Adam Majó

Xuts a pals

13 de gener de 2011
2 comentaris

Motor city

La ciutat nord-americana de
Detroit, Michigan,  ha passat dels
1.850.000 habitants l’any 1950, als actuals 910.000. La què fou capital mundial
de l’automòbil, la DMC o Motown, ha viscut seixanta anys d’inaturable
decadència. La crisi iniciada als anys cinquanta, quan altres ciutats d’Amèrica
i del món es van afegir a la fabricació d’automòbils, i agreujada a partir de
l’alça del preu del petroli del 73 i pels afectes de la mundialització, s’ha
sumat a una millora de les infraestructures viàries que, enlloc d’apropar gent
a la ciutat, han enviat a la classe mitjana als municipis de la seva àrea
d’influència. Teatres, galeries comercials, biblioteques, universitats,
fàbriques i barris sencers, buits i abandonats. Busqueu les imatges, val la
pena. Una cosa semblant va passar a Pittsburg, a l’estat de Pensilvania, on la
crisi de la indúsitria pesada, de l’acer sobretot, ha reduït, en 50 anys, la
població a la meitat, de  676.000 a
334.000. O, a un altre nivell, a l’Argentina, que abans de la Segona Guerra
Mundial triplicava la renta per càpita de l’Estat espanyol i actualment no li
arriba ni a la tercera part. Amb una davallada que comença amb la crisi del 29
i s’agreuge als anys 50 amb la caiguda del preu dels aliments, perdent, des
d’aleshores, un llençol a cada bugada. O al Japó, salvant les distàncies que
calgui, on la col.lapse hipotecàri de l’any 91 i el conseqüent ensorrament del
mercat immobiliari es suma a la competència exterior de països que han copiat
el seu propi model i desencadena una frenada del creixement que encara dura.

Casos tots ells ben diferents
l’un de l’altre, però que tenen en comú la incapacitat de superar una
determinada conjuntura desfavorable i la fi d’un model econòmic concret que no
es veu substituït per cap de millor. Vull dir, amb això, que quan us diuen que
les crisis sempre són cícliques, que ja ens en sortirem i que només es tracta
d’aguantar uns quants anys i esperar que s’esvaeixi, com si d’una tempesta es
tractés,  no us en rafieu.

Ara que venen eleccions
municipals caldrà exigir als candidats que no es limitin a parlar de la
desastrosa situació financera que hereterà el proper govern, dels projectes
fallits o mal gestionats que  tots
tenim al cap o de les eternes assignatures pendents que la ciutat; caldrà,
sobretot, que s’expliqui com, i on!, creuen que ens haurem de poder guanyar la
vida els manresans i manresanes. Perquè suposo que ningú es creu que amb la
indústria que va substituir l’ensorrada del tèxtil, massa depenent de  l’auxiliar de l’automòbil, i amb el
mateix model comercial que fa cinquanta anys, ens en podrem sortir, oi?

Les CUP i l’horitzó necessari
12.07.2008 | 1.53
A Sense categoria
Manresans a Manresa?
18.11.2008 | 11.58
El cor
14.07.2009 | 10.20

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.