Adam Majó

Primer. Vivím una crisi mundial,
és cert, causada per l’esgotament d’un determinat model de creixement basat en
el petroli barat i per l’especulació financera descontrolada que quí podia, les
institucions, els governs, no ha sabut ni volgut volgut evitar o, com a mínim,
limitar. Una crisi que a l’estat espanyol s’ha vist agreujada per la imposició,
des del poder econòmic i polític (caixes d’estalvi i ajuntaments inclosos),
d’un model de creixement basat en la construcció excessiva i l’endeutament generalitzat.

Segon. Els Països Catalans són la
nació d’Europa que pateix una pitjor balança fiscal amb l’exterior, un dèficit
superior al de qualsevol altre estat o regió del continent. Gairebé el 8 % del
PIB, no dels pressupostos públics, del Pe-I-Be!, es paga en forma d’impostos i
no torna perquè es destina a intentar convertir Madrid en la capital del Sud
d’Europa i a subvencionar determinades comunitats evitant, així, transformacions
eternament pendents com la reforma agrària. Ni el país ni les seves
institucions poden afrontar una sitiuació de crisi econòmica com la que patim
amb aquest espoli (aquesta és la paraula justa) fiscal.

Tercer. L’any 1995 l’Ajuntament
de Manresa devia 17.618.000 euros (el 75.33% dels ingressos ordinaris liquidats
d’aleshores). Enguany devem 79.578.000 euros i això suposa el 121.47% dels
pressupostos. Dit d’una altra manera, després de 10 anys d’expansió econòmica i
augment exponencial dels ingressos municipals, de superhàbit i alegria
comptable, no tant sol no s’ha aprofitat l’avinentesa per reduir l’endeutament
i encarar en millors condicions el futur (el present) sinó que s’ha disparat la
despesa ordinària de forma inconscient, sense que això hagi tingut una
reprecussió proporcional en la millora dels serveis prestats per l’ajuntament,
s’han fet inversions discutibles i excessivament cares (no cal posar exemples,
oi?) i s’han destinat massa recursos a propaganda i despeses innecessàries.