A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

29 de desembre de 2010
0 comentaris

L’últim cafè amb llet…

El Miquel fa les maletes. Tu no el mires.
Estàs fent un cafè.  Ja fa dues nits que
no t’abraça. Avui marxarà. Cap a l’aeroport de Girona. Ja no el veuràs. I ell
ja no et farà ballar. Et deixa sola, aquí. En aquesta casa. No saps que has de
fer ni a qui has d’estimar. Ja no pots estimar. L’has enganyat. Havies dubtat
massa. I no són maneres de demanar perdó. És tard. I les llums estan fosses.
Baixa les escales. El sents. I voldries no fer-ho. El vi ha tacat les teves
mans i la teva faldilla. A la biblioteca, maleeixes el dia. No has sabut
estimar. I ell marxa. Sents la suor freda que puja pel teu cos i ell baixa. I
no et mirar. Adéu Laura. és l’únic que té en el cap. Marxa amb ell, penses. No
pots. T’has de quedar aquí. Tu saps tota la veritat. Ell la sabrà. I ja serà
impossible que torneu a passejar per Gràcia mentre els seus ulls tenen clavats el
teu cor. Sense vespres amb una copeta de vi mentre la primavera passa. Mentre les  vostres confessions pinten les paraules que
es quedaran en aquell banc de la Plaça de diamant. Ja no hi hauran gelats a la
plaça revolució. Ningú et portarà a casa i et diran ets la meva vida. S’ha acabat
tot. I tu sola aquí amb un peu a Can Giral pensant que hi ha en aquell pou. Una
nit qualsevol, dibuixaràs el seu nom amb la teva barra de llavis vermells en un
mirall  qualsevol d’algun bar. I et riuràs.
Et riuràs de tu i de tot. Però avui no toca riure. Avui és plorar sota les
escales. Mentre escoltes com s’allunya els seu cotxe. Cap a Girona. Deixa’l
marxar. Ja us heu fet massa mal. Ballaràs i et coneixeràs. Amb els teus pits dibuixaràs
la teva història mentre tothom t’aplaudirà. I rondaràs entre altres homes i la
seva mirada només quedarà en un racó. I tu només tu saps que sou. Tu només
portes el gran secret. I Can Giral t’espera a tu. No a ell. El jardí està
preciós i vol que el ruixis i que apaguis els fantasmes de la teva família. Adéu
, mentre acabes el teu cafè amb llet, llarg de cafè. Es cau una gota al terra i
em somrius. És la vida. I jo et miro i me’n vaig escriure aquesta escena.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.