… pLUJA SENSE MÀGIA. nO TENS COR NI EL VOLS. bLAU DECORAT AMB UNA ESPUMA DE CAFEÏNA. sobre ELS TEUS LLAVIS. hAS OBLIDAT QUI VAS SER. bloquejada AMB UN CODI DE BARRES. eSTONES TRENCADES. pERILL I SECRETS. Plores i somrius. Estàs entre a favor i en contrA. Baudelaire ET LLEGEIX i et fa l’amor entre
… Et tinc davant dels meus ulls. La Claudia es posa nerviosa. Tens creuades les cames. Però no les vols creuar. Et desanimes amb tantes pors. Saps que per aquest vol et poden caure els llibres i alguns bolis. Enamorada? Avui és el dia. No té importància el que vingui ara ni després tot s’ha
… No miris amb els ulls tancats. No em despertis quan es faci clar. Desperta’m ara. Quan les llums encara no s’han encès. Quan el meu cor estigui apagat. Gent sense somriures. Plores per tot això. Plores perquè ningú riu. T’imagines? Un ball sense flors? Passeges sota la ciutat i no reconeixes els carrers per
… Quan oblides la carpeta. Jo tenia divuit anys. Tot comença. Ulls enfilats per l’escola. El sol t’eclipsa i agafes una piruleta i me la poses als meus llavis. Un cor a la boca i una maduixa a la gola. sha la la la. No corres i em segueixes em giro i ens diem no.
… Camines i te’n vas. No saps quin llibre t’has deixat ni quina faldilla has perdut. Només una mirada es cau al terra i ningú et plora. Una cadena trencada es queda esperant sobre el fred congelat que et crema els peus. Després de tu està tot per fer. No queda rés en aquesta ciutat
… Troba a faltar la teva pell quan la música s’ha perdut. Sentir el que hi ha no és. Aparta de la vista les flors trencades. Apaga la llum d’una habitació. Tanca el pany per sempre. Els records es quedaran dins del pis. Es tornaran a repetir però aquí ja no. Tot s’acaba. Ja no
… El Miquel fa les maletes. Tu no el mires. Estàs fent un cafè. Ja fa dues nits que no t’abraça. Avui marxarà. Cap a l’aeroport de Girona. Ja no el veuràs. I ell ja no et farà ballar. Et deixa sola, aquí. En aquesta casa. No saps que has de fer ni a qui
… La recepta de xocolata no la trobava. El somni l’havia imnotitzat. S’aixeca del llit i sap que aquest somni sí el pot complir. Menjar-se un pastís de xocolata. Agafa els tres ous, o eren quatre? i un iogurt. Mai troba la recepta, serà que ja no existeix per fer el pastís perfecte. Un dia
…. Fas crec crec i poso una dels amics de les arts. Baixo al carrer. Ja no és meu. I m’enfilo per sobre dels semàfors. Faig una fotografia per recordar qui eren els meus veïns. El barri és avorrit però té quelcom que te’l fa exprimir. Poc a poc. Com un amor entre parets i
….. L’amor en clau de re. Somriures perduts i trobats. Una mirada. Una volta. Quatre llibres i un assaig. El busques REEEEEEEE Et busca SOLLLLLLL T’aixeques d’hora i penses què coll et passa? Agafes el tren i fa fred. Mans fredes i un pit petit El veus i t’escalfa a distància. Et gires i no
… Senyor Klein li poso lo de sempre? Sí. Avui t’explicaré que he pensat pel meu pròxim personatge. Senyor Klein portar explicant-me el mateix des de fa un mes. No ,no però avui he tingut una altre idea genial. El Senyor Klein des de que va acabar la seva carrera d’antropologia que no ha deixat
pim pam pum… EN DEU MINUTS: Miro el rellotge les 11:00. Només l’hauré d’aguantar mitja horeta. A dos taules de la nostre s’acaba d’asseure un noi d’uns vint i cinc anys. No l’he vist entrar per la porta. Estic al bar amb la Eva. Que pesada és! Que si bla, bla, bla, bli, bli,
Qualsevol dia d’aquest mes teclejant al tren…Pròxima estació: MÈXIC EN ELS SOMNIS DE LES 6:00 AM! La dona de les ulleres negres del tren. Em mira. Impulsiva. Com si fos una fugitiva de luxe. Americana negre. Brusa blanca. Ulleres fosques. I jo la miro i ella em clava la mirada. No para, com si em
Margarides grogues blanques verdes dins del pou por forat mantega desfeta no la del internat fàstic i seca esmorzars amb pluja grisa, m’agrada, m’agrada, l’aire a la cara, fred, internat, sol al cos fred, calor i calor torrades amb oli, piscina, sense els pares, calma aigua aire, festa amb els de la uni, llimona mojitos,
No costa tant… Estàs prenen el teu cafè amb llet…ole…sense sucre ni edulcorants. Avui a Barcelona fa fred. Tanques els ulls, el sol et ve de cara. T’acarones amb la teva bufanda i estires els dits del peu. Asseguda a la teva terrassa, quin nadal més trist! On has guardat aquella il·lusió. No sabia que