A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

14 de febrer de 2011
0 comentaris

ENAMORADA DE PETER PAN

Et tinc davant dels meus
ulls. La Claudia es posa nerviosa. Tens creuades les cames. Però no
les vols creuar. Et desanimes amb tantes pors. Saps que per aquest
vol et poden caure els llibres i alguns bolis. Enamorada? Avui és el
dia. No té importància el que vingui ara ni després tot s’ha
perdut i ningú sap el que. La pluja amaga les taques dels anys. I no
pots fer res. I ell va volar. Però tant se val qui guanyarà. No
tens cap futur ni ganes de caminar per part d’això. Només un
secret. El seu petó i quinze anys endavant. No tot són cops . Cau
un llibre fos per l’aigua. Paper mullat. Tens ganes de volar i de
quedar-te Sents la seva veu i el cor et queda tranquil. Avui ningú
parla ni balla. Cremar-se la panxa i segueixes aquí. Intentant el
que? No recordes el camí cap anar a casa. No tens casa. I et
preguntes com va dir el teu nom. I en el teu cap ressona. Claudia.
Claudia. Claudia. Claudia no té carrer ni un príncep que l’esperi
aquesta nit. I veus la caputxa que ressona al teu cor. No pots
ressenyà els teus llavis amb el seu cor. El perfil ressegueix els
teus pits. Però això només està en la teva imaginació. Més no
pots fer ni pots. No Clàudia. Et vas dir així i ara no t’esperes ni
una rosa ni un caramel. I de petita no jugava ni amb joguines ni fent
pastissos. Només un pardal està en el teu cap i ja te’l pots treure
del cap. Millor així. Millor que mai. Només tens un joc. Somiar amb
peter pan. Però ja t’has fet gran i ningú obrirà la finestra
aquesta nit,ningú et portarà a jugar a les disfresses, ni somiaràs amb prínceps, ni amb vaixells, ni amb mons infinits. Ja no
ets una nena. La Clàudia es va fer gran.
No és una història, ni
es un conte. La orella ha marxat i tu no saps on t´has quedat. No
creguis ni en contes, ni en novel·les ni en prínceps blaus. No
existeixen. Les bruixes  estan sota el carrer. I res ja no està
viu. La finestra ja mai es va obrir, només sempre mai i sempre es va
quedar la persiana tancada en el seu món. I Peter picava boig boig
però ella mai el va sentir. Estava morta.

Miquel
31.12.2009 | 10.56
L’ÚLTIM BALL AMB TU.
16.11.2012 | 7.26
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.