En algun apunt d’aquest bloc en què m’he referit a Esquerra m’han deixat comentaris preguntant-me què votaria jo al Senat, o què votaria ERC o què votaria Joan Ridao. Dubto que el meu vot tingui gaire interès, però la pregunta, evidentment, té segones intencions. En virtut de la disciplina de vot que se suposa que
Recordeu el dia que us vau emancipar dels pares. O, si queda massa lluny en el temps, recordeu el darrer trasllat. Si no, penseu en qualsevol exeperiència comparable. Situeu-vos mentalment en el moment de fer i moure caixes plenes de coses. Sabeu on voleu anar. Sabeu on no voleu tornar, però durant uns dies potser
El sisè diputat de Girona va camí de ser un dels principals atractius de la campanya i ahir El Punt publicava un article sobre el tema. Segurament, qui ja té decidida i ben decidida l’abstenció o el vot en blanc no atendrà a cants de sirena, però la claredat amb què s’exposa la qüestió la
La primera falca radiofònica de la campanya que he sentit aquest matí m’ha fet cert impacte i em pregunto, més optimista que els del PSC, si altres persones no deuen haver experimentat el mateix. Se sent un rellotge i una veu diu “quan acabi aquesta falca faltaran vint segons menys per a la independència”. En
A cada dia que passa creix la tensió i la indignació. Cada cop és més versemblant l’articulació del moviment de desobediència cívica que la societat catalana i la basca demanen. No estem disposats a quedar-nos aturats mirant com passen aquestes eleccions com si res. La nostra visió de les coses no coincideix amb la dels
Crec que el debat sobre el comportament electoral de cara al proper 9 de març ha assolit fites que mai abans cap consulta havia obtingut. L’intercanvi d’idees és hores d’ara tan intens com probablement la desorientació d’alguns i la indiferència d’uns altres. Per desgràcia, no sembla que sigui possible cap posició unitària que afavoreixi el
Ara que ja ha començat l’any i que només queda Reis per passar les festes, l’horitzó del 9 de març és a punt d’assaltar-nos. Aquest 2008 tindrà dos primers trimestres molt definits políticament parlant. El primer estarà marcat per les eleccions; el segon, pels congressos dels partits. Al tercer ja tindrem els elements per saber
En aquest procés cap a la independència que estem vivint, cada agent té la seva comesa i el seu àmbit d’acció. I del que es tracta és de no deixar res per fer, de no desaprofitar cap possibilitat que pugui significar un nou avenç, una nova línia d’acció. El vídeo de la precampanya que ahir
Sembla que en la qüestió de la Carrasqueta, el PP fa la feina bruta de tancar repetidors, el PSC-PSOE calla amb complicitat perquè ja els deu semblar bé i a qui toca el rebre és a ERC per mantenir i no trencar immediatament l’acord de govern amb el PSC. Vicent Partal detalla avui al seu
Joan Ridao ha publicat recentment el llibre El pla B i en alguna altra ocasió ja m’hi he referit. És un llibre seriós, carregat de raons i raonaments. S’hi fa explícita l’aposta per les esquerres ?fins al proper pols amb l’Estat?. De fet, mentre CiU és a les portes d’un debat obert, massa obert en
El document elaborat per Joan Ridao, Carles Bonet, Josep Huguet, Marina Llansana, Jordi Portabella, Anna Simó i Joan Tardà (http://www.esquerra.cat/conferencianacional2007/cfn2007_ponencia.pdf) és un excel·lent text destinat a servir de base per al debat que faci falta. Me l’he llegit, m’ha agradat i en destacaria uns quants fragments. "En la Catalunya actual, la pretensió d?arribar a una
Manel Bargalló ha publicat una extensa i interessant reflexió sobre la incidència d’Internet en la política i concretament sobre l’avantatge que ha significat en la formació de Reagrupament.cat com a corrent crític dins d’Esquerra. Com a blocaire, la reflexió m’ha interessat. I la comparteixo en una part molt important, però val la pena fer-hi algunes
Quan s’escriu en un bloc cada dia potser falta una mica de perspectiva, la mica de perspectiva que permet fer anàlisis des de la distància i a més llarg termini. A més, l’anhel de tenir un estat propi com més aviat millor fa que un estigui pendent dels petits moviments de cada dia: des de
Vendrell considera que ERC és una "formació política que té un horitzó inequívoc i determinat: una societat més lliure i justa, i la independència, que ja no és aquella utopia que reivindicàvem als anys vuitanta" (pàg. 16). Efectivament, a ERC devem haver aconseguit la normalització de l’independentisme. Val la pena recordar-ho. També m’ha agradat saber
Quan un partit perd suports és bo que tingui manera de saber per quin motiu els perd. Jo suposo que la direcció actual d’ERC té els seus mitjans per conèixer aquests motius i poder resoldre els problemes, però en qualsevol cas, com a independentista no sóc indiferent a un retrocés d’ERC que signifiqui haver de