Adam Majó
Xuts a pals
Enderroquem la pista castell!
records tant intensos a molta de gent de la meva generació com la Pista
castell. Records que en molts casos no estan lligats al Bàsquet sinó als
concerts de rock (en el sentit més ampli de la paraula) que a finals dels anys vuitanta i durant tota la dècada següent s’hi van
organitzar. Quan s’enderroqui aquest vell i atrotinat edifici serem molts els
que ho viurem amb una certa emoció. És com aquell vell sofà on tant intenses
experiències hem viscut (sols o amb altra gent) però que un dia, quan
l’economia o la sort ens ho permet, decidim canviar-lo per un de nou i més
còmode. Són trastos que ens fa llàstima llençar però que, a causa de les
limitacions d’espai, no ens queda més remei que fer-ho. A la ciutat hi passa el
mateix. La Pista Castell va deixar de complir els requeriments d’higiene,
insonorització i seguretat necessaris per allotjar-hi espectacles musicals i
ara, amb l’entrada en funcionament del nou equipament del Congost, s’hi deixarà
també de practicar esport.
És una construcció de poca qualitat i la seva rehabilitació no és viable. Com que fa anys que ho sabem, tot això, el Pla general preveu que aquest espai s’incorpori al Parc de Puigterrà i el Pla d’equipaments, aprovat més recentment, contempla la possibilitat de situar-hi una sala
polivalent integrada al parc (amb aquests sostres verds que ara estan de moda).
El problema és que no sembla que ni a curt ni a mitjà termini hi hagi els
diners per adaptar aquest espai a
allò que preveuen aquests plans i correm el risc de sumar un nou edifici buit i
mort de fàstic a la llarga llista dels que ja hi tenim (els Jutjats vells,
l’antiga Cambra de comerç, la Fàbrica nova, la Sala Ciutat, la Fàbrica dels
Panyos…).
És per tot això que proposem
l’enderroc immediat del vell pavelló (prèvia gran festa de comiat, evidentment)
i la realtzació de les obres mínimes per
consolidar el terreny i adequar-lo a la pràctica de l’esport a l’aire
lliure. L’espai, de fet, té moltes possibilitats. A més de les imprescindibles
cistelles de bàsquet, si podrien posar unes porteries, una xarxa de volei,
l’skate-park promès al congost però que no acaba d’arriba mai o, fins i
tot, un escenari d’obra on fer-hi
activitats diverses.
El cas és que els darrers anys
s’han adequat forces parcs i places per a la canalla petita o la gent gran, i ja està bé, però és evident que a Manresa hi falten
espais on la gent jove pugui, també, fer-se seva la ciutat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!