Una sistema de salut i d’educació de qualitat i universals només els pot garantir l’estat, l’administració pública, i per això li ho hem d’exigir, sense dubtar-ho. No ens podem resignar de cap manera a uns serveis públics de segona categoria destinats només als que no en poden pagar una altre, com sembla que voldrien determinats
Els pins no estan de moda, o com a mínim no ho estan a Manresa. Per això en els espais verds creats els darrers anys (sota el Puigcardener, al Tossal dels Cigalons, darrera la FUB o al parc del carrer Sant Llàtzer) no n’hi ha ni un. A mi sí que m’agraden, fan bona olor
No us passa que quan veieu una fotografia antiga d’un carrer o una plaça on hi apareix un cartell enganxat a la paret, sempre mireu de llegir que hi posa, d’entendre que representa? Creiem, sovint encertadament, que aquell tros de paper ens pot donar bones pistes que ens ajudaran a entendre el lloc i el
En política, com a la vida, és bo que hi hagi una certa coherència entre allò que es pensa, allò que es diu i, sobretot, allò que es fa. Als partits que es diuen d’esquerres, per exemple, però que quan hi ha un conflicte d’interessos entre els poderosos, els rics, i la gran majoria de
En la darrera campanya electoral hi ha hagut dos grups que han volgut convertir un suposat conflicte entre veïns i veínes de la ciutat en el seu principal argument. Tant se valia que estiguéssim parlant d’urbanisme, de pressupostos o de Infraestructures, el senyor Pericas i el senyor Javaloyes sempre trobaven un forat per reclamar ma
Tot i que al llarg de 20 anys la CUP de Manresa hem crescut ininterrompudament en nombre de vots, a base de no decebre a la gent que ens dona suport i, alhora, augmentant progressivament la nostra base social, el cert és que els anys 1991, 1999 i 2003, ens vam presentar en solitari i
A petició d’alguns lectors, i tenint en compte que no seria just utilitzar aquest espai per fer campanya electoral, opto per dedicar un segon article als bars de Manresa que ja no existeixen. El Caravela, al carrer Talamanca, d’on el Pere podia fer fora sense contemplacions un client si creia que duia la malastrugança causant
a molts anys que ho sentim a dir: Manresa ha de ser capital, de la cinquena província, déien abans, d’una vegueria, diuen ara, de la Catalunya central, aclareixen tots plegats. I segurament sí, que quan les vegueries substitueixen les diputacions serà bo que n’hi hagi una que abasti les comarques interiors del país, entre el
El Perdiu, a Sant Domènec, un cafè dels d’abans, amb un taulell llarg entrant a la dreta i moltes ganes de fer vermuts. La Gens que j’aime, una mica més amunt, on hi havia hagut l’hostal Sant Domingo, un bar amb pretensions, amb un senyor que posava música, adolescents que ens hi passàvem la tarda
La història és més o menys aquesta: El carrer de les Saleses de Manresa no és cap carrer, és un passatge mal il·luminat entre murs i horts abandonats que surt de davant de la Piscina municipal i s’enfila fins al casal Flors Cirera, en direcció a la clínica de sant Josep. Pujant-hi a ma esquerra
L’any 2050 –demà passat- no ha de quedar ni un sol cotxe amb motor de combustió a les ciutats europees. El seu lloc l’han d’ocupar els vehicles elèctrics: uns quants de particulars, pocs, i molts de col.lectius, trens i tramvies, destinats a ser el mitjà preferent en la gran majoria de desplaçaments que no es
En veure que des de la Carretera de Cardona s’eliminava dels primers llocs de la llista electoral a determinats regidors i regidores, més o menys trapelles, i que, en canvi, hi situaven a persones amb un perfil polític diguem-ne que discretet, es confirmaven les sospites ja anteriorment exposades: en Camrpubí i companyia tenen claríssim que
La teoria era la següent: Volem que el barri antic de Manresa torni a ser un pol d’atracció de visitants de la resta de la ciutat, de la comarca i de més enllà; i com que tota aquesta gent vindrà en automòbil (segons un informe del RACC…), el què ens cal és crear centenars de
No n’hi ha prou que l’estat de coses que pretenem promoure sigui millor que aquell que el precedia: ha de ser prou millor com per compensar els mals de la transició. John Maynard Keynes A principis dels anys noranta, quan des de l’Ajuntament es comença a plantejar seriosament la necessitat d’intervenir als barris vells de
Sovint, a la gent que estem fent política més o menys directament, se’ns reclama que siguem capaços de deixar de banda les nostres diferències i prioritzem el treball en allò que ens uneix, en benefici de la societat i el territori dels quals formem part. Es té la sensació, sovint encertada, que les organitzacions polítiques