M’ha fet molta gràcia trobar-me un comentari d’un lector (ocasional o habitual, no ho sé) que afirmava que tinc problemes de comprensió lectora per la manera com he interpretat l’article de Carretero a l’Avui. No dic que no. Sovint em passa que llegeixo blocs i mitjans de tota mena, afins i no tan afins, i no ho acabo d’entendre. Espero que no sigui massa greu i que amb quatre consells d’algun lector amable me’n pugui sortir. Us comento els darrers símptomes de la malaltia (i que ningú no s’enfadi, que la voluntat no és generar més malentesos):
Per haver expedientat Carretero? No veig que se’n pugui deduir això.
2. “La fórmula usada per Carretero en l’article, candidatura transversal,
és molt semblant a la que el secretari general d’Esquerra, Joan
Puigcercós, ha usat repetides vegades els darrers mesos per a proposar
una candidatura de CiU i ERC a les eleccions europees”
Notícia de Vilaweb
Cert que la fórmula és semblant, però també ho és que deia això: “La lògica més
elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit
parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts
i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix
frontalment amb la seva estratègia actual.”
3. Un titular de l’Avui: “Mas defensa i justifica l’independentisme davant d’empresaris espanyols“
El titular em crida l’atenció perquè sembla que Mas hagi defensat l’opció de la independència. “Perfecte”, penso, “perquè ara el següent pas és actuar d’acord amb allò que es defensa. Ja ho tenim, doncs: finalment Mas s’ha convertit”. Després, però, llegeixo les declaracions textuals:
“Hi ha la sensació que a CiU ens hem tornat bojos i que hem agafat el
trabuc i hem anat a la muntanya” ha criticat. “Un partit que agafa el
trabuc i se’n va al muntanya, no planteja a Madrid una modificació a
fons de la Llei de morositat perquè les administracions paguin a trenta
dies i entre els privats es pagui a seixanta; no parla de la reforma
del mercat laboral [espanyol?]; no planteja el nostre programa econòmic a Catalunya
i a Madrid, ni diu que s’ha de fer una via d’alta capacitat quan
analitza el Quart Cinturó.” (Els subratllats són meus i la paraula aquella amb un interrogant també.)
Sí que tinc problemes, sí. I deuen ser greus, perquè no veig defensa de l’independentisme per enlloc. Senzillament, el mateix de sempre: que a la Casa Gran hi cap tothom.
I per acabar-ho d’adobar m’escriu un conegut periodista que ha llegit una col·laboració meva a E-criteri i que sembla que l’ha molestat. A ell tampoc no l’he entès bé perquè he escrit que “parla” d’un tema i es veu que no és així, que ell no parla com si fos a la plaça o al mercat, sinó que escriu tesis doctorals. I té raó: les tesis no parlen, els llibres tampoc, els apunts de blocs tampoc. Què m’empatollo, jo? És greu, doctor?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo diria que el teu cas no és gaire greu, o gens. I que més aviat, això que et diguin de “mal lector”, pel que veig avui i pel que he anat seguint aquests anys, n’és mostra de salut intel·lectual, i exemple d’honestedat. Per la part que em toca de lectora i engrescada en el debat, gràcies. Debat, ep! Diria als qui no ho volen entendre. Que anar vomitant i cantant lletanies no és debatre ni res que se l’hi apropi.
Veiam, en el primer punt el que ens podem preguntar és si els “crítics” d’ERC que diuen coses com ara aquesta, a banda de no veure que no hi ha deducció acceptable (ni en aquest cas, ni en cap dels que m’hi he trobat) no els passi també que observen poca cosa (són negligents) i llegeixen i atenen poc del treball que va fent i presentant aquest partit. I també em preguntaria si no és que estan una mica marejats per les ambigüitats “alternatives” i “grandeses o grandàries” i graus de moda. I si no és que la obsessió antitripartit o mania visceral contra Montilla no els confon també.
En el segon exemple el que veig és confusió (amb qualsevol cosa o res i tant se val) o estiraments del mot “transversal”, o de “candidatura transversal”.
En el tercer exemple el que veig és allò que dic abans del mareig, i pot ser també un intent de CiU de tornar a posar en circulació la idea de que la independència és cosa de quatre trabucaires (en diu?) o així; un deslleialtat ambiental ara que s’han acabat les lletanies centralistes contra el dimoni de la independència. No crec que funcioni. I també estaria bé que no funcioni de cara a la militància i electorat d’aquest partit. Pot ser que exigim que deixin de dir i fer diferent; per exemple, si defensen que l’independentisme és cosa de “trabucaires i gent poc seriosa” que reneguin públicament del recolzament (si es pot dir-ne) que varen fer a la manifestació a Brussel·les, per començar.
En el quart exemple el que trobo més lamentable és que hi hagi cervells que es posin a pensar en guanyar eleccions exclusivament, quan ja hem vist ben clar que aquest aspecte de la convivència i representació política és ben poca cosa si n’hi ha d’altres que no van bé, com veiem i patim prou. I em xoca que no vegin clar que si no volen seguir amb enganyifes i disfresses tradicionals, no es pot fer política antiindependentista ara sense ser decididament deshonest (decididament: vull dir no per casualitataaaas, ni per opció legítima, ni per “és qüestió d’opinió”, etc.)
En general penso que hi ha problema de demagògia i messianismes varis (oh! aquesta és la, la, la, etc.), manca d’humilitat (de feina prèvia, i de no visible n’hi ha un gruix que deu n’hi do!), fatxenderia i prepotència disfressada de coratge (d’això, uf!), poc rigor en l’argumentació; molt poc. Per sort hi ha moltes altres propostes i treballs per la independència que no apel·len a budells o sangs, i que no funcionen fabricant-se dimonis a la carta. També diria que hi ronden algunes confusions o creences estranyes sobre màrqueting i retòrica. Diria que la caguen els qui es creuen que són dues coses que només serveixin a l’engany i a trepitjar l’enteniment, s’equivoquen de ple, i crec que ho fan com a excusa per no haver d’assumir responsabilitats.
Xavier, ajuda a la pregunta que et referies a mi:
1. “Avui 27 d’abril del 2009, Esquerra ha decidit certificar la seva defunció definitiva com a partit independentista.”
Manel Bargalló al Bloc Gran del Sobiranisme
Per haver expedientat Carretero? No veig que se’n pugui deduir això.
No per expedientar al Carretero, sinó perquè ésexpedientat per demanar de fer “una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació“. Amb això l’executiva d’Esquerra diu que ja no té com a prioritat la independència, o pitjor, que si algú ho diu es expedientat i donat de baixa del partit. Aixó és per mila certificació de que ESquerra ja no ho vol la independència. Potser per tu o per altres persones no ho serà així, però per mi si que ho és.
També em permeto ajudar-te en la segona pregunta que et fas i la teva resposta que et dones, malgrat que no és meva:
2. “La fórmula usada per Carretero en l’article, candidatura transversal, és molt semblant a la que el secretari general d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha usat repetides vegades els darrers mesos per a proposar una candidatura de CiU i ERC a les eleccions europees”
Notícia de Vilaweb
Cert que la fórmula és semblant, però també ho és que deia això: “La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.”
Està clar que en Joan Carretero no diu que Esquerra no hauría de liderar aquesta candidatura, però es clar, això va en contra amb l’actual estratègia de l’executiva. Per tant, en Joan Carretero està dient que l’executiva d’Esquerra ha de canviar l’estratègia actual si vol tenir la credibilitat i el recolzament d’ampli espectre per poder liderar aquesta candidatura. No està dient que ERC no ho pugi liderar, està dient a la direcció d’Esquerra que si estan d’acord que s’ha de fer la candidatura com ell proposa (i que la xarxa sobiranista fa temps que ho demana) , haurien de canviar l’estratègia. Una estratègia que els resultats electorals fa temps que diuen que es tot un fracaç amb més del 50% de vots perduts!.
En definitiva, Xavier, penso que moltes vegades em discutit aquest tema amb tu, des de fa temps he mirat de donar-te arguments a la teva vissió , diguem una mica “optimista” de l’estratègia i sobretot de les accions de la direcció d’Esquerra.
Si amb tot aixó de l’afer d’en Carretero, fas una lectura , perdona que t’ho digui, una mica superficial i edulcorada, penso que realment tens un problema de percepció quan analitzes certes coses, sobretot, les que concerneixen a la direcció d’Esquerra. Cosa que no et passa quan ho fas pels altres.
El tema de CiU i del Mas, com sempre he dit, m’importa ben poc. No es el meu partit i mai que he cregut que arribin mai a sortir de l’armari. Aixó no vol dir que tinguin molts militants independentistes, però la direcció està atrapada per lobbys que son molt conservadors i no volen trencar amb Espanya. Per cert, seguin aquest fil argumental, penso que la direcció d’Esquerra també està atrapada per cada dia un més creixent lobby de col·locats a la menjadora sociata i aquests estan condicionant el sobiranisme d’ERC. Si això l’hi adjuntem el nivell d’incompètencia més alt dels seus dirigents respecte als de CDC, tot plegat fa que facin encara un paper més galdós.
Espero que t’hagi ajudat
Atentament
Manel
La veritat és que, de no ser perqué Esquerda és una de les potes del tamburet dit tripartit PSOEmontillista i un tamburet amb només dues potes, no s’aguanta dret, ningú perdria el temps parlant-ne.
Esquerda aburreix, però és un deure patriòtic acabar amb el tripartit PSOEmontillista, així que continuarem fent el sacrifici de ficar-nos amb Esquerda, socia estratègica de qui governa Espanya impedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya.
Au vinga Herminia!, ja tens matèria per desbravar-te!!.