De moment, i per avui, ho deixo aquí. Fa pocs dies apuntava que anem cap a una situació de col·lapse dels partits polítics. L’independentisme continua avançant i això em deixa ben tranquil. Amb quin partit assolirem la independència és una cosa que no sabria endevinar encara. Com que no sóc militant d’ERC, i abans que persona de partit sóc independentista, m’és relativament igual que siguin uns o altres. Però això no vol dir que m’agradi veure com es cometen aquests errors.
Falta poc més d’un any per a les eleccions i a ERC cal un cop de timó urgent i brusc. Potser la sentència del TC serà la darrera ocasió, però si els nostres advesaris perceben que l’espera de la sentència pot debilitar més ERC, la retardaran. Per tant, cal actuar. I l’única cosa que no s’ha de fer és afegir nous errors. M’encantaria que Puigcercós m’expliqués quina és la seva estratègia per al partit, perquè en altres temps l’entenia i l’aplaudia, però ara no puc dir el mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“a ERC cal un cop de timó urgent i brusc”, ja el vam fer: al carrer tots els que pensen diferent.
“que Puigcercós m’expliqués quina és la seva estratègia “, més enllà de no reconèixer cap error, l’estratègia és no treure la banya del forat.
Carod-Rovira ha estat el gran líder de l’independentisme català del post-franquisme. Intel·ligent, brillant, impecable orador, culte, integrador. Gràcies a ell, en molt bona part, l’independentisme en menys de vint anys a passat de residual i marginal a ocupar la centralitat de l’espai polític. Ras i curt.
A finals de 2003 Carod arriva al seu cènit polític amb aquells 23 diputats d’Esquerra i, acte seguit, en els primers mesos del 2004, Carod és crucificat pels seus. Començant pel seu propi partit i continuant per tot el seu país. I és que als catalans ens va això de tenir màrtirs i celebrar derrotes. Som perdedors de mena i si no fem un canvi radical no aconsseguirem res de bo mai a la vida.
Carod va parlar amb ETA. Sí, i què ? I ben fet que va fer. Diguem-ho clar d’una vegada. Els que no van estar a l’alçada de les circunstàncies van ser la resta de polítics d’aquest país que van demostrar la seva submissió a l’espanyolisme i no van fer costat a Carod. Tot el contrari, el van crucificar. Recordes quan Zapatero va defensar Aznar davant Hugo Chaves ?
Doncs a això aquí això no passa i hauria de passar. Tenim una colla de polítics que no valen ni un duro. Cap ni un. Quina vergonya !!! Tots contra Carod i a favor del que imposava Madrid.
Després d’allò, Carod va començar la seva debacle que ha anat augmentant amb el temps fins avui que ja fa temps que és una caricatura del gran polític i el gran líder que ha estat. I ara Puigcercós i els seus l’obliguen a jubillar-se. I Puigcercòs no li arriba ni a la sola de la sabata d’en Carod. No té ni una desena part de la intel·ligència i capacitat d’en Carod. I només el mou una ambició personal brutal. En fi, ja s’ho farà i ja s’ho trobarà perquè el cert és Esquerra ho té molt i molt pelut de cara a les eleccions de l’any que vé.
Jo demano que reconeguem a Carod el gran líder i el gran polític que ha estat fins el 2005.
El problema d’Esquerra és dos:
– Ambició personal del Puigcercós i de tots els seus estrets col.laboradors (Vendrell, Oliveres, Valls…etc)
– Que no tenen la independèndecia com a objectiu.
Si a tot aixó li sumes que la intel.ligència i cultura d’en Puigcercós i de la seva guardia de corps és més més aviat curta, al final tens una combinació explosiva.
Només a tall d’exemple, en Puigcercós en 6 mesos ha dit als 63% dels militants que varen votar al darrer congrés d’Esquerra que no comptem liders que varem triar per les eleccions. Si aixó hi fem una extrapolació als darrers votants que varen votar el 2006 (414.023) x 37% (vots només a Puigcercós) = 154.099 vots. És a dir entre 5 i 6 diputats.
Vaja, veig que guanyaria amb escreig la aposta que vaig fer ara fa 1 any abans quan era militant d’ERC de que treurien menys 13.