Festa Ovidi Montllor

20 anys de vacances

Arxiu de la categoria: FestaOvidi

Aquest cap de setmana se celebra la VI Trobada de Casals i i Ateneus a Felanitx

0
Publicat el 12 de maig de 2016

2n-cartell-trobada-casalsFelanitx acull la sisena edició de la Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans aquest cap de setmana. Aquí podeu veure la programació de la trobada.
Durant aquesta sisena Trobada es tancarà l’any Ovidi i s’obrirà l’any Montserrat Roig, que representa la segona campanya conjunta de la Xarxa de Casals i Ateneus i Som Països Catalans.

 

Illencs homenatja Guillem d’Efak

1
Publicat el 9 de maig de 2016

13138787_1006280452786385_6083399117970428886_nEl dissabte, 7 de maig, el Centre Artesà Tradicionàrius va ser l’escenari triat per Illencs per homenatjar el cantautor mallorquí Guillem d’Efak, amic i company d’Ovidi Montllor i una de les persones de referència en el camp de la cultura en la reivindicació de la nostra realitat nacional.

A continuació reproduïm la nota de premsa de l’acte i l’article que el cantant i autor mallorquí, Marcel Pich, va escriure per al monogràfic de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”, precisament per recordar d’Efak, també als 20 anys de la seva mort.

300 persones assisteixen a l’homenatge al poeta mallorquí Guillem d’Efak a Barcelona
Ovidi3, Xarxa, Antoni Riera o Joana Gomila són només alguns dels artistes convidats per Illencs a rendir homenatge al prolífic músic i poeta manacorí

El col∙lectiu Illencs ha organitzat el vespre d’avui dissabte 7 de maig un Homenatge Popular a Guillem d’Efak, titulat “La revolució del bon gust”. L’acte s’ha celebrat al Centre Artesà Tradiconàrius (CAT) de Gràcia, ha començat a les 20h i s’ha allargat fins passades les 22h. En l’organització d’aquest acte, Illencs ha comptat amb el suport i la col∙laboració de Joves de Mallorca per la Llengua i del portal de música Viasona. L’acte ha estat un èxit d’assistència i pràcticament s’ha omplert la sala amb més de 300 espectadors.
Irene Jaume, una de les organitzadores i membre d’Illencs, s’ha felicitat per l’organització i el bon resultat de l’homenatge i ha destacat que “l’èxit d’aquest acte demostra que és indispensable seguir recuperant les figures de la nostra cultura popular a banda i banda de la mar”. També Francesc Aparicio, el percusionista del grup Xarxa, que ha participat a l’acte, ha reivindicat que “els Guillems i Guillemes d’Efak que avui fan poesia i música a Mallorca” i ha demanat “que en tenguem cura i els valorem”. David Fernández, d’Ovidi 3, ha celebrat que ens haguéssim ajuntat “per reivindicar el black power dels Països Catalans”.
Més d’una vintena d’artistes provinents de diversos àmbits de la cultura (poesia, música i teatre) han ajudat el públic, amb les seves interpretacions, a endinsar­se en les profunditats del món efakià. Els presentadors Toni Lluís Reyes i Maria Antònia Salas han conduït el públic en un recorregut per la vida d’aquest mallorquí nascut a la Guinea Equatorial. Amb la seva obra, Guillem d’Efak va revolucionar el panorama cultural mallorquí i català i entre les seves aportacions s’hi troba una rapsòdia de la cançó popular mallorquina, la introducció del blues i jazz mediterranis i una de les aportacions poètiques més originals a la literatura catalana del segle XX.
El col∙lectiu Illencs ha aprofitat l’avinentesa de l’acte per vendre una col∙lecció de serigrafia
limitada de camisetes i bosses sobre Guillem d’Efak il∙lustrades pel dibuixant Toni Galmés, que han tengut un destacable èxit d’acollida entre els assistents a l’homenatge.

Illencs és un grup de persones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera residents a Barcelona. Es mobilitzaren per primera vegada el 2012 contra els primers atacs a la llengua del govern Bauzá sota el nom d’Illencs pel Català i, des de llavors, organitzen periòdicament activitats de caire social i cultural a la ciutat de Barcelona.
Guillem d’Efak, mallorquí nascut a la Guinea Equatorial, representa una de les aportacions més originals al moviment de la Nova Cançó i a la literatura catalana del segle XX.

Vigila aquesta petita pàtria nostra
Marcel Pich

Aquestes foren les darreres paraules que Guillem d’Efak digué a Raphel Pherrer, ara fa dues dècades, abans que el negret de la Guinea partís de vacances. Pherrer, el 2011, li contestava amb una carta llençada al cosmos, preocupat per la ‘recaiguda’ de Mallorca a mans enemigues.
Ara que els enemics s’han esfumat i romanen en algun forat negre de les galàxies més llunyanes –del Senat o del nou regionalisme-, caldrà repintar estels en la fosca. La negra nit ens identifica també com a poble. La nit d’Ovidi Montllor i la nit del seu mestre i amic Guillem d’Efak. Perquè la nit vol constel·lacions i aquests dos en són una. Perquè Ovidi ens escopiria a la cara en veure que se’l recorda a ell i no al bruixot manacorí, qui l’inicià en el món de la faràndula. El no record al negret, símptoma d’un país amb excessives perifèries. Perifèries salvades per les petites lluites que les converteixen en capitals. Exemple d’això és el magnífic i necessari homenatge que el col·lectiu manacorí Xítxeros amb empenta li reté aquest passat hivern. Exemple i dignitat en majúscules des dels tròpics de la mediterrània occidental, pocs centenars de milles al nord del Magrib. Que en preguin nota tots els homenatjadors de l’alcoià.
Guillem d’Efak no era un home de la petita pàtria nostra. No era sols un mallorquí que cal reivindicar com a símbol illenc –no era una cosa de Mallorca, com bé diu l’amic Carles Rebassa-; d’Efak era un personatge del país, un home de país. És per tant, com a país, que cal posar-lo en el lloc que se mereix, fent-lo formar part del nostre imaginari col·lectiu. Quedar-se sols amb la primera part seria condemnar-lo al que no fou de cap manera: un català de segona, un mallorquinet graciós. D’Efak marcà estèticament la Nova Cançó, en fou pioner. Guanyà el Carles Riba de poesia. Impulsà nius de resistència com La Cova del Drac o La Cucafera. Tot això en temps de dictadura anticatalana. De lectura obligada i per tal de desgranar el personatge: Balada de Guillem d’Efak de l’incansable Tomeu Mestre ‘Balutxo’.
Renunciar a Guillem d’Efak és renunciar a una part important de la nostra cultura, de nosaltres, del passat recent i imprescindible. Ni tan sols el pitjor dels racistes-regionalistes el fotria al zoològic regional insular. Negret de guinea, moneieta mallorquina. Oblidem Guillem d’Efak perquè era mallorquí o perquè era negre? En tot cas, oblidar-lo és periferitzar Manacor, potser el municipi proporcionalment amb més producció i vida cultural del país. La vareta màgica del negret. De Salses al Barracar i de Fraga a Manacor. Guillem d’Efak era un home de la gran pàtria nostra, una pàtria que som totes i tots i que cal vigilar que no oblidi els qui l’han fet gran. Gràcies Guillemarro!

 

3.000 revistes de campanya repartides a la plaça de Bous de València

0
Publicat el 25 d'abril de 2016

plaçaLa publicació monogràfica “O juguem totes o estripem la baralla” que vam editar durant la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances” ha estat present -malgrat el vent i la pluja!- en l’acte celebrat a la plaça de Bous de València, el dia 23 d’abril. Els darrers 3.000 exemplars de la publicació es van repartir en els seients de l’espai. En total, durant aquest any d’activitat s’han repartit 15.000 exemplars arreu del país. Des d’aquí volem agrair a tothom qui ha col·laborat en aquesta difusió i, especialment, al muntatge Ovidi3, entre tots han fet possible que els textos i les informacions que conté el full hagin estat presents en tants indrets.

El monogràfic de la campanya es pot trobar a La Tinta Invisible i a Vilaweb, a Barcelona

0

1797578_710102712424089_7788467925768278579_nDes d’aquesta setmana, podeu trobar exemplars de la publicació “O juguem totes o estripem la baralla”, editada per la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances” a dos locals més de Barcelona. Concretament, a l’Espai Vilaweb, al carrer Ferlandina, i a La Tinta Invisible, al carrer Lleó, 6, baixos, on hi ha l’exposició de Jordi Albinyana “El temps farà de nosaltres colors”.

Ep, i aquest any, viurem la Montserrat Roig

0

12661808_512602828920495_3317762804739253067_nLa Montserrat Roig pren el relleu, per a aquest 2016/17, de l’Ovidi, dins l’activitat conjunta de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i Som Països Catalans, i amb l’afegit, de gran impacte, de la decisió de la CAL -Coordinadora d’Associacions per la Llengua- de dedicar-li el Correllengua 2016.

Vinga, que la cosa ja es mou!!!

Teniu fotos?

0

CTNlbmiXIAAyb0qAmigues, amics, la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”, que ha coordinat la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i Som Països Catalans està aproximant-se al final. Va començar ja fa un any, i la tancarem en els propers mesos, entre abril i maig. Ja queden poques cites amb l’exposició “L’Ovidi Popular”, d’Antoni Miró, i els actes dins la campanya ja estan arribant al final. Aquesta campanya ha servit per a moltes coses, però sobretot ha fet visible l’estima i el respecte, el compromís i la complicitat de tanta gent amb l’Ovidi Montllor i amb tot el que representa. I ha posat les bases reals per garantir que l’Ovidi ja no marxarà mai d’entre nosaltres, i així serà gràcies a la memòria popular, a la gent senzilla, a una quotidianitat tossuda que fa que el país es mostri viu i actiu.

Per fer més real aquesta visualització de la nostra memòria, volem recollir el màxim nombre possible d’imatges que s’han generat durant aquesta campanya, i per això fem una crida a tothom qui en tingui -i no ens les hagi fet arribar- perquè les enviï i així podrem fer un recull ampli de tot un país en moviment per mantenir viva la memòria i la perspectiva.

Ens les podeu fer arribar al correu de la campanya: festaovidi@sompaisoscatalans.cat

Nosaltres les recollirem i les publicarem al blog de la campanya: Festa Ovidi Montllor

Vinga, animeu-vos!!!

La fera era artista. Un recorregut per la producció discogràfica d’Ovidi Montllor, de Josep Vicent Frechina

0

Enlluernats per la projecció de la seua figura pública, icona de compromís, rebel·lia i autenticitat, molt sovint ens descurem de reivindicar, amb l’entusiasme que exigeix, l’extraordinària alçada artística de l’obra musical i poètica d’Ovidi Montllor.

Ja fa temps que defense l’opinió que Montllor fou l’intèrpret més original i versàtil de la Cançó i trobe que darrere d’aquest fet es troba el seu origen obrer i la seua condició autodidacta. Montllor no procedia de la petita burgesia, ni havia forjat el seu pensament sobre l’enclusa universitària: aquest procedia de la lectura anàrquica i compulsiva, pur fruit de la intuïció i l’atzar.

La seua obra reflecteix els mateixos elements intuïtius i atzarosos: beu d’ací i d’allà mogut per l’instint, influenciat per les descobertes de cada moment, aliè a escoles i moviments. En el seu repertori hi ha cançó francesa i cançoner tradicional, rock progressiu i cabaret, la ràdio dels anys cinquanta i el music-hall. I no necessita discursos de cap mena per justificar-ho: tot encaixa amb naturalitat perquè no hi ha artifici ni impostura. Només una rauxa creativa traduïda en un ritme de publicació, sostingut durant molt de temps, d’un disc per any que es veurà estroncat a partir de 1980 quan, consentides ja determinades llibertats, la seua condició de personatge incòmode i desafecte esdevinga insostenible —“no interessa qui no llepa amb paciència”, cantava ell, sempre lúcid i visionari—.

Desgraciadament, la seua postergació pública li arribà en el millor moment artístic i ens impedí seguir gaudint d’una obra que semblava en permanent creixement. La perspectiva que ara ens dóna el temps, ens permet de constatar-ho de forma incontrovertible.

Aquestes són les fites de tan feliç itinerari.

 

 

LA FERA FEROTGE

1968, Inici-Discophon, 27547, EP

 

L’estrena discogràfica d’Ovidi Montllor exposa obertament alguns dels fils conductors sobre els quals es desplegarà bona part de la seua obra posterior: la cançó irònica i festiva d’inspiració francesa, escola Brassens —“La fera ferotge”—; els jocs de paraules una mica desficaciats i primaris en aparença però mai buits ni retòrics —“Lliçó de sumes i verbs”—; o l’ús de material tradicional amb funcionalitats modernes —la magnífica “Cançó de llaurador”, inici apòcrif d’allò que anys a venir se’n dirà riproposta. Curiosament, un dels temes més populars de l’enregistrament serà la “Cançó de les balances”, peça signada per Josep Maria Carandell l’estil de la qual —una balada narrativa de caire al·legòric— resta bastant lluny de l’univers estètic de Montllor.

 

 

HISTÒRIA D’UN AMIC

1969, Inici-Discophon, 27554, EP

 

Amb portada de l’Equip Crònica, arranjaments de Pi de la Serra, i acompanyant-se entre d’altres de Toti Soler, Albert Moraleda o Jordi Sabatés, el segon disc podria semblar una emulació del primer. Efectivament, repeteix un tema de Carandell —“La fàbrica Paulac”— i s’insisteix en l’empremta brassensiana —“Gola seca”, “Cançó d’amor”—, però el tema que tanca l’enregistrament —“Història d’un amic”— introdueix nous elements que preludien futures gosadies: la interpretació distanciada i voluntàriament monòtona, l’atmosfera lleument psicodèlica que crea l’acompanyament, el text d’una acidesa amarga… obren altres portes expressives que l’autor explorarà d’immediat.

 

 

SOL D’ESTIU

1971, Discophon, S-5159, SG

 

Els aires experimentals que s’insinuaven en el tancament del disc anterior es manifesten ací sense cap mena de cautela: “Ell”, el tema inclòs en la primera cara, és ja pura psicodèlia amb un ús intensiu del sitar a càrrec de Pi de la Serra —aquest  serà un dels primers discos catalans on s’inclou— i l’acompanyament elèctric a càrrec de Toti Soler, Manolo Elias i Peter Handkinson. I la segona cara no es queda enrere amb la disbauxa contra-estiuenca de “Sol d’estiu” on la instrumentació intenta reflectir el maliciós sarcasme del text.

 

 

UN ENTRE TANTS

1972, Discophon, Ster-35

[Reed. en CD: 1997, Discmedi-Blau]

 

Per al seu primer disc de llarga durada, Ovidi Montllor recupera un parell de temes dels discos senzills precedents —“Ell”, “La fera ferotge”—, confia novament la direcció musical a Pi de la Serra i reuneix una col·lecció de peces moltes de les quals tenen un component decididament teatral: “El diluvi”, “El desesperat”, “De l’espai no te’n refies mai”, “Cançoneta juganera 3”, “Sí senyor”… Es tracta d’un disc irregular, ple de provatures i alts i baixos, que mostra un artista en ple aprenentatge però que conté ja alguna de les seues millors cançons —la imbatible “Perquè vull”, per exemple—. L’obria i tancava un enigmàtic tema instrumental —“Homenatge”— que resultaria ser la melodia d’una de les seues cançons posteriorment més celebrades: “Homenatge a Teresa”.

 

 

CRÒNICA D’UN TEMPS

1973, Discophon, Ster-40

[Reed. en CD: 1997, Discmedi-Blau]

 

Amb un equip de joves músics talentosos i agosarats —Víctor Amman, Xavier Batllés, Juan Soriano— que tenen en el Miles Davis elèctric — el d’In a silent way, per exemple— un dels seus referents musicals de capçalera, Ovidi Montllor canvia completament l’estètica sonora del seu treball i serveix els seus textos, com més va més depurats i incisius, sobre una base instrumental inscrita en els codis del rock progressiu i el jazz elèctric de fusió. El resultat és un disc excepcional en factura i contingut, amb moments de gran intensitat expressiva —“El vi”, sobre un poema de Vicent Andrés Estellés, “Carta a casa”, “Crònica d’un temps”, amb la guitarra flamenca de Toti Soler, “Ais!”, “Serà un dia que durarà anys”— que prefigura alguna de les principals descobertes del que posteriorment s’anomenarà Ona Laietana.

 

 

A ALCOI

1974, Edigsa, CM-294

[Reed. en CD: 2008, Picap, 8425845905518]

 

Nou disc i nou canvi de rumb, ara possiblement definitiu. El comandament passa a mans de Toti Soler, la guitarra del qual és, en molts temes, l’únic acompanyament. Veu i guitarra inicien així un camí de compenetració artística d’alta volada que acabarà materialitzant-se en la creació d’un llenguatge propi tremendament efectiu i d’una bellesa sòbria i perdurable. En aquest disc es troben els primers fruits d’una collita que es perllongarà durant molts anys: “Homenatge a Teresa”, “Els amants” —o Estellés en el cim de l’expressivitat—, “Les meues vacances”, “Va com va”, “Tot explota pel cap o per la pota”…  demostren que Ovidi Montllor ha assolit una maduresa pletòrica i que ha trobat en Toti Soler el còmplice perfecte per a cimentar-la.

 

 

A L’OLYMPIA

1975, Edigsa, CM-408

[Reed. en CD: 2008, Picap, 8425845905921]

 

El 27 d’abril de 1975, Ovidi Montllor féu la visita reglamentària al cèlebre local parisenc —on compartí escenari amb Maria del Mar Bonet— i amb l’única ajuda de Toti Soler repassà alguna de les peces més conegudes del seu cançoner: “Perquè vull”, “Homenatge a Teresa”, “Va com va”, “La fera ferotge”, etc. Justament l’acompanyament de Toti Soler és la principal aportació de l’àlbum, especialment en peces que ací apareixen completament despullades del seu anterior vestit musical —com “Una nit a l’òpera” o “Carta a casa”. S’incloïa la peça inèdita “Als companys”.

 

 

SALVAT-PAPASSEIT PER OVIDI MONTLLOR

1976, Edigsa, CM-405

[Reed. en CD: 2007, Picap, 8425845905129]

 

El mateix 1975 Ovidi Montllor presentava al Teatre Poliorama de Barcelona el seu muntatge sobre la poesia de Joan Salvat-Papasseit amb músiques de Toti Soler, Carlos Boldori, Víctor Amman i ell mateix. L’espectacle es trasllada a disc embolcallat amb una preciosa portada de Guinovart i posa de manifest el grandíssim talent de Montllor com a rapsoda i el magnífic treball dels músics en l’encaix musical del text. Tot plegat ens brinda moments d’una bellesa extraordinària: “L’ofici que més m’agrada”, “Nocturn per acordió”, “Dóna’m la mà”, “La meva amiga com un vaixell blanc” o “Res no és mesquí” assoleixen ací, gràcies a la perfecta comunió de vers, música i recitat, la seua fesomia ben bé definitiva.

 

 

DE MANARS I GARROTADES

1977, Edigsa, CM-426

[Reed. en CD: 2008, Picap,  8425845905525]

 

Quan es parla de “l’esperit de la Transició” convé recordar aquest disc ple de ràbia, decepció i, malgrat tot, una certa esperança: l’autor s’ensuma l’estafa que ve i que s’emportarà per davant les aspiracions de rehabilitació social, cultural i nacional de les lluites antifranquistes i expressa aquesta premonició en forma de sarcasme feridor: “Encara nois, encara”, “Encara el tango”, “Una de por (recontraestrena)”, “Als nous amos”. Entremig, recupera clàssics del seu repertori inèdits per les prohibicions —“La samarreta”, “L’escola de Ribera”—, afig un nou Estellés —“Una escala qualsevol”, de L’Hotel París— i un nou Papasseit —“Sageta de foc”— a la seua col·lecció i demana llibertat, amnistia i estatut d’autonomia amb unes grandioses valencianes de l’u i dos.

 

 

BON VENT… I BARCA NOVA!

1979, Ariola, 200186-1

 

El fitxatge per la multinacional Ariola es tradueix en un enregistrament realitzat amb força mitjans i dividit en dues parts molt diferenciades —per bé que la seqüència dels temes intente no evidenciar aquesta dualitat—: una capitanejada per Joan Albert Amargós de caire més orquestral i simfònic amb un tractament molt preciosista de la instrumentació i una altra sota la direcció de Toti Soler, Toni Xuclà i Maurici Vilavechia igualment rica i colorista, però més directa i efectiva. Amb aquests estris al seu abast, Montllor recupera la seua faceta experimental, tant a nivell de text —“Bogeria amb números”— com de música —“El ball”—, deixa anar la seua amargor per veu pròpia —la lucídissima “Autocrítica i crítica”, “Bon vent i barca nova”— o d’altri —“Balada”, la insuperable diatriba de François Villon contra les “llengües envejoses”— i deixa per a la posteritat dos pals de paller del seu repertori: “Montserrat” i “La cançó del cansat”.

 

 

OVIDI MONTLLOR DIU “CORAL ROMPUT” DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

1979, Ariola, 300 177 XD

 

Enregistrat de forma intempestiva i amb el boicot actiu de la discogràfica que no creia en el projecte, aquest doble àlbum dedicat íntegrament al llarg poema de Vicent Andrés Estellés “Coral Romput” és un dels treballs més profundament emocionants enregistrats mai en català. Montllor recita Estellés com capturat per un encanteri màgic, enfebrat, posseït completament pel poeta, mentre les guitarres de Toti Soler i Toni Xuclà creen una atmosfera d’estranya i magnètica melangia. Basta començar a escoltar els versos inicials —“Una amable, una trista, una petita pàtria…”— per quedar atrapat en el seu remolí de tristesa i nocturnitat.

 

 

4-02-42

1980, Ariola, H.201.697

 

El darrer disc oficial que veuria la llum apareix titulat amb la data de naixement de l’autor i s’obre amb l’inoblidable musicació d’Estellés “M’aclame a tu”. És, sens dubte, —i malgrat la boutade de “Culminació”— el disc més depurat, introvertit i líric d’un autor que segueix experimentant amb la matèria primera —com en “Història d’A.” on hi ha la joiosa troballa de “Jo t’estim. Jo t’estimo. I jo t’estime!” que molts anys després popularitzarà La Gossa Sorda— i que factura alguna de les seues cançons més elaborades i arrodonides: “Balada del pas pel món”, “Tot esperant Ulisses”, “Cançó per a dues guitarres i un amor”. Resulta molt inquietant que justament en aquest punt se li tanquen totes les portes, es quede sense companyia discogràfica i inicie la llarga travessia del desert en què es convertiran els darrers anys de la seua vida.

 

 

ANTOLOGIA

2000, Dahiz produccions

Reedició en disc compacte de la seua obra completa, realitzada per iniciativa del seu amic el pintor Antoni Miró. Recull dues peces que anaven a formar part de Verí Good, el disc en el qual treballava quan se li va detectar la malaltia —“El meu poble Alcoi” i “Carnisseria”—; la resta de material no va arribar a enregistrar-se, malgrat interpretar-lo en directe en reiterades ocasions: “Verí Good”, “Menuda”, “Què et sembla, Toti”, “Si mai de tu…”.

A més s’hi inclou l’enregistrament en directe de dos muntatges monogràfics: un dedicat a l’escultor Apel·les Fenosa —Homenatge a Apel·les Fenosa— amb textos d’Alexandre Cirici, Carles Riba, Josep Carner i J. Supervielle; i un altre dedicat al poeta Josep Maria de Sagarra —Ovidi Montllor diu Sagarra— gravat al Teatre Lliure el 1994 amb la veu ja afectada per la malaltia i on destaca, entre d’altres la interpretació de la seua musicació de “Vinyes verdes vora el mar” o la “Cançó de suburbi” amb música de Toti Soler.

 

 

EN DIRECTE. …QUALSEVOL DIA IMPENSAT US TORNARÉ A EMPRENYAR…

2004, PM produccions, PM/CD-030

 

Recull de diversos enregistraments en directe —que inclou la mateixa gravació de De manars i garrotades incorrectament acreditada— amb algun dels seus temes més celebrats —“Homenatge a Teresa”, “M’aclame a tu”, “Els amants” en dues versions diferents— i una peça inèdita: “Sonata per a Isabel” de Vicent Andrés Estellés amb música de Toti Soler.

 

 

A DOS DE VAL. OVIDI MONTLLOR DIU JOAN FUSTER

2012, PM Produccions, CD-050

L’any 1993, Ovidi Montllor va recitar a l’Olleria 1993 una selecció de poemes de Joan Fuster sense cap acompanyament musical. D’aquell recital es conservava l’enregistrament i Paco Muñoz va voler donar-li nova vida encarregant la seua musicació a Albert Ortega Bertomeu. Aquest, lluny d’acompanyar els poemes amb un fil musical innocu, va decidir d’intervenir-hi a fons i acompanyar el recitat amb fragments cantats per algunes de les veus més importants de la escena musical en valencià: Al Tall, Lluís Miquel, Obrint Pas, Eva Dénia, Pau Alabajos, Bajoqueta Rock, Dani Miquel, Sva-ters, Andreu Valor, Batá, Rapsodes, Rafa Xambó, Empar Torres, Carraixet, Ovidi Twins o el mateix Paco Muñoz. El resultat de tot plegat fou tan sorprenent com commovedor: emocionava escoltar la veu de l’alcoià acomboiada per tots aquests antics i nous companys d’ofici en un dels homenatges artísticament més consistents de quants ha rebut Ovidi Montllor.

(Aquest text de Josep Vicent Frechina ha estat publicat al monogràfic “O juguem totes o estripem la baralla” de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”)

Els 20 anys de vacances de l’Ovidi Montllor, avui a Bilbo (EH)

0
Cartell de les jornades
Cartell de les jornades

Aquest vespre, a l’Hika Ateneo de la ciutat de Bilbo, a Euskal Herria, i dins dels actes organitzats pel col·lectiu AldarriCatuz, presentem la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”. En l’acte hi prendrà part Aleix Cardona, de Som Països Catalans.

Durant unes setmanes l’Ovidi Montllor ha estat present a Bilbo amb l’exposició d’Antoni Miró “Ovidi popular”, una actuació del grup El Diluvi i amb una festa que se celebrarà aquest cap de setmana.

Ovidi popular a Montcada de l’Horta

0

En el marc de les jornades Una entre arts, que se celebren a Montcada de l’Horta durant la present quinzena de gener, organitzades per l’Ateneu de la localitat, el divendres dia 15 es va inaugurar l’exposició de l’artista alcoià Antoni Miró “Ovidi Popular”, amb obres sobre Ovidi Montllor, dins dels actes de la campanya Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances, que coordinen la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i Som Països Catalans.

A l’acte inaugural, que també servia per obrir les esmentades jornades, hi va prendre part Aure Silvestre, membre de Som Països Catalans, que va posar en context la iniciativa i l’exposició.

La mostra d’obres d’Antoni Miró es pot visitar a la Sala d’Exposicions de Montcada fins al dia 31 de gener.

Entrevista a Jordi Tormo, autor d’Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula

0

jordi-tormoQuè representava l’Ovidi per a tu abans de fer el llibre i què ha variat, eixamplat… després de fer-lo?

Quan vaig conèixer l’obra de l’Ovidi ara fa uns anys em va captivar: la intensitat de la seua veu, la força de les seues paraules i les barreges d’estils musicals en els seus discos em van fascinar. Després vaig conèixer l’actor de cinema, aquell que feia pel·lícules i papers de diversos estils. I vaig descobrir que abans de fer tot això, l’Ovidi havia estat actor de teatre, de teatre independent des de ben jove. L’Ovidi es presentava davant meu com un creador immens, i del meu poble, un autèntic obrer de cultura.

Vaig començar a treballar en el llibre amb una intuïció: darrere del cantant, músic i actor devia haver un magnífic poeta. El vaig trobar. I així la figura de l’Ovidi s’ha eixamplat de nou davant meu. L’Ovidi sempre ens obre nous camins. Estic segur que encara ens queda molt per descobrir de l’Ovidi.

 

Què aporta el llibre per a conèixer l’Ovidi Montllor?

Crec que el llibre aporta al lector moltes coses: podem descobrir i conèixer quins eren els seus somnis, il·lusions i compromisos, sobretot expressats mitjançant les seues paraules i la seua poesia. Eixa és la principal aportació del llibre: descobrir l’Ovidi poeta. El poeta que va escriure versos intensíssims i on ens diu aquelles coses que mai diria en una cançó. Ens permet conèixer al poeta que ens va deixar més de 400 poemes, dels qual ací se’n presenten una bona part. Al poeta que va escriure poemes d’amor dedicats a les seues parelles, filles, pares i amics. Al poeta que s’estimava moltíssim als seus dos pobles: Alcoi i Barcelona.

I també al poeta que va retre homenatge als seus poetes i que, amb això, els va fer nostres. A l’Ovidi que va dir Salvat-Papasseit, Blai Bonet, Pere Quart o Joan Fuster. I, sobretot, podrem descobrir la seua relació amb el seus germà, amic i volgut Vicent Andrés Estellés.

 

Per què aquest títol?

L’Ovidi era un treballador de la cultura que va fer música, cinema, teatre i poesia, inclús doblatge. I això és perquè abans de dedicar-se a la cultura va treballar en 36 oficis. Però, sobretot, l’Ovidi era un treballador apassionat de les paraules, una persona que, a més, tenia la convicció que la poesia era un arma de transformació social. Treballava les paraules fins un detalls minuciós: escrivia els textos de les cançons i poemes i els tornava a escriure. Feia canvis, anotacions, més canvis, noves anotacions… fins tenir el text just. Sense cap dubte, és un obrer de la paraula.

 

Què trobem al llibre i què hi hem de buscar?

En el llibre trobarem els seus fulls de treball, imatges i fotografies que fins ara no s’havien vist o eren poc conegudes, les lletres del disc “Verí good” que mai va poder fer, 70 textos la major part inèdits, anècdotes del seu dia a dia contades pels amics i familiars, etc. Amb tot aquest material podrem conèixer a l’Ovidi més personal i, sobretot, a un Ovidi amb sentit de l’humor magnífic. Tot i sent molt tímid, tenia un sentit d’humor desbordant. Per exemple, quan estava de viatge s’enviava a sí mateix postals des de Moscú, Berlín o París. I, també, podrem conèixer moltes anècdotes i coses curioses que li passaren en vida i que demostren el gran sentit de l’humor que tenia l’Ovidi.

 

L’Ovidi Montllor és una figura viva, actual, quant a la seva actitud, la seva visió de la vida, la seva manera d’entendre el paper de l’artista?

L’Ovidi és totalment actual. Els seus compromisos són els nostres. Els seus compromisos estan en les seues cançons i poemes i, per això, la seua obra és totalment actual i forma part de nosaltres.

Representa l’esperit de la lluita, de les ganes de canvi, de fer les coses d’una forma distinta, de les ganes de viure. És l’esperit del carrer, dels moviments culturals i socials, de la lluita obrera, del moviment llibertari. És tot això i moltes coses més.

S’ha convertit en un referent per a les noves generacions que han descobert en ell un creador immens i un cantant i autor de cançons que deia les coses clares, en alt i pel seu nom.

 

Creus que la gent que no el va conèixer en vida, realment coneix l’Ovidi?

L’Ovidi era tímid i, segurament, en la proximitat és on es podia conèixer la seua vertadera essència, a l’Ovidi més personal. En una entrevista que va concedir a finals dels vuitanta establia que “no és bo dir-ho tot. És més interessant tenir secrets”. D’alguna forma, l’Ovidi defensava així la seua intimitat i identitat més personal.

Podem conèixer l’Ovidi a través de les seues cançons i poemes. També a través dels seus escrits i pensaments, dels quals el llibre en recupera una bona part. Però com introduïa abans, sempre ens quedarà molt per descobrir de l’Ovidi. Núria Cadenes estableix que a l’Ovidi no te’l acabes mai. Té raó. És impossible. Sempre descobrirem algo nou. Però tots, els que el van conèixer en vida i els que l’han descobert recentment. Encara té moltes coses a dir-nos i no deixarà de fer-ho.

 

Campanyes com l’actual què poden aportar realment a aquest coneixement?

En primer lloc, recuperar la seua persona i obra. Això ens permet mantenir-la viva, fer-la també immortal. Ens permet donar a conèixer a les noves generacions a aquests creador tan immens. Ens serveix també per reconèixer als creadors compromesos de la nostra cultura. Ens permet reivindicar els nostres drets. Són tantes coses les que ens aporta l’Ovidi amb la seua vigència!

Aquestes campanyes són realment interessant perquè parteixen d’allà on ve l’Ovidi: de la base de la societat, del carrer, dels col·lectius culturals, veïnals, socials, sindicals, polítics, etc.  Ens permeten redescobrir l’Ovidi i profunditzar en aspectes concrets de la seua vida, obra i llegat.

 

El seu “mite” ve donat per la seva personalitat o és per la manca de “normalitat” del país?

Segurament serà per les dues coses i per algunes més com la importància de la seua obra. El dia de la seua mort, els principals mitjans de premsa escrita de l’estat (El país, El mundo, La vanguardia, El punt o Avui) obrien les seues edicions amb aquesta noticia en la portada: “La Cançó se queda sin Ovidi”, introduïa El país. També és cert que l’havien arraconat durant l’última dècada. En aquell moment naix el mite i, gràcies a la societat civil que ha realitzat campanyes com aquesta, l’Ovidi ha esdevingut finalment un clàssic. Ja ningú pot negar la importància de la seua obra. 13 discos, 43 pel·lícules, més de 30 obres de teatre i dos llibres escrits per ell formen part del seu llegat.

El mite a esdevingut clàssic i, amb això, retornem cap a la normalitat del país. No hi ha qui ho pare.

Aquesta entrevista s’ha publicat al monogràfic “Ho juguem totes o estripem la baralla” editat per la campanya.
El llibre “Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula” ha estat editat per Sembra llibres

Comencen els actes de la Festa Ovidi Montllor a Bilbo (EH)

0

De la mà del col·lectiu AldarriCatuz, catalanes i catalans residents a Euskal Herria, han començat els actes organitzats per homenatjar i reivindicar l’Ovidi Montllor a la ciutat de Bilbo.
Concretament, aquest dimarts, 12 de gener s’ha fet la presentació dels actes i la inauguració de l’exposició Ovidi Popular, d’Antoni Miró, a la seu d’Hika Ateneon, de la capital basca. L’exposició es podrà visitar en aquest local fins al 29 de gener.

A banda de la inauguració, els organitzadors han programat un seguit d’actes com ara el concert amb els alacantins El Diluvi, el dia 15; una xerrada de presentació de la campanya el dia 27, i una festa Ovidi el dia 29 a Bilbiko Kultur Etxean.

L’Ovidi a Palma

0

IMG-20160104-WA0000Des del dia 4 de gener i fins al 23, es pot visitar a Can Alcover, a Palma, l’exposició Ovidi Popular, d’Antoni Miró, promoguda dins la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”, que impulsen la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i Som Països Catalans, i que a Palma organitza el Grup Blanquerna.

Aquí us deixem alguns enllaços del ressò de l’acte als mitjans.

Diari de Mallorca
dBalears
Racó Català