Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

27 de gener de 2009
4 comentaris

Junqueras, intravenós

Vaig conèixer Oriol Junqueras quan jo encara treballava a la Biblioteca d’Arenys de Mar. Hi va venir a fer una de les seves nombrosíssimes conferències. Havia de parlar d’història, crec que de la Guerra Civil. No el vaig poder seguir des del principi perquè la conferència es feia a una sala i jo era en una altra, però quan ho vam tenir tot tancat, i en lloc de marxar cap a casa, tenia clar que volia escoltar-lo. El coneixia d’aparicions mediàtiques i m’esperava una conferència més o menys pedagògica, com ell les acostuma a fer. No era pas la primera conferència de la meva vida en absolut, però va aconseguir sorprendre’m i emocionar-me i tot. Al final vaig adonar-me que sí, que havia parlat d’història, però no com jo m’esperava, amb un relat de fets cronològicament endreçats i amb les relacions causa-efecte habituals, etc. Em vaig adonar que hi havia dues maneres d’explicar la història: l’habitual, epidèrmica, i la seva, intravenosa, directa a la consciència. Junqueras té els coneixements i els sap transmetre com aquell músic que coneix tan bé la partitura que se’n pot oblidar i posar-hi la collita pròpia. Quan això passa, t’adones que la música era això, i no el seguit de notes sense ànima que havies estat escoltant.

Aquell dia també vaig tenir ocasió de xerrar una estona amb ell a la riera d’Arenys de Mar. No sé si és exactament la idea que tenim d’un polític, però puc assegurar que sap comunicar, que coneix bé la manera de connectar amb la gent, que es belluga pels mitjans com peix a l’aigua. La seva candidatura, doncs, és una excel·lent notícia. Qui vulgui fer valoracions del tipus “s’ha deixat instrumentalitzar”, etc. pot fer-les. Qui vulgui creure que s’estimbarà, pot fer-ho. A mi m’és igual.

M’ha agradat, però, allò que he llegit del digital que ha estat dirigint fins avui mateix que se n’ha acomiadat (amb un article que sembla que ha de tenir segona part i que ha estat força llegit). Junqueras podria plantejar un desafiament a Tremosa, seria la manera de respondre a la negativa de Felip Puig i companyia de compartir llista en benefici de la unitat. Però a Directe trobem un editorial que ens demana que no els fem triar entre tots dos caps de llista; demana unitat. I en un altre article del Col·lectiu 2014 s’adverteix que sense independència no existeix el catalanisme. Al final d’aquest article podem llegir:

“El que ens cal és una aposta ferma per internacionalitzar el conflicte
i una llista unitària a Europa per aconseguir-ho, si els partits
polítics no s’atreviexen la societat civil no pot deixar passar
l’oportunitat. I aquesta societat cívil té una eina per
intentar-ho, la convocatoria de 10.000 persones per l’autodeterminació
a Brussel•les el proper 7 de març no pot acabar nomès en una
manifestació, caldria exigir als partits polítics partidaris d’un pas
endavant que anessin junts a Europa. Anirem junts a Brussel•les el 7 de març, i no anirem junts a Europa el juny?  Molts no voldriem haver de triar entre diferents paperetes en les properes eleccions europees.”

Oriol Junqueras és una excel·lent persona que no està per batalletes partidistes. Si el país necessita unitat, ell demana unitat. Al Facebook, Marc Puig ja li ha obert un grup de suport: “Jo votaré Oriol Junqueras a les eleccions europees“, que ja té més de 300 membres i que s’afegeix al grup que també en dóna a Ramon Tremosa, amb més de 600. A l’Avui pregunten als lectors si tindrà èxit com a cap de llista i la resposta majoritària és “molt”. I Vilaweb també en fa una enquesta. Tenim sort, doncs, de poder triar entre dos o tres candidats sobiranistes (perquè Romeva també ho és, sembla ser), però preferiríem no haver de triar i veure la mateixa unitat que hi haurà el 7 de març a Brussel·les.

  1. Independentment de la qualitat personal del sr. Junqueras, cosa que no es discuteix, el cas és que es presenta de cap de llista d’ERC, partit que ha lliurat la Nació al PSOE, que governa Espanya inpedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya, cosa que ja no es pot amagar i que els ciutadans, que som els que votem, tenim ben present.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!