Matí de Sant Joan
Després de la revetlla de Sant Joan…
fins i tot les formigues descansen després de la gresca…
Bona Diada dels Països Catalans!
Després de la revetlla de Sant Joan…
fins i tot les formigues descansen després de la gresca…
Bona Diada dels Països Catalans!
Poques vegades m’he trobat amb la muda d’una serp.
Impressiona veure aquest tros de pell, buit, un punt esquarterat, la forma del record del que ha estat… i del que deu ser la nova pell, la nova serp que ha sorgit de dins.
Fa tres dies que els pètals de les pomeres es van obrint (els dels presseguers i altres pinyols ja fan alguna setmana i els de les pereres, entremig).
Enguany coincidiran amb uns dies que marquen gelades. Mala peça al teler.
A veure com anirà …
Després de la grisor hivernal i les primeres pinzellades de verdor de les fulles inicials, els punts de color rosa vermellós marquen l’estat (fenològic) previ a l’esclat floral de les pomeres.
Escatxics de color que anuncien el final de l’hivern i l’arribada de la primavera (tot i que les previsions marquen un canvi de papers a final de setmana, amb el traspàs estacional ).
En tot cas, un anunci més, en forma de color, de que la natura no s’atura mai.
Fa un temps s’hauria fet estrany (de fet gairebé impossible) veure, en el darrer tram de maig, un tros preparant-lo per sembrar.
Avui, els cicles curts (i els llargs per l’altra banda) del panís ho permeten. I que el pagès pugui preparar la terra segons les seves necessitats o possibilitats… i amb el que ha plogut, potser podrà sembrar de saó i tot.
A l’Assumpció i al Vicent en els 25 anys de VilaWeb.
Per molts anys i gràcies!
La boira fa un parell de dies que senyoreja per la plana d’Urgell. Un temps ideal per tastar les castanyes que couen els membres del cau del Palau d’Anglesola.