva que recorregué els carrers de Porta anunciant, celebrant, inaugurant el que de ben segur seria l’esdeveniment festiu anual del barri que dia a dia, en el millor dels sentits, presumia d’identitat pròpia dins l’amalgama dels 9 barris. Una pallassa Charlie Rivel, un capellà repartint benediccions sense
De fet, qui millor s’ho passa en les cercaviles on tota indumentària és benvinguda, potser és la població adulta. Una bruixa de dol apedaçat com les de la Maria Mercè Marçal Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal o una Cabiria com la de
El Compte Dràcula, en Charlot, una papallona negra i un parell de gegants bojos improvisats amb envasos de cartó draps i quatre pals, envoltats de criatures sonant flautes i xiulets, desfilaven animats d’allò més, per davant del llarg mur del cementeri de Sant Andreu sortejant, això sí, els camions de transport o d’obres, furgonetes i
Abans d’iniciar la cercavila, un improvisat taller de maquillatge engrescà a la canalla per deixar-se pintar la cara amb divertits motius de fantasia que realcessin la disfressa o vestimenta del moment, aquí no importava si anaven d’una manera o d’altra, aquí només importaven cares i actituds alegres disposades a fer un recorregut per l’entramat dels
Amb la frase de Bertrand Russell, “Els educadors, més que qualsevol altra classe de professionals, són els guardians de la civilització”, inicio l’última entrega de les personals memòries del barri de Porta encabides totes dins l’espai de les “categories” d’aquest bloc. Qui sap si asfixiats per l’allau de propaganda mediàtica de l’època, part de la
L’epíleg: Pel que respecta a ell, només deixar unes quantes adreces amb les quals vaig topar tot cercant informació per la xarxa i que anava seleccionant i arxivant a fi i efecte d’oferir-les al final per si també podien ser d’interès per algú. Escuela Soller, – Medium. com – avvmeridiana. La Rambla: L’atropellament massiu deliberat
Fins aquí, el relat del capítol dedicat a l’Escola Sóller fet pel Col•lectiu “Caps de Setmana” d’Edicions Paideia, on també inclou la reproducció fotocopiada d’una noticia apareguda al Diari de Barcelona ”el brusi”, que transcric a continuació no sense informar que el tal Viola, va ser un controvertit personatge fidel al franquisme i que la
Del Col•lectiu “caps de Setmana” Si bien en setiembre el edificio escolar estaba ya en pie, el MEC se niega a nombrar al equipo de maestros elegido por la Asamblea, alegando que había que respetar el sistema de nombramiento habitual, lo que suponía la exclusión de los maestros que estaban en paro. El Ministerio, a