Probablement ERC ha fet tot allò que ha pogut i el joc polític és a vegades tan difícil que ells, com a partit, segurament poden estar humilment satisfets. Els qui no tenim responsabilitat de signar res, però, és evident que no ho estarem mentre no tinguem la sobirania econòmica i la política. Per a tots nosaltres, el debat de fons continua essent l’accés a la independència i els pocs passos que ens falten per arribar-hi. Això no ho podem perdre de vista. I és per això que no m’interessa tant barallar-me per defensar o atacar aquest acord concret (que durarà el que triguem a recuperar la sobirania i trencar dependències respecte dels qui ens posen en aquests atzucacs fratricides) com veure si s’acosta o no el pas següent.
Si Pere Aragonès parla d’obrir un nou cicle basat en el dret de decidir, com ho hem d’interpretar? ERC ha dit SÍ al finançament (opinió personal) per evitar les eleccions anticipades i per tant això vol dir que pensa aprofitar l’any que queda. Llei electoral? Llei de consultes populars? Molt bé. Si ho poden deixar enllestit, millor. I després? Amb qui es pot avançar en el dret de decidir?
Joan Saura, que no és res sense el PSOE-C, ja signaria pel tercer tripartit. Però ERC se’n desmarca i Aragonès escriu això. Serà qüestió de seguir-ho atentament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere Aragonès no s’aclara ni ell mateix. A l’executiva d’ERC l’altre dia va votar contra la merda de finançament, cosa que l’honora. Ara en canvi sembla justificar el canvi ideològic del seu partit del qui dia passa any empeny. I a sobre diu que ara toca el dret a decidir, però ho fa de la mà d’un president com José Montilla que ni tan sols arriba a autonomista o a complidor de l’Estatut.
A mi, la veritat, cada dia em costa més entendre ERC, que era el partit que fins ara havia votat.
Trobo molt be que intentis trobar punts positius amb l’actitud d’ERC, jo francament no els hi trobo, però ja una cosa que no es pot fer, i es aquesta confusió permanent d’utilitzar la paraula Independència o Dret a decidir com si res i gratuitament com fa ara el Pere Aragones, les coses es demostren amb fets i de moments aquests no son positius per avançar en aquests drets.
Salutacions
Albert Cortés.
Benvolgut Xavier Mir,
Que sàpigues que ara mateix seblas “l’ùltim mohicá”.
Ei!, que jo defenso la llibertat de triar qualsevol opció, sempre que sigui democràtica, però crec que has entrat en el llibre d’especies que s’extingueixen.
Pensa que la retòrica ja ha esdevingut una tàctica relliscosa i llefiscosa, i la venda de motos ha caigut de manera espectacular.
Cordialment.
“No. Forçar la màquina i convocar demà un referèndum no és la solució. “
Completament d’acord amb en Xavir. Deu ser que potser sóc el penúltim mohicano!