A vegades escric/ A veces escribo/

Margarides grogues
blanques verdes dins del pou por forat mantega desfeta no la del internat
fàstic i seca esmorzars amb pluja grisa, m’agrada, m’agrada, l’aire a la cara,
fred, internat, sol al cos fred, calor i calor torrades amb oli, piscina, sense
els pares, calma aigua aire, festa amb els de la uni, llimona mojitos, gin, nit
amb flors i l’endemà espidifents, sola aquest dies, calor calor , sí avui si,
fuig fuig muntanya vall dins l’aigua, Miquel? No no no no no “ ets la soga que
m’atrapa i m’ofega al mateix temps lalalaaa..” avui el Guillem dins de l’aigua
calor, calor, samarreta del Miquel, quina olor” nanananaaaa”, sí sí ups no
Guillem va trucar i oblidat mmm…com era 6378798..contesteu

La
Laura surt al jardí. Té pressa però no sap on va ni a qui busca. Potser no
busca rés. L’àvia se la queda mirant. La Laura la mira. la Margarida dissimula.
La neta decideix seure amb ella. Et trobes millor àvia? Sí reina però el fred
se’m clava els ossos i em costa respirar però tot i així em trobo bé per estar
aquí al jardí. Mai t’havia recordat fora de la casa, diu la Laura encenent-se una
camel. No fumis tant que acabaràs com el teu pare. Són els nervis àvia que no
em deixen estar tranquil·la. Doncs nena si jo hagués de fumar per tot el que he
passat estaria fumant a cada segon de la meva vida. La Laura se la queda mirant
, no s’havia que l’àvia tenia aquest punt de gràcia, té collons la història ara
que s’està morint és quan l’estic descobrint.

A
l’altre banda de la casa la Victòria les està observant des de la finestra del
seu dormitori mentre es treu els rulls. Està esperant la trucada de l’Eduard
perquè aquesta nit ha de venir a sopar. La Victòria no sap perquè la seva mare
està tant atenta amb la Laura.

I
que Laura ja no balles? No. Ja saps que no ballo des de el dia que els meus
pares em van enviar en aquell internat d’ Irlanda. Laura no et crec. I que m’es
dona a qui l’importa que balli. Ho feies molt bé. Ja rés del passat m’importa
ni vull fer rés del que feia, ara el que importa és que tu et recuperis i un
cop hagi passat això jo me’n tornaré a Barcelona i seguiré fent el que feia. No
tornaràs a Barcelona. És clar que tornaré a Barcelona, no em quedo aquí ni
farta de vi. I el Miquel, que em diràs que no és un incentiu perquè et quedis
aquí? Tu com saps lo del Miquel? Laura tinc X nays i ahir mentre erats
estudiant a la biblioteca vaig entra un moment a agafar un àlbum i et vaig
sentir parlar amb ell. No ets molt amable amb ell? És que àvia jo amb els nois
no és que sigui molt amable i ell em treu de polleguera. A la Laura li sona el
mòbil. Se’l treu de la butxaca és un missatge: ara que t’he trobat no vull perdre’t.
Miquel. Àvia me’n vaig a fer un volt ens veiem més tard. Necessites
alguna cosa? Sí reina compra’m una caixeta de cigarretes. En serio? Sí t’ho dic
de veres. La Laura se la queda mirant i no pot parar de riure. 

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-ME A: http://www.premisblocs.cat/bloc/283