Adam Majó

La conceptualització i promoció
de l’anomenada Anella verda de Manresa arriba tard i ja no serem a temps, per
exemple, a evitar que una carretera passi pel damunt d’un dels racons més
bonics del municipi, el meandre de la Riera de Rajadell. No obstant això, seria
injust no reconèixer que després de molts anys de viure d’esquena al seu entorn
agrícola i natural, la ciutat i el seu govern semblen haver-se adonat que aquí
hi tenim un tresor que ens diferencia positivament de la resta de ciutats de
l’hinterland barceloní. S’han començat a fer coses i no només sobre el paper.
S’han arranjat i senyalitzat camins, massa pocs encara, i s’està fent una
intervenció a la llera del Cardener que pot representar, si sabem aprofitar-ho,
una millora significativa en la percepció que tots plegats tenim del riu i el
seu entorn.

D’espais naturals a pocs minuts
de Manresa en cotxe en tenim forces: el Parc de sant Llorenç, Castelltallat, el
Moianès o Montserrat mateix. La gràcia de l’Anella verda, en canvi, és la
proximitat amb el nucli urbà, que podem sortir de casa amb les vambes, les
xiruques o la bici i arribar-hi amb una passejada. Però perquè això sigui així,
cal també fer amables els punts de transició entre l’espai urbà i el peri-urbà,
cal que les portes de l’Anella verda siguin atractives, còmodes i, sobretot,
segures. Per això des de la CUP hem presentat cinc propostes en aquest sentit
al llarg de la legislatura. Dues han sigut aprovades i executades (al·leluia!):
l’acondicionament i senyalització dels camins al voltant de la riera de
rajadell i el carril bici que lliga la ciutat amb el Congost i el parc de
l’Agulla. Una altre ha estat aprovada però, ai las!, no s’ha tirat endavant; es
tractaria d’habilitar un pas per a vianants que connecti un dels símbols de la
ciutat, el Pont vell, amb la Torre de Santa Caterina i  l’estació del Nord. Dues més han estat
rebutjades, la que preveia una petita palanca que permetés creuar el Cardener
més avall de la Fàbrica blanca i així tancar l’Anella verda pel sud, unint el
camí de Sant Jaume amb Can Poc Oli a travès de la magnífica albareda que els
separa. L’altre era una senzilla passera que hauria d’anar en línia recta  de la carretera de Cardona, a l’alçada
de l’Avecrem, fins al Congost, evitant aquells 500 metres foscos i desavinents
que fan que molta gent no vulgui desplaçar-se caminant a la principal zona
esportiva de la ciutat i que tampoc sigui utilitzada com a aparcament
dissuassiu.

És una llàstima que anem tant
lents alhora de prendre les decisions necessàries, perquè al projecte de
l’Anella verda li calen molt més que declaracions, logos i comissions per no
morir d’inanició, per no acabar sent una altra bona idea frustrada.