2. En Ricard: “El problema de votar un candidat d’Esquerra és que si té èxit els Ridao
i companyia de torn, sociates espanyols, ho interpretaran com un
aprovat a la seva gestió al tripartit actual i diran que ells són els
autèntics i veritables independentistes, els de la pluja fina. Tots
sabem i admetem que són ridículs i com bons polítics manipularan el
missatge al seu gust.“
3. En Vallfosca: “Que “triomfin” metre fan el que fan, és el pitjor camí. Les cúpules no esperen altre cosa que ésser “avalats” pels vots.Digueu-me innocent, ingenu, però em pensava que els havíem de dir: ¡PROU!. El que veig però, és que encara sou molts els que voleu i doleu, els
que la voleu una “mica embarassada”, “una miqueta Prou(?!?!?!)”…veig
amb desil•lusió que sou molts els que encara patiu un cert grau de
“dependència emocional (adictiva?)”.“
4. En Jo Mateix: “Ho diré amb poques paraules: No penso votar ERC enlloc mentre segueixi regalant-li la Generalitat a espanya.“
5. Eduard VF: “No tornaré a donar el meu vot a un partit que es proclama
independentista i no exerceix, al contrari, sosté el desgovern dels
infiltrats del PSOE a la Generalitat.“
6. En Josep Puigvert i Coll: “Després de recordar la memorable manifestació de Brussel.les, ens
planteges que el suposat èxit del Sr. Junqueras és un avenç molt
important. Al final, acabem pensant que aquest bloc, les xarxes sobiranistes,
les iniciatives que fa la societat, només han de servir per a què els
d’Esquerra vagin bé. En Junqueras avala i, per tant, defensa l’actual organigrama del
partit pel qual es presenta. Si després de fer el que fan, tú trobes
positiu que Esquerra assoleixi 3 diputats al parlament europeu, ja
podem tancar la paradeta i engegar-vos a tots a pendre pel sac.“
7. Untal Durruti, etc.: “Sr. Mir , avui m’heu caigut als peus, això que heu posat és
indigerible, aquesta gasofia us l’empasseu vos i els de la vostra
corda, ja us tenia en molt poc i avui heu confirmat les pitxors
intuicions sobre vós. Mentre hi hagi tripartit manant-nos des de Madrid, no cal que hi
torneu, mentre el govern castellà ens faci anar a pler per causa dels
vostres no torneu a gosar ofendre als catalans, si us plau.“
Cal afegir-hi res més? Gràcies
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
25 mesos des que vaig recollir el que em va semblar llançament de la campanya anti-Montilla-ERC via desqualificació il·legítima de CiU cap a Montilla en boca d’en Madí. I si anem una mica més, situaria l’origen d’aquestes cantarelles que et responen (bé, de fet no responen al que expliques, però considerem-ho una estona com una resposta) en les alarmes que saltaren quan ERC entra al govern, i en podem comptar uns quants més, doncs.
Tanta durada ho considero un agreujant al que sinó seria una cosa de simple mala educació, error de previsió en la observació política, cacau mental, o tot plegat. Agreujant la durada per varies raons, n’anoto dues:
1) Vol dir que encara han anat dominant molt les lletanies a tort i a dret (siguin les d’aquesta campanya que dic, o les dels que no s’adonen que la màgia en política és un greu perill). Lletanies, que seria el mateix que anar contra el pensament polític i contra el pensament a la política. Ja que una obsessió anti-tripartit en algunes persones o grups no explica tanta, tanta reiteració d’aquestes lletanies, encara que hi sumem l’altre cas que anoto. Menys encara ho explica quan el que ha anat passant desmenteix tants
contes que les envoltaven, i si tenim present algunes observacions
sobre els canvis de to i intensitat. Aquí hi ha campanya, i campanyes.
Crec que per veure-ho pot anar bé diferenciar entre cantar una lletania i parlar, entre cantar una lletania i pensar. Distinció que crec en general va bé en èpoques de canvi com la que vivim, i que en el context de la precària democràcia en que estem és indispensable. Només per a veure-s’hi bé, després calen alguns altres esforços. Ho dic per si pot fer ajut per a poder deixar-les de banda aviat.
2) Una segona raó és que poden provocar cansament. Però era més greu fa uns mesos que ara. Cal pensar que hi hagi alguna millora ambiental.
Ostres, de fet tens raó en que no calia afegir res més, que aquests comentaris no necessiten de res per a veure que no valen ni pel debat, ni per res que s’hi assembli. No fan contrast, no segueixen el tema plantejat, …, ja ho torno.
A la xarxa independentista ja som 276.
Bona nit,
Sí, vull afegir-hi alguna cosa més: L’electorat convergent de sensibilitat sobiranista és incapaç d’assumir el seu fracàs. Un estatut retallat per obra i gràcia del seu líder, una submissió permanent al govern espanyol per poder anar exercint de lobby econòmic a favor de les oligarquies que financen el partit, una voluntat inequívoca de continuar construïnt un país de peatge, un doble llenguatge i una doble moral que esfereeix. Aquesta frustació, desencís o bé decepció continuada els fa disparar trets, encegats per una incapacitat d’exigir responsabilitats als seus dirigents, que ja saben prou utilitzar la desinformació que els seus grups i paragrups van orquestrant (perquè de suports mediàtics en tenen i molts: Godó, Planeta,…). És una llàstima, perquè aquesta base pressumptament sobiranista és la que hauria de posar les condicions necessàries perquè CdC es desacomplexés i avancés cap a postures que en un moment determinat permetessin associar-se amb l’esquerra i plantejar el dret a decidir.
Ha d’assumir que Cdc i Erc només poden coalligar-se per fer el pas decisiu cap a la sobirania. Les altres coses no són possibles: els models socials, culturals, econòmics que es defensen són radaicalment oposats.
I t’estranyen aquests comentaris, Mir? Comparar ERC amb l’independentisme no aguanta avui dia el més mínim rigor intel·lectual. Ho utilitzen simplement per enganyar els electors.
Es obvi que Esquerra es va equivocar en el segon tripartit – el primer estava totalment justificat i era necessari -. Es tenia que haver quedat a l’oposició creixent amb l’independentisme mentre CiU donava l’abraçada de l’os al PSOE de Catalunya però, més enllà d’això, tots aquests Convergents que acusen ERC de sucursalisme de venuts i tal, han de tenir molt i molt de morro que ho diguin ells. mira qui parla tú !!!
el que hem de fer és passar dels politics i exigir un referendum d’independència.
Sí, realment comença a cansar aquesta gent que critica per criticar. Per ràbia, per odi inclús, per no acceptar que les decisions polítiques preses legitimament el novembre de 2006, no coincidien amb la seva idea d’aliances. Tan als que vareu votar a ERC com a CIu. Com voleu construïr una autèntic moviment d’alliberament nacional si no sou capaços d’acceptar el joc demoràtic. D’on ha sortit aquesta fatxenderia? Només units aconseguirem l’independència de Catalunya. Tots! Amb ideologies diverses (ecologistes, republicans, liberals, socialistes…) però un mateix objectiu. Sense rancúnies internes.
Sóc militant d’ERC proper a Esquerraindependentista però amb cert punt de confiança en la direcció. També he criticat el Govern i la direcció, però em sembla que explico el què critico i el perquè, sense anar més enllà com fan d’altres que aprofiten l’avinentesa per a carregar-se al personatge en qüestió (Montilla, Puigcercós, Carod…), actitud que els vé de l’enveja que tenen de no ser ells qui estiguin assentats a les poltrones.
És per això que ara més que mai i passi el què passi en els propers mesos, hem de donar suport al partit, perquè ERC és l’eina independentista més potent de què disposem i això, amb diferència! Ja s’intueix que hi ha coses que s’estan fent bé. L’aliança amb Aralar i el BNG en són una mostra. Llavors, perquè barrejar naps amb cols? Una cosa és la situació del Govern Català i una altra les eleccions al Parlament Europeu i l’actitud amb què si presenta ERC.
Mai tot és blanc o tot és negre. Tinguem confiança i treballem!
Salut i independència!
A més de ser la palangana de Montilla, ara es veu que ERC també serà la palangana de Zapatero. I algú encara es creu que aquest sigui un partit independentista? Puigcercós l’està convertint en més espanyol que la Paca!!
http://estaticos.elmundo.es/documentos/2009/04/15/portada.pdf
Millor no es pot dir. En el congrés d’Esquerra ens vam equivocar. Tant era Carod com Puigcercós
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/la_mateixa_esquerra_36029.php
Sempre he trobat suspitós que es reclamés a esquerra el que no se li reclama a cap altre partit. Si accepten un acord rebaixat és que <i>sacrifiquen</i> catalunya per la poltrona, si no accepten acord són <i>maximilistes</i>; si tenen crítics a dins en realitat ERC és un <i>can seixanta</i>, si no tenen crítics són <i>estalinistes</i>… i sovint totes les opinions venen de la mateixa persona!
Crec que molts d’aquests opinadors són més afins a altres partits que a la pròpia ERC.
Certament, después de la gran estafa que molts sentirem amb el lliurament de les institucions politiques de Catalunya que tants de sacrificis, sang i suor costaren, als quei governan Espanya impedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya per part d’ERC, ens hem esforçat per combatre la gran impostura, ara, que ERC ja és un cadaver politic, no val la pena insistir-hi. Com diu la dita, a cada porc li arriba el seu Sant Martí, i ERC no se’n lliurará pas.