D’entrada, dir que si espais com cal Ninus (al riu, entre el Pont nou i el del Congost), la base del Puigcardener, la plaça Montserrat o, fins i tot, el Tossal dels Cigalons, passen de ser solars bruts i inútils a convertir-se en espais d’ús públic, el primer que hem de fer és alegrar-nos-en. Podem
Quan vaig assabentar-me que Aigües de Manresa, els administradors de les festes de la Llum d’enuany, havia convidat a fer el pregó preceptiu al director general de Catalunya-caixa, l’Adolf todó, la meva primera reacció fou d’inevitable decepció. Amb l’actual panorama, amb les institucions públiques, les empreses i les persones (les famílies si ho preferiu) asfixiades per l’endeutement; després de la
L’any 2001 l’anomenat Llibre blanc del transport de la Comissió europea, proposava una línia de ferrocarril d’ample europeu que unís Lleida i Girona en només una hora i mitja, passant per Cervera, Igualada, Manresa i Vic, i que servís, no tant sols per transportar viatgers, sinó també, i sobretot, mercaderies, tot connectant amb el corredor
D’aquí a les eleccions municipals del mes de maig poden passar moltes coses, agradables i desagradables, però el cert és que les tendències ja estan traçades i difícilment les capgirarà ningú. Podríem dir allò de que res està decidit fins que la gent no sortim de casa i passem pel col.legi electoral, però la veritat
La ciutat nord-americana de Detroit, Michigan, ha passat dels 1.850.000 habitants l’any 1950, als actuals 910.000. La què fou capital mundial de l’automòbil, la DMC o Motown, ha viscut seixanta anys d’inaturable decadència. La crisi iniciada als anys cinquanta, quan altres ciutats d’Amèrica i del món es van afegir a la fabricació d’automòbils, i agreujada
Manresa té dos baixadors, el de Viladordis i el del carrer Primer de Maig, dues estacions de viatgers, la del Nord (situada al Sud de la ciutat) i la de Manresa-Alta, més centrada, i una de mercaderies, darrera el barri de la Guia, de la qual ningú mai se’n recorda. Actualment aquesta estació només s’utilitza
La conceptualització i promoció de l’anomenada Anella verda de Manresa arriba tard i ja no serem a temps, per exemple, a evitar que una carretera passi pel damunt d’un dels racons més bonics del municipi, el meandre de la Riera de Rajadell. No obstant això, seria injust no reconèixer que després de molts anys de
L’Ajuntament de Manresa acabarà l’any 2010 en una situació econòmica complicadíssima. Tot i haver incomplert els acords amb els treballadors municipals, rebaixant-los el sou (a alguns més que a d’altres, tot s’ha de dir) i fent-los pagar les conseqüències de la mala gestió de l’equip de govern, els números encara no surten i de cara
708 Euros i 97 cèntims al mes és el què reben cada un dels portaveus dels més petits dels Grups Municipals de la oposició a l’Ajuntement de Manresa. Si el Grup és més gran la quantitat és una mica més elevada, però no gaire més. Pels regidors i regidores que no són portaveus l’ingrés mensual
La Pista Castell, on tant hem gaudit, fent esport, alguns, o cel.lebrant festes diverses, molts d’altres, ja no serveix ni per una cosa ni per l’altra. La Sala Ciutat, un dels referents claus del lleure popular manresà de la segona meitat del segle XX, també ha quedat obsolet. Després de desestimar, l’actual equip de govern,
En el primer ple municipal de l’actual legislatura, el juliol de l’any 2007, en Roger Torras, aleshores regidor de la CUP, presentava una moció per crear un carril bici que permetés arribar amb bicicleta i amb condicions de comoditat i seguretat satisfactòries a l’entorn verd i rural de Manresa. Un any i mig després, el
Pocs llocs de Manresa porten records tant intensos a molta de gent de la meva generació com la Pista castell. Records que en molts casos no estan lligats al Bàsquet sinó als concerts de rock (en el sentit més ampli de la paraula) que a finals dels anys vuitanta i durant tota la dècada següent
Díuen, al departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, que tot plegat és un problema de paciència, que d’aquí uns anys veurem determinats projectes recents amb uns altres ulls i que fins i tot la nova plaça de la Reforma o el parc d’en Vila-Closas (modificat o no) ens acabarà agradant . És cert que hi
Sovint es parla de dos models urbans antagònics: La ciutat dispersa, pròpia, en principi, de països amb molt espai disponible, combustible barat i un concepte molt potent de la llar i la propietat, com els Estats Units, amb les seves extensions inacabables de casetes enjardinades que tants cops hem vist a les pel·líciules. L’altre model
La diferència entre les societat de tradició democràtica, on l’estat i l’administració en general compten amb un cert prestigi i reconeixement públic, i aquelles on això no és així, no està tant en el nombre de lleis i reglaments que regulen la vida col.lectiva, sinó en la transpèrència i el rigor amb que es fan