A vegades escric/ A veces escribo/

…

Quan oblides la carpeta. Jo tenia divuit anys. Tot comença.
Ulls enfilats per l’escola. El sol t’eclipsa i agafes una piruleta i me la
poses als meus llavis. Un cor a la boca i una maduixa a la gola. sha la la la.
No corres i em segueixes em giro i ens diem no. No  no no no. Pecat
existeix dins dels teus llavis i dins del meu cor. Grenlàndia seria un bon lloc
a mi m’agrada aquí i ara. No cantem mentre la nit ve a refrescar-nos tot el que
no podem fer. I baixes el carrer com qui canta una serenata. Et prens un cafetó
mentre xiules al ritme del dia. El sol col·lapsa tota la cantonada i et seca la
pell. No saps cap a on va tot això. Ella es queda mirant la seva carpeta mentre
recordar els somnis que tenia els que ara ell deu tenir. No són tants. No ets
tant madurar,penses. I que més dona si la tempesta ja ha passat i encara queden
anys perquè torni a venir. Ara a la teva finestra només hi ha un sol que
llampega i t’esclafa el cor. No et giris, no el miris, no el parlis, no t’escoltis,
escapa’t a ara que no és tard, menys 14 graus sota zero i 100 sobre zero, ara
que encara està tot per fer, ara que el petó no arriba’t, ara que ja ets gran i
pots fer-ho. Oblida’t i no tornis. I creu amb el que podria passar i no va
passar i no passarà. Ell porta una carpeta i tu vuit llibres. Una diferència
gran, separada per un gel a Grenlàndia on em quedo i patinem.

Hola! Ja era hora que vinguessis. Has tardat una miqueta. No
he tardat lo just per veure’t. Com t’ha anat? Millor no tu explico. Laura seu
i no preguntis.
Estàs preciosa perfecte ara sí que t’acabo. No et moguis mentre et faig una instantània.
Què ja t’has aclara’t! Si Laura.
La Laura
canta
les cançons que no balla I creua al carrer. No es veu però s’encanta. La seva
mare està lluny, els seus problemes segueixen dins de la casa. Sap que ha de
tornar que tot ha d’acabar perquè torni a començar. El Miquel ja està lluny i
ella ja no el troba a faltar. Només unes punteres i els seu tutut són la seva
prioritat. Sola entre bambalines. Amb un cor gelat i una llum per encendre.
Tothom la veu tothom la pot respirar i ella només té un objectiu fugir d’allà.
No pot saltar. No me la puc endur. Ens trobem de casualitat o perquè ja és el
moment. Les paraules surten poc a poc i jo em marejo però se que ella em sostindrà
per arribar on volem. Juntes. Sense condicions ni explicacions.  Ha de
tornar a Can Giral però avui és diferent. Tot es pot aparcar i tot es pot posar
en punt mort. Ella aparca i derraparà per marxar. No corris però camina amb
aires de despistada. Les punteres del Miquel estan encara a l’armari amb un
sobre. Ella l’obrirà o no, que mes dona si tot s’acaba i tot comença. No preguntis
no parlis només agafa el cotxe i fes-ho. Ara sí t’escolto i et ploro i
t’admiro. Ja no ets la mateixa que vaig escriure per primer cop. és aquesta a
la que volia aconseguir. Retrat passat i un glopet d’aigua faran que aquesta
nit et desenfrenis sota la lluna nova. I demà em miris i et riguis. Però aquest
cop juntes fent unes braves.