A vegades escric/ A veces escribo/

…

Troba a faltar la teva pell quan la música
s’ha perdut. Sentir el que hi ha no és. Aparta de la vista les flors trencades.
Apaga la llum d’una habitació. Tanca el pany per sempre. Els records es
quedaran dins del pis. Es tornaran a repetir però aquí ja no. Tot s’acaba. Ja
no pots creure en rés. Tot ho estàs apartant de la teva vida o tot se’n va
lluny. Tot en un hivern. Sense flors, sense platja, sense cremes. Tots amb
música. I tu estàs sola. Esperant el que ja no saps. Caixes amb llibres.
Llibres no llegits, te’ls compres per si algun dia et quedessis tancada en una
presó i l’únic que poguessis fer és llegir les històries que ara empaquetes amb
llàgrimes als ulls. L’habitació un tresor robat i perdut. Mires la finestra que
ja no té cortines i et despertes com quan tenies 11 anys i volies escriure. I
només agafaves una llibreta i posaves les teves tonteries . I ara l’únic que
fas es guardar tots els teus esborranys perduts de la teva novel·la que
l’escriuràs lluny d’aquí, l’acabaràs? Amb tant amunt i avall ella també viatja.
Les claus ja no obriren cap porta. Me’n vaig, sense claus, sense novel·la,
sense saber cap on va rés. Una llàgrima sobre el parquet que canviaran. Només
veus i tens una vespa i un casc, només un casc, que et portarà a la
barceloneta, camí de l’avinguda, no et taparàs del sol i ballaràs entre peixos
podridets. Sortiràs de l’aigua i guinyaràs l’ull a la torre de Collserola. I
tot ja haurà passat i respiraràs sobre la tovallola. Ara sí . Fred calor bruna
espai metàlic sobre les ulleres i agafa’m acaricia’m i carrer amunt bailen una
pizzeta pel carrer verdi tapa`t la faldilla i queda’t davant de l’estatua que
t’inspira de Gracia. Ara si i no. Mixte sense formatge. I ella vola i tu la
ressegueixes amb els teus dits que no tens. Perquè estan atrapats en el calaix
de sastre. Avui la barceloneta deu està espectacular. Avui no pots ni creus.