Llegir que Joan Ridao ha declarat que
ERC governarà “amb
qui estigui disposat a demanar el concert econòmic en cinc
anys” em causa una profunda decepció, un cansament de
plom. És una galleda d’aigua freda per a qualsevol persona que
vulgui la independència al més aviat possible. I
d’aquests, cada dia en som més. Em desespera també pel
termini que planteja. Cinc anys? Les eleccions estan previstes per a
la tardor de 2010. La formació de govern quedarà
supeditada a una petició que no s’efectuaria durant la següent
legislatura? Algú ho entén? I el problema més
greu: després de tots aquests anys darrers en què el
govern espanyol (que no “central”) ha demostrat una nul·la
voluntat política de prendre’s seriosament les necessitats de
finançament del nostre govern, quin sentit té
plantejar-los el concert econòmic? El problema no és la
següent pregunta sinó el diàleg en si.
Sigui com sigui, vull pensar que això
que Ridao expressa és només el full de ruta d’allò
que pot fer ERC des de la legalitat vigent, un full de ruta que
podria canviar si algun partit amb presència al Parlament de
Catalunya decidís activar d’una vegada el pla alternatiu, el
de la drecera, el de saltar el mur, el de la desobediència, el
de la declaració unilateral d’independència. Heus aquí
la meva decepció: que no sigui aquesta darrera la condició
posada per a governar. Si no la formula, però, és
perquè no li consta que hi hagi encara ningú disposat a
fer el pas. Per tant, la meva profunda decepció respecte de
Joan Ridao s’acompanya d’una altra profunda decepció respecte
d’aquells que es fan dir nacionalistes i, arribats al punt en què
ens trobem, no posen encara la independència del país
com a objectiu immediat i màxima prioritat.
Aquests plantejaments tant dels uns com
dels altres, aquest enrocament en posicions constitucionalistes,
obedients i dependents, no fan sinó augmentar aquesta esquerda
existent entre els partits parlamentaris i la societat polititzada,
la que realment està al cas de les coses i no viu al seu món
de ficció sinó que penca, pressiona i es mou perquè
el país deixi enrere al més aviat possible aquesta
etapa de transició tan perillosa i incòmoda.
Farien bé, els uns i els altres,
d’abandonar aquesta pràctica i començar a moure’s en la
mateixa direcció en què està pressionant la
societat. D’un moment a l’altre es pot articular una alternativa
política que prengui les regnes del procés i els deixi
de banda. Als uns i als altres. Si això succeeix, les regles
del joc canviaran i un cop hagin canviat només serà
qüestió de temps que perdin el control polític del
país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de mentides. De tacticisme. De qui dia passa, any empeny.
Aquesta bona gent d’ERC ni té projecte ni té programa. Juga, sempre, quan té molt clar que la seva posició és reeditar el tripartit, i les eleccions hi són a tocar, a marejar la perdiu. Senyors d’Esquerra, ningú no els hi comprarà això, encara menys els Montilla i els Saura boys. I si ho fa Convergència, la tornareu a deixar a l’estacada com fa dues legislatures.
El projecte d’Esquerra és governar. No res més. I estar-s’hi tot el temps possible a la sala de comandaments del Consell Executiu.
A un altre, doncs, amb paranys ja coneguts. Servidor, per si de cas, hi votarà Carretero per aconseguir la màxima representació i pressió nacional. A veure si els que hi han perdut la brúixola, la retroben.
Cordialment,
Pere Meroño.
A mi em va costar, però des de fa tres anys que poc a poc vaig veure de quin pal van. Al principi era totalment incrèdul, però parlant amb uns, escoltant a altres, llegint per aquí i sobretot veien com actuaven durant el congrés d’ERC, ja ho vaig tenir més clar que l’aigua: Estan atrapats per les seves pròpies mentides, amiguisme i corrupteles.
Per fer-ho entenedor: Una vegada acceptes jugar amb les mateixes cartes que els demés i ets d’un partit que vol trencar la baralla, al final acabes sent pitjor que els jugadors professionals de tota la vida. Perquè no tens l’experiència ni tenies la predisposició de jugar-hi, però sobretot els que varen donar la confinaça es senten molt traits en veure que t’has transformat en un d’ells. En voler jugar les cartes, molts cauen en el parany de fer servir les mateixes trampes que els demés i acabes atrapat pel joc. Això és el que li està passant als dirigents d’ERC
Les declaracions d’en Ridao van en aquests sentit, són una mostra més de cortina de fum per continuar jugant a les cartes marcades.
1) EL concert només es pot aconseguir reformant la constitució. Això comporta 3/4 parts del congrés espanyol i un referèndum dels espanyols. Algú s’ho creu que es pot aconseguir?. PURA MENTIDA PER ENREDAR A QUATRE INNOCENTS QUE ENCARA QUEDEN QUE VOLEN VOTAR A ERC.
2) Perquè 5 anys i no 4? , doncs perquè així poden passar un cicle electoral més i ja veurem el que pot passar en les properes. CICLE ELECTORAL QUE PASSA, 4 ANYS MÉS DE LA POLÍTICA ES POT VIURE.
3)Que passa amb el 2014?, A on és la proposta d’en Carod quan era President d’ERC del referèndum del 2014 per l’autodeterminació?. Segons ara en Ridao tot això era una PUTA MENTIDA per enredar els militants en la Conferència Nacional del 2007. MENTIDES I MÉS MENTIDES PER CONTINUAR VIVINT DE LA POLÍTICA COM A SIMPLES PROFESSIONALS SENSE CAP HORITZÓ QUE EL DE MANTENIR-SE AL PODER.
Res, Xavier. Pensa-t’ho bé de continar donat suport a aquests dirigents. Van directe al desastre, per desgràcia.
Ara, en aquests moment, si vols realment la independència només hi ha una opció que és fer que la candidatura proposada per Reagrupament sigui la més gran i transversal possible. Això no s’aconsegueix gratuïtament, cal que tothom que tingui ganes de treballar per veure la independència s’hi posi i ho faci possible.
Endavant les Atxes!!
Manel
Hi va haver un temps, ERC (ara Esquerra) em feia emprenyar d’alló més…ara només em fa riure.
Com riure fan els que viuen en un bucle allunyat del tot de la realitat del carrer.
La ùnica realitat és que cal acabar amb el tripartit PSOEmontillista…i que Esquerra tanqui el seu cicle entrant al PSOE del NE com va fer Euskadiko Ezkerra al P. Basc.
I alguns…molts ja, no els trobarem pas a faltar.
I que s’escolin per l’aigüera de la història juntament amb els seus amos del PSOE del NE, que Catalunya ni els catalans no ens mereixem a aquest càstic.