Agafada al vol

Som les paraules que diem

10 de març de 2017
0 comentaris

Botern

En el principi dels temps, no hi havia paraules. La humanitat va comunicar-se durant segles i segles com criatures balbucejant sons i explorant les possibilitats creixents d’un versàtil aparell fonador.

Però va arribar un moment que tot tenia nom. Gràcies a la mutació constant, la nostra espècie ha dominat el caos; l’ha sabut classificar i l’ha anomenat. Les il·limitades opcions de combinar sons ens han proporcionat un catàleg fascinant de maneres de dir; no solament en el conjunt de les 6.000 llengües que encara conservem sinó fins i tot dins d’una sola llengua.

D’una banda, hem provocat que a llocs diferents les mateixes coses es coneguen per noms diversos. Com es diu forat  en cadascuna de les llengües del planeta?

Trauc, agujero, forau, burato, zulo, hufra, gaură, hole, trou, Loch…

Hi pot haver algú capaç de recordar tantíssimes maneres de referir-nos a una obertura que travessa un cos? Només les màquines o el Déu dels creients. Nosaltres, en canvi, sort en tenim dels diccionaris i dels traductors.

D’altra banda, tots els mots que hem sigut capaços de crear en una mateixa llengua tenen una correspondència exacta en totes les altres llengües? Ben bé, no. Les llengües no són simètriques les unes de les altres. De vegades, tenim etiquetes que cobreixen diversos conceptes en una llengua i que, en canvi, en una altra s’expressen amb etiquetes distintes. Hoja  en castellà pot ser un full o una fulla en català, per exemple.

A més a més, m’agradaria assenyalar que aquestes distribucions desiguals també tenen lloc entre les variants geogràfiques d’un mateix idioma. Si considerem que forat és un hiperònim que engloba termes amb un significat més precís, podrem elaborar una llista prou vistosa de referències. Pensant només en el dialecte tortosí, me’n venen al cap unes quantes: trau (de la camisa); botana (cremada de la roba); xiribec (ferida al cap); portell (solsit d’un marge) i botern (forat gran). Les equivalències d’aquestes opcions en àrees del dialecte oriental podrien ser: trau, fusada, trenc, esbaldrec i esvoranc. Encara que, en prou llocs, probablement no trobaríem un desplegament tan complet d’opcions; molts parlants orientals, amb trau i forat, ja farien.

Per cert, si us ha cridat l’atenció la paraula botern, de moment no cal que la busqueu al DIEC2 ni a l’Optimot. Per sort, la trobareu al DCVB i al DNV. I l’haureu de pronunciar amb e oberta, com infern, quadern, govern o estern.

Últimament, l’he gastat unes quantes vegades, perquè se m’ha desprès un vell empastament d’un queixal, que m’ha deixat al descobert un molest botern. Però ja se sap; tots els destorbs tenen una part bona. En aquest cas, ha estat recuperar una paraula que tenia mig endormiscada.

I això rai. Tot forat té el seu pedaç.

Fotografia d’Olga Cuevas

Ascla
01.12.2015 | 12.01
Acampar
24.04.2016 | 11.03
Entumir
07.01.2022 | 3.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.