A vegades escric/ A veces escribo/

…

No miris amb els
ulls tancats. No em despertis quan es faci clar. Desperta’m ara. Quan
les llums encara no s’han encès. Quan el meu cor estigui apagat.
Gent sense somriures. Plores per tot això. Plores perquè ningú
riu. T’imagines? Un ball sense flors? Passeges sota la ciutat i no
reconeixes els carrers per on vas somiar. Sensacions que t’atrapen
….tu si tu ja pots olorar la teva i la seva primavera. Un infant et
mira i et rius. Tot el dia envoltada entre rialles i jocs. Jugues amb
tot i no et cremes. Ara no entens rés avui tampoc i demà ho
entendràs menys. Et pares davant d’aquella plaça i ho recordes tot,
sembla que hagin passat masses anys i tu segueixes més maca mai. El
teu vestit el tens a la mà que ara ningú et sostén. Plou i és de
dia i ara es fa de nit i tu enmig d’aquella plaça. Dones voltes i
voltes envoltada del teu perfum de groselles i somrius, tothom et veu
però ara tothom marxa. Et quedes sola i ara saltes fins amunt. Un
banc i una ballarina. Una ballarina i ara ets una dona. No tens por
dels records ni dels records que vindran. ho tens tot clar i un crit
surt de les teves entranyes com qui ja no pot respirar. Vols cantar a
sol i a re i ho treus tot. Tota la merda que t’ha trepitjat i que et
va fondre la llum del teu vestit. Ara ja tot està per fer i tot està
amb la llum del dia. No tens cap pla no tens cap perfecció però et
tens a tu sencera i completa. Ballant aquí en una plaça qualsevol
de qualsevol barri d’aquesta bruta ciutat. I no t’amaguis per sota
els carrers puja les escales i torna amb un cor robat i ple de pluja
i un somriure, només un, només amb el teu.
una mirada et cau
del cel, tu no saps qui és ni qui era però que més dona, l’agafes
i la beses. Estem orgullosos de tu. I jo de mi tu de tu. Balla quan
es faci clar i dorm nina quan el cor et digui avui no.