A vegades escric/ A veces escribo/

…

pLUJA SENSE MÀGIA. nO TENS COR NI EL VOLS. bLAU DECORAT AMB
UNA ESPUMA DE CAFEÏNA. sobre ELS TEUS LLAVIS. hAS OBLIDAT QUI VAS SER. bloquejada
AMB UN CODI DE BARRES. eSTONES TRENCADES. pERILL I SECRETS. Plores i somrius.
Estàs entre a favor i en contrA. Baudelaire ET LLEGEIX i et fa l’amor entre
paraules . I et quedes esperant una corona d’or o de plata? Que més dona si
l’anell el vas perdre fa mesos. En un cor robat que vas escopir em fàstic i amb
amor. T’has quedat ajupida. Marlene no respirar es va trencar l’esquena.
Respirar amb massa velocitat. No té armes i molts cafès. La cantonada no està.
Et menges una síndria i escups el vermell sobre el mar buit. La Barceloneta ha
desaparegut. I la Gran Via
està ocupada per taurons. No vols ni mar ni muntanya ni cel. Avui no vols res.
Només una biblioteca. Només llibres per tu i una novel·la acabada. Laura de Can
Giral balla balla i deixa’m en pau. Arregla’t la teva vida. I escup els teus
problemes. Infectada. Sobre la pluja miro la bruta ciutat. Avui tothom camina
trist. Només una nena somriu amb un cavallet de fusta a la seva mà ingènua però dintre d’uns anys estarà bruta per tot el que fem els adults. Bruts i morts.  Contaminats entre pluja i sols borrosos. Idees generadores que baixen i pugen
i Flaubert estima a Madame Bovary jo adoro a Sancho van ser feliços i tenien el
que volien, sense fortuna i amb màgia. Em quedo aquí, a l’estació de tren
esperant  el sol i que em
cegui. Amb un ball aquest amb flors i un petó mortal. Amb
pecat i amb tabús. No miris així a una escriptora vulgar. No t’atreveixis a
fer-ho. Podem quedar empresonats i ja sabem com acabarà. Com una novel·la sense
argument. Final i stop. El semàfor està en vermell i jo estic en àmbar. La Marlene es beu un gin i
balla entre paraules i vol una pinya. Ens mirem i anem a buscar un coco sense
suc sense sucre i sense un cor. Només el seu i el meu. Els importants són els
invisibles.