A banda de casals i ateneus arreu del país, ara també el podeu trobar a la botiga de discos de Vic, Martulina Divina; a la llibreria 3i4, a València; a la Ciutat invisible, a Sants, Barcelona; a la botiga de discos Oldies, a València.
I també el podeu sol·licitar a festaovidi@sompaisoscatalans.cat
Una mostra de les obres d’Antoni Miró incloses en l’exposició Ovidi popular, es poden visitar al casal faller de la falla Arrancapins -carrer Villanueva i Gascons, 7-, de la ciutat de València, entre els dies 1 i 20 de desembre.
Enllaç a la pàgina de facebook de l’esdeveniment.
Properament, l’exposició s’instal·larà a Castelló de la Plana, a Palma, concretament a Can Alcover, i a Lliçà d’Avall. Al mes de gener se n’anirà a Bilbo, a Euskal Herria, de la mà del col·lectiu AldarriCatuz
Darrerament, la revista monogràfica de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances” s’ha anat escampant arreu del país. Així, ara la podeu trobar en gran part dels casals i ateneus existents a pobles i comarques del país, i també a la seu de la CAL, a Barcelona; a la llibreria La ciutat invisible,a Sants, a Barcelona; a la llibreria 3i4 de València; a la llibreria Samaruc, d’Algemesí, o als concerts d’Ovidi al cub.
Igualment, allà on va l’exposició Ovidi popular, d’Antoni Miró, o a les presentacions del documental Un mapa en moviment. Un país en construcció, de Som Països Catalans, també es pot trobar.
Si algú té interès en la seva distribució, pot adreçar-se al correu festaovidi@sompaisoscatalans.cat
L’edició prioratina de Nació Digital, Priorat Diari, publica una àmplia notícia sobre la inauguració de l’exposició d’Antoni Miró, Ovidi Popular, i anuncia la xerrada que es va fer el dia 20 a càrrec de Josep Vicent Frechina i el concert d’aquest proper dissabte.
Aquest dissabte, dia 28 de novembre, la sala l’Artesana, de Falset, acollirà el concert “Gràcies Ovidi. De part dels bons fins a la mort”, d’Arturo Gaya, Kike Pellicer i Paco Prieto. L’acte servirà per cloure un intens calendari d’actes al voltant del Correllengua 2015 i de la Festa Ovidi Montllor. 20 anys de Vacances.
L’acte començarà a les 7 del vespre.
Havia escrit algunes de les cançons més belles que s’hagin pogut escriure.
Havia dit els versos com ningú no els havia dits mai.
Ens havia regalat Estellés, Espriu, Sagarra, Joan Oliver.
Havia ofert el que tenia, el gest, el treball, la vida, al servei del poble que el definia.
Ens havia donat la veu. Sense fer-ne escarafalls. Perquè aquesta era la part que li tocava, en el llarg camí cap a la llibertat. Era el que sabia fer: comunicar. Pujar a l’escenari (un teatre, un estadi, un remolc de tractor), de negre, amb les mans expressives, els ulls fondos, amb els músics (amb en Toti Soler, sobretot: allò de reconèixer qui en sap més que tu i cedir-li, amb naturalitat, la guitarra) i deixar-se anar, donar-se tot ell. Al servei del país (clarament definit per l’eix Alcoi-Barcelona), de la gent que l’alça (“mentre tinga consciència continuaré tenint consciència de classe”), de la memòria (representada pels seus pares, que van patir la desfeta, que van mantenir la dignitat intacta). Amb una resolta, constant, intensa voluntat de futur.
I ho va fer, l’Ovidi Montllor, això, tota la vida. Quan començava, quan se la jugava, quan triomfava a l’Olympia de París.
També quan li va ser decretat el silenci.
Perquè això varen perpetrar, després, quan se suposava que havia arribat l’hora de les normalitzacions. Això li van fer, a l’Ovidi (i, en ell, des d’ell, a tots nosaltres): amb aire displicent, sec, de finestreta funcionarial, li van plantificar a sobre, com el segell en una pòlissa, l’etiqueta ignominiosa, l’excusa, la sentència: “ara no toca”.
En comptes del suport per a la creació, per a l’expansió, es va trobar que, encetats els anys vuitanta, les institucions públiques establien que el món era de purpurina i cantava banalitats en castellà.
Ho van vestir amb tòpics i circumloquis, però la qüestió era simple: l’Ovidi feia el mateix que havia fet sempre: alçar un mirall davant de la realitat, fer-nos-la visible, intel·ligible, compartible, convertida en cançó. Només que aleshores, el mirall de l’Ovidi els enfocava a ells, als progres de borumballa, als autonomistes de l’interès. No els va agradar, òbviament, el que hi van veure. En comptes de rectificar, van actuar com criatures malcriades, i van voler trencar el mirall.
En un breu poema, l’Ovidi va fer el retrat d’aquells anys:
1971. Nit. Hivern. Sopar després d’una actuació a benefici de…
Ells.- Què faríem sense vosaltres?
Acte segon.
1983. Nit. Canet. Sol a casa.
Jo.- GOVERNAR!
Amb absoluta consciència dels temps que li havien tocat de viure, per tant, va continuar, com a la cançó, de part dels bons fins a la mort. Sense rebaixar-se a fer cap de les concessions que potser li haurien atorgat alguna canongia polsosa, remunerada, inofensiva. Vivint. Treballant. Fent cançons. I sense poder enregistrar-ne cap.
Els darrers anys en la vida de l’Ovidi Montllor mereixen una anàlisi acurada. I els que van venir després, també.
Els uns, perquè ens mostren la conjura del pansiment, les seves conseqüències. I perquè bé caldrà demanar responsabilitats per les cançons que s’han perdut.
Els altres, sobretot, perquè han demostrat que tots els intents d’esborrar-nos l’Ovidi han estat en va. Que l’Ovidi Montllor, la seva obra, la seva empenta, les seves raons, perduren i s’escampen en la gent que el va escoltar, en els que el descobreixen ara. Ja hi va haver un Any Ovidi quan en feia deu de la seva mort. Cap oficialitat no l’havia declarat. I va ser: intens; espontani; popular. Enguany hi hem tornat. I encara ha estat més esclatant.
Li havien decretat silenci i ell, conscientment, va desobeir. Amb aquella seva característica barreja de ràbia i d’esperança. El puny clos. El somriure.
Aquest text de Núria Cadenes ha estat publicat al monogràfic de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”.
També el podeu llegir al seu blog “El bloc de la Núria”
Núria Cadenes és autora del llibre “L’Ovidi”
La gent del casal la Calderera, de Riudoms, ha dut a terme diferents actes amb motiu dels 20 anys de vacances de l’Ovidi, alguns al voltant del Correllengua.
Una de les iniciatives ha estat pintar un mural reivindicant l’Ovidi, afegint-se, així, a la llarga corrua de murals i altres referències públiques que el país va acumulant.
500 exemplars de la publicació editada per la campanya Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances s’han repartit al Palau de la Música, de València, en l’acte de cloenda dels premis del COM. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració del Col·lectiu Ovidi Montllor, que s’ha compromès a fer arribar la revista als assistents a l’acte celebrat avui, diumenge, 22 de novembre de 2015.
Des de la campanya volem deixar constància d’aquest agraïment.
Foto: JVFrechina
Aquest divendres, 20 de novembre, continuen els actes d’homenatge a l’Ovidi al Priorat.
A les 7,30 del vespre al Castell del Vi, xerrada i tast de vi: “Parlem de l’Ovidi”, a càrrec de Josep Vicent Frechina, especialista en cultura popular i coordinador de “Caramella.Revista de música i cultura popular”
Estem d’enhorabona; la nostra terra és una festa, que ho sàpien tots. Ovidi torna a estar amb nosaltres. Ell, que malgrat les seues llargues vacances, mai ens va deixar del tot.
Ovidi és pura actitud i per això ens l’estimem tant, per ser la consciència, indivisible, de ser classe i de ser poble. I per això és tan perillós i per això el volem i reivindiquem. Que la nostra estima és el seu odi i sinó no podríem explicar perquè, vint anys després de la seua partença, les institucions del país encara li escamotegen l’homenatge obligat i merescut. Que ja sabem que a l’Ovidi no li van perdonar els seus enemics, que també són els nostres, que no renunciés mai a la seua samarreta vermella ni a posar-se per barret Pirineus i una llesqueta i per sabata Oriola d’estranquis. Però que no es preocupen, que ja ens tenen més que acostumats i que allà on ells no vulguen ser arribarem nosaltres.
S’equivoquen molt aquells que pensen què reivindicar l’Ovidi Montllor en els nostres dies és una simple mostra de nostàlgia. Que equivocats que estan… Retornar l’Ovidi entre nosaltres és una forma d’afrontar la vida i d’encarar el futur, com també ho és reivindicar eixa Ítaca que són els Països Catalans. Eixe fantasma que recorre el país de nord a sud i d’est a oest, que com el vent no veiem però sentim, i que contribuïm a construir cada dia. Una voluntat que comença per nàixer des de cadascun de nosaltres. Un país que és molt més que un simple somni, i que es forja en el treball, l’aportació i l’esforç, individual i col·lectiu de cadascun de nosaltres en el dia a dia.
Que sàpien que nosaltres no anem a renunciar ni ens plegarem, com tampoc ho féu Ovidi, per molt que qui viu instal·lat en l’autoodi i en el possibilisme ens diga que el nostre país no és més que una entelèquia; alguna cosa que mai va existir ni existirà o un terra on no creu la gent que hi viu. No ens importa ni ens afecta i a més, a aquests, els diguem que els Països Catalans existeixen perquè són pura voluntat, la de milers de persones que s’alcen cada i que han decidit que volen viure a un país que existeix per ells i que amb això no podran. I aquesta és la força més gran del món. Un huracà que no podran parar. I que com diu la cançó:
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
Doncs això, que tot comença en un mateix perquè tot és pura voluntat.
I que comence la festa
Text de Som Països Catalans publicat a tall d’editorial al monogràfic “O juguem totes o estripem la baralla”
Aquest divendres, 13 de novembre, al Casal Tio Cuc, d’Alacant, el grup Verdcel presenta l’espectacle musical De les mans al cor, dins de les iniciatives que ha muntat per recordar l’Ovidi Montllor, amb l’exposició Ovidi popular, d’Antoni Miró; la presentació del llibre Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, a càrrec de l’autor, Jordi Tormo, i ara amb l’actuació de Verdcel.
La localitat d’Avinyó, al Bages, s’ha afegit al ja llarg seguit de murals pintats a les parets de localitats del país per recordar i reivindicar l’Ovidi Montllor. Ara, amb el Correllengua, ha arribat l’hora de la localitat del Bages.
La campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”, que coordinen Som Països Catalans i la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, ha editat un monogràfic dedicat a difondre la tasca i la figura de l’Ovidi i les iniciatives que s’estan duent a terme per reconèixer la importància de la seva activitat.
La publicació es distribueix gratuïtament i es pot trobar a casals i ateneus, entitats, es difon a través de mitjans i dels grups organitzadors de concerts i altres esdeveniments vinculats a la campanya i també a tots els llocs on es munta l’exposició l’Ovidi Popular, d’Antoni Miró.
Es tracta d’una revista de 16 pàgines que repassa la campanya en el seu origen i en el seu desenvolupament, inclou un seguit d’escrits de persones que coneixien l’artista alcoià, com la seva filla, Jana Montllor; David Fernàndez, periodista i exdiputat de les CUP al Parlament de Catalunya; Núria Cadenes, autora del llibre “L’Ovidi”, llibretera i militant independentista, del PSAN; Feliu Ventura, impulsor de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances” i també cantant i autor de cançons. Inclou també una entrevista amb Jordi Tormo, autor del llibre “Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula”, editat recentment. Hi podem trobar també un text de Marcel Pich sobre Guillem d’Efak, l’amic de l’Ovidi de qui també fa 20 anys que es commemora la seva marxa; una crònica de la seva obra discogràfica amb un comentari de cada disc, del coordinador de la revista Caramella, Josep Vicent Frechina, i un mapa amb la ruta d’actes celebrada fins ara dins la campanya.
Si hi ha col·lectius, casals, entitats o persones interessades a distribuir la publicació poden escriure a: festaovidi@sompaisoscatalans.cat
Des d’aquesta setmana i fins a finals de novembre, o primers de desembre, l’exposició l’Ovidi Popular, d’Antoni Miró, es pot visitar a diferents llocs del país.
Al Casal de Perpinyà es pot visitar des del dia 30 d’octubre i fins al 29 de novembre.
Al Casal Popular i Independentista l’Anònima, del Clot, a Barcelona, i coincidint amb la Festa Major del barri, es pot visitar també fins a final de novembre.
El proper dia 14, dissabte, es farà la inauguració de l’exposició a l’Ateneu Arbocenc, on es podrà visitar fins al 20, tot i que les obres ja hi estan instal·lades des del dia 7.
Finalment, la sala Absis del Castell del Vi, a Falset, acull la mostra més gran muntada fins ara, i es pot visitar des del dia 7 de novembre i fins al 8 de desembre. El dia 14 es farà un doble acte inaugural, a les 6 al mateix Castell del Vi, i a partir de les 8 al Casal Carrasclet, amb un muntatge de poemes, pica-pica i música.
El dia 7 de novembre, coincidint amb la Diada a la Catalunya Nord, el CSA la Mistelera organitzà un acte d’homenatge a l’Ovidi Montllor amb la participació de gent d’Eina i Inadaptats, amb el muntatge La Fera Ferotge.
L’acte també va servir per presentar l’assemblea territorial d’Endavant de la Marina.