A vegades escric/ A veces escribo/

No costa tant…

Estàs prenen el teu cafè amb llet…ole…sense sucre ni edulcorants. Avui a
Barcelona fa fred. Tanques els ulls, el sol et ve de cara. T’acarones amb la
teva bufanda i estires els dits del peu. Asseguda a la teva terrassa, quin
nadal més trist! On has guardat aquella il·lusió. No sabia que l’havies tingut?
A tu t’agradava el nadal? La gent fa veure que somriu, penses. Jo crec Laura,
que la gent està feliç de veritat. Tu em mires i em dius que ingènua Anna. Jo et dic que
me’n vaig. Se’t cau una llàgrima. Poc a poc. Laura mai t’he vist plorar. Però
avui no et puc portar. Tu ets d’un altre món. I jo estic en un altre. Avui no
toca. Avui toca menja torrons, neules, canta i beure: fum, fum, fum! Et fas una
cua mentre t’eixugues les llàgrimes. Et gires i em mires. No t’enganyis avui és
un dia qualsevol, em dius mentre tanques la porta de la teva terrassa. I jo des
de baix de la Plaça del Sol, veig com te’n vas de la terrassa i baixes la persiana.
Miro el meu voltant i veig una nena amb un vestidet ;està agafada de la mà dels
seu pare i a la mà esquerra porta un cavallet de fusta com aquell que tens amagat a les golfes de can Giral. Somric.Espero que algun
dia puguis dir en veu alta un Bon Nadal a Tots.

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283