A vegades escric/ A veces escribo/

…

La
recepta de xocolata no la trobava. El somni l’havia imnotitzat. S’aixeca del
llit i sap que aquest somni sí el pot complir. Menjar-se un pastís de xocolata.
Agafa els tres ous, o eren quatre? i un iogurt. Mai troba la recepta, serà que
ja no existeix per fer el pastís perfecte. Un dia surt gruixut, un altre esquifit
i mai surt com el recorda. Es moriria per un sufle de xocolata. Mai l’ha testat ni l’ha fet. Ni el somia. Quina tonteria!

Sota
el sucre es faria una muntanya russa i baixaria i pujaria sense consol. Sense
fred ni ganes de no veure la neu. Espolsa la farina per tota la cuina i decora
tot el terra com si anés a patinar sobre gel. A fora fa molt fred i aquí s’està
calantonet. Els tres ous cauen lentament al volt groc. I mentre els bats pensa
amb la química. La cuina és on tot surt , on tot entra ,on tot es converteix i
es pot invertir. Un laboratori sense màscares. Les ratetes els convidats. I si
no tens convidats ja et pots prendre una sal de fruites, per evitar possibles
incidents, El forn està calent. A punt, per deixar entra al volt groc amb els
treus ous, el polvet de xocolata i el sucre, que dolç és tenir sucre. Ella
sense sucre, no. La olor comença a fer xuc xuc per tot el pis. No es cremarà,
no sap com sortirà, però el somni s’ha fet realitat. James Joyce volia xocolata
sense sucre, la Cristina avui li farà prova. I jo me’l quedaré mirant com si
res. és una xocolata sense gust.