Adam Majó

Xuts a pals

1 de desembre de 2010
0 comentaris

708 amb 97

708 Euros i 97 cèntims al mes és
el què reben cada un dels portaveus dels més petits dels Grups Municipals de la oposició a
l’Ajuntement de Manresa. Si el Grup és més gran la quantitat és una mica més
elevada, però no gaire més. Pels regidors i regidores que no són portaveus
l’ingrés mensual és inferior, menys de la meitat d’aquesta quantitat. I no és
un sou sinó una indemnització per l’assistència a reunions. Que quina és la
diferència? Doncs que són dotze mensualitats enlloc de catorze, que no hi ha
retencions, i per tant cal declarar-ho i tributar-ho a hisenda, i que no
comporten cotització a la Seguretat Social ni, per tant, dret a l’atur. La
tasca de portaveu d’un grup de la oposició no és, en principi, de dedicació exclusiva,
però requereix temps i maldecaps si es vol fer una mica bé  i 
això no sempre és compatible amb la majoria de feines. Que no és cap
bicoca ho demostra el fet que al llarg d’aquesta legislatura tres dels quatre
grups municipals de la oposició manresana han hagut de substituir el portaveu
per les dificultats de compaginar aquest càrrec amb la seva activitat
professional.  No crec, tampoc, que
aquestes retribucions siguin insuficients, fins i tot es podrien retallar si es
canviés la manera de funcionar del propi Ajuntament (canviant els horaris de
les reunions i fent-les més obertes, per exemple).

El que està clar és que
aquesta partida, la de les indemnitzacions als regidors de la oposició, uns
50000 Euros l’any, no és la causant de la greu situació econòmica d’una
corporació que supera els 70 milions de pressupost anual i que rebaixar-la un
altre cop (aquest any ja s’ha fet) pot ser raonable, perquè no?, però en cap
cas forma part de la solució als problemes financers de l’Ajuntament, tal i com
semblava desprendre’s de la nota feta públca la setmana passada per aquesta
nova organització política d’ideologia incerta que diu parlar en nom del
moviment veïnal de la ciutat. De fet, ni tant sols la reducció dels elevats
sous (aquests si que ho són amb totes les conseqüències) dels 13 regidors del
govern, tampoc suposaria un estalvi gaire significatiu al costat de la partida
de personal formada per més de 700 nòmines o del deute acumulat.

Intentaré parlar-ne amb més
detall la setmana que ve, però entre les causes de l’actual desastre econòmic
de l’Ajuntament hi ha la inconsciència i la manca de previsió amb què es van
gastar els diners provinents del creixement immobiliari i l’especulació,
destinant-los, per exemple, a fer contentes les Associacions de Veïns sense
demanar massa explicacions ni comprovar gaires factures.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.