A vegades escric/ A veces escribo/

…

Senyor Klein
li poso lo de sempre? Sí. Avui t’explicaré que he pensat pel meu pròxim
personatge. Senyor Klein portar explicant-me el mateix des de fa un mes. No ,no
però avui he tingut una altre idea genial.

El Senyor
Klein des de que va acabar la seva carrera d’antropologia que no ha deixat de
viatjar. Els vint i dos anys va decidir marxar de casa amb una motxilla i unes
xiruques verdes. La seva primera parada va ser Londres allà va descobrir que
fora de Barcelona existia una civilització lliure i progressista. A Londres va
conèixer la seva primera dona la Juliete. Oh Juliete amb tu estaré tota la
vida! Junts van tenir un fill. I el Senyor Klein a Londres va fer la seva
primera novel·la. Va tenir un èxit inesperat. Oh Juliete! El cor em demana
marxar d’aquí. Et vindré a buscar dintre d’uns anys i de la nena no et
preocupis que et passaré els diners que necessitis. Mai et faltarà de rés. I la
mateixa història es va repetir per molts països i ciutats, a Noruega, a Austràlia,
a Roma, a Nova York. Fins i tot va tenir dos fills més per Argentina i per
Mèxic!

El Senyor
Klein durant trenta quatre anys mai es va cansar d’enamorar-se I sobretot de
tenir fills. Mai parava quiet sempre anava a més. Tenia el cor encès i les
cames molt llargues per continuar.

 Oh Senyor Klein quin èxit tenen els seus
llibres! Tothom li deia i tothom li preguntava el mateix, com s’ho fa per mai
cansar-se d’escriure? A cada llibre hi ha part de la meva història i de les
vostres. Sempre vaig amb els ulls oberts caminant pel mon, en cada carrer i en
cada paret es pot escriure la història de les nostres vides.Oh senyor Klein portem
al seu estudi!

  Un migdia xafogós,  el Senyor Klein als cinquanta-cinc anys va
entrar en un bar de les Rambles de Barcelona. Tenia una idea però estava cansat
i va decidir entrar en aquella taverna fosca , mig podrida. A la barra es va
demanar el seu primer Gintònic i la idea genial no la desenvolupava suficient.
No se que vull dir aquest cop .No em surt rés. I si m’imagino al personatge en
una illa deserta? No ,no massa ficció! I si faig un món invisible? No
tampoc…I així poc a poc el seus gintònics de la tarda es van convertir en
rutines repartits entre les nou del mati i les nou de la nit . La seva idea
genial de feia dos anys es fonia com èxtasis líquid , dins del pou de la copa

? Senyor
Klein vol que li serveixi un altre?

? Sí nanu.
Almenys m’inspirarà ? El senyor Klein no sap que en el pròxim glop entrarà en
un coma profund amb la seva idea genial on cap dels dos mai més despertaran.

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283 .