A vegades escric/ A veces escribo/

Qualsevol dia d’aquest mes teclejant al tren…Pròxima estació: MÈXIC EN ELS SOMNIS DE LES 6:00 AM!

La dona
de les ulleres negres del tren. Em mira. Impulsiva. Com si fos una fugitiva de
luxe. Americana
 negre. Brusa blanca. Ulleres fosques. I jo la miro i ella em clava la
mirada. No para, com si em demanés que escrigui sobre ella. Però jo no vull
perquè no em crida més l’atenció que només per descriure-la. Té aixecada una
cella cap amunt. I em mira com si m’estigués desafiant. M’agradaria que ho
deixés de fer. O jo canviar-me de vagó i deixar de mirar-la. Tricu tricui; pròxima
parada GalàxiaXX. I ella segueix desafiant-me.  Deixa’m tranquil.la. No
vull saber qui ets. Ni imaginar-me la teva vida. Va nena mira’m. Sóc una dona
com la d’aquella foto. Que no em veus. Va senyora miri a un altre. Que els meus
dits no estan per fer històries com les de la meva estima virginieta woolf.
Okay?  Avui no. Canvio de vagó. Em supera.

………………………………………CANVI…………………………………………………..
 DE
SENTIT……………………………………BANDA SUD!

mans, clau de do i de mi. Trenca.
Surt. Sol. Abril. Tren. Aigua. Salva’t. El mar em trenca i la piscina
m’esquitxa. Escriure música. Tocar-la. La mirada que m’atrapa. La rosa
voladora. Fiu fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu….Roba estesa. Passeig de
gràcia a full..7:00!!!!Laura ens estem arreglant la vida. Mira’t, balla i
organitza’t. No fugis, no ho faràs, ja ho sé. Ara no puc ser amiga. O potser
si? Ni de conya. O potser és de veres. Escriure sense sentit. Ara al tren. És
una costum molt bona com la del alcohòlic que necessita vomitar per torna a
englotir-se un wiski amb ron. I la ruta d’aquesta línia de tren passa ràpid cap
al passeig de gràcia teclejant aquest miniportàtil que tothom es riu d’ell.

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-ME A: http://www.premisblocs.cat/bloc/283