Agafada al vol

Som les paraules que diem

12 de febrer de 2017
2 comentaris

Bencregut

Els camins de la fama deuen ser previsibles. La publicitat actua a partir de protocols coneguts que persegueixen l’èxit dels productes que promouen. Si acabem consumint i incorporant a les nostres vides allò que ens venen com a desitjable, potser la llengua també podria beneficiar-se’n.

Us voldria explicar que els meus alumnes –parlants de català oriental o aspirants a ser-ho– no coneixen bencregut ni malcregut. No els coneixien, de fet. Ara ja sí, perquè faig servir aquests adjectius oralment i per escrit i ja s’hi han avesat. De fet, aquestes formes no apareixen al DIEC2 ni al DCVB. Però si aneu al DNV, les hi trobareu. I també les recull Eugeni S. Reig al llibre El valencià de sempre.

Malgrat que no estiguen admeses formalment per l’IEC, la seua formació és totalment previsible i ajustada als mecanismes de derivació del català. D’una banda, tenim el verb creure amb el sentit d’obeir i, de l’altra, tenim compostos patrimonials que segueixen el mateix patró: benvingut, benparlat, benvolgut, benintencionat…

Hi ha un aspecte, però, que desorienta una mica. Un alumne es va interessar per buscar bencregut a Internet i em va escriure per dir-me que l’havia trobat escrit separat. Certament; per exemple, ens apareix “xics ben creguts” com a exemple en l’entrada de l’adjectiu cregut -uda del DCVB. Com sabem que s’ha d’escriure junt, doncs?

En lexicologia parlem de formació de mots per composició quan ajuntem dues paraules que prèviament funcionaven soles i obtenim un element nou amb significat propi. En tot cas, aquest fenomen no és automàtic, sinó que passa per un procés de consolidació intermedi. Fixem-nos, però, que no és el mateix dir “S’ho ha ben cregut!” (S’ho ha cregut de veritat) que fer una frase com ara “Aquest noi és molt bencregut” (Aquest noi és molt obedient).

A la pràctica, bencregut funciona com a sinònim equivalent d’obedient; de la mateixa manera que malcregut ho és de desobedient. Per si encara ens en calguessen més proves, entre els sinònims de desobedient del Diccionari de sinònims d’Albert Jané hi apareix malcreient, escrit ben juntet.

Endavant, doncs, amb la promoció dels bencreguts i malcreguts per Facebook, Twitter, correu electrònic, WhatsApp i totes les pistes d’enlairament de paraules. Us hi voleu afegir?

Si us en feu prescriptors, potser algun dia la fama serà seua.

Fotografia de Lu Lacerda

Núgol
03.09.2015 | 7.46
Enjullar
01.03.2013 | 4.50
Basquejar-se
14.09.2018 | 6.40

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ací a Pego i a Meliana diem malcregut i com a antònim cregut, sense el ben (l’hauré d’incorporar). Els trobe tan normals! I des que tinc fills els use més i més. En matèria de llengua els quilòmetres no semblen separar tant 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.