L’endemà, i per triar un mitjà dependentista, El Periódico en parlava, i en remarcava que “Puigcercós va acompanyar el seu anunci amb una retòrica més contundent
de la que fins ara havien utilitzat els dirigents republicans“. El diari també informava que “Puigcercós espera que Castells assumeixi la proposta d’ERC i la
utilitzi com a base per a la negociació amb el Govern de Zapatero“. Els incrèduls, un cop més, devien pensar que ERC no hi pintava res i que Castells humiliaria ERC passant-se la proposta per l’aixella.
Per passar ara a un mitjà nacional, Nació Digital publicava el dia 8: “Puigcercós desautoritzat? Nadal nega que ERC hagi demanat esmenar a la totalitat el text de Solbes“. Alguns comentaris a la notícia, en la línia prevista: “No el tenen per res”, “ha tornat a fer volar coloms” o “Nadal va deixar les coses al seu lloc després de l’esbravada de Joan Puigcercós”. Però altres eren crítics amb el digital.
Dimecres 7, Puigcercós havia tingut ocasió d’explicar-se a TV3, concretament davant de Josep Cuní. El titular del vídeo, “Zapatero i el ministre d’Economia són uns trileros”. En la legislatura passada, quan Carretero va dir pràcticament el mateix, es va organitzar un pollastre. Ara Puigcercós hi torna i no el poden fer fora del govern. Però l’ignoren?
Finalment, diumenge, el diari Público informa que “Montilla va garantir a ERC no cedir en el finançament “. I l’entradeta de la notícia diu literalment (i en l’original castellà): “Todo parecía encarrilado para un acuerdo rápido sobre la financiación
autonómica. Después de desbloquear algunos aspectos personalmente con
José Montilla en la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero había
conseguido atraerse al resto de presidentes autonómicos, incluso a los
del PP, con su nuevo modelo. Pero el contundente documento enviado el
viernes por el tripartito catalán a Madrid obliga a cambiar el guión.
El acuerdo tendrá que esperar.”
Segons això, no sembla que qui tingui la paella pel mànec sigui el PSOE-C, no? Transcric encara un altre fragment: “El mandatario catalán constató en primera persona que Esquerra no está
en disposición de transigir un ápice y que una posible división con el
PSC sobre la aceptación o no del acuerdo implicaría la convocatoria
“automática” de elecciones.“
Per això em sembla molt desafortunat que, quan l’Avui fa una enquesta per demanar a la gent què cal fer si el finançament que proposa el PSOE és insuficient, el 38 % dels lectors del diari opti perquè ERC trenqui el tripartit, com si aquest fos l’origen de tots els mals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I no ho dic per tu Xavier, sinó per a ells.
Esquerra ha arribat tant baix que faci el que faci ja no té credibilitat.
És com aquell borratxo que desprès de moltes recaigudes, jura i perjura a la seva parella que ja no veurà més. Però segueix anat al bar amb les mateixes companyies de sempre.
Només podrà Esquerra recuperà la credibilitat com a partit quan els actuals responsables d’aquesta situació, en Carod, Puigcercós, Ridao, Benach..etc pleguin i donin aire a uns altres, que a part d’estar serens, no vagin amb les mateixes males companyies que varen alcoholitzar als altres.
Salut
Manel
Em sembla que la simplificació, i les campanyes de exageració (exageracions vàries) contra ERC respon en aquest tema concret a una infecció de mandra en la observació que s’ha ben contagiat de la mandra intel·lectual en la que estem infectats i de la que sembla no ens en vulguem sortir. Per inèrcies i acomodaments ben antipàtics, trobo.
Començaria per demanar aclariments sobre el que s’està dient aquests dies del “caràcter” de la proposta solbes, situat al costat de les diferents declaracions de postura i intencions. I repetiria al PSOE-c (i als observadors) la pregunta sobre els seu canvi de relacions, sobre les seves tantes variacions de significat de acceptar i no acceptar, i sobre com pretenen justificar els del PSOE-c la pèrdua de poder del nostre govern en aquest afer, així com per com estan gestionant la disfresa per la massa desinformada de les seves clares responsabilitats en les conseqüències més que previsibles i previstes. De seguida tiraria cap a exigir als líders socials d’altres àmbits, que hi ajudin a aclarir, definir públicament la situació, i empènyer a la radicalitat de la que també, com a vici de crítica del que sigui, s’acusa a ERC pel que fa amb els nostres tractes amb l’estat. Ho faria de la ma d’una crítica dura contra els qui demanen a ERC que faci màgia (Per dir-ho curt ara, demanda i crítica que està pervertida des de l’inici. Campanya que sap greu veure la transversalitat i quall que agafa per simple, i per ximples.)
ERC ens ha enredat tant que té el missatge totalment esgotat. La culpa, clar està, és dels dirigents. Cap dels meus amics, antics admiradors d’Esquerra, ara no s’aturen ni a escoltar Carod, Puigcercós o Ridao quan surten per la tele. Han deixat d’interessar-los.
A les properes eleccions al Parlament, votis què votis estaràs votant PSC.
A aquest punt de perversió del sistema hem arribat. La davallada de vots d’ICV i d’Esquerra no permetrà un nou Tripartit -ja va venir justet, la darrera vegada-. Les opcions que queden són un govern de CiU en minoria o el pacte amb el PSC, la Sociovergència. És possible que aritmèticament, Esquerra i CiU sumin una majoria possible, però en aquest món de nafrats mentals per odis i rancúnies de pati de col·legi, el Pacte Nacional no és possible, perquè no es poden veure. CiU sap que si Esquerra pogués, aniria cap a un altre Tripartit. I això no és perdonable ni raonable. Passi el què passi, Esquerra no tornarà al Govern. CiU s’estimarà més de pactar amb PSOE aquí i allà, a Madrid, pensant que té garantida alguna cosa, i tastarà l’amarga fel de què significa governar amb socialistes. I aleshores ja cal que ens calcem: la circulació a tot el territori nacional baixarà per sota dels 40 qms./hora, però ni amb aital afany recaptatori aconseguiran omplir la menjadora d’aquests caníbals de l’erari públic! I el poble de Catalunya s’haurà de revoltar contra el seu govern, o bé morir d’inanició financera.
Vota què vulguis. A les properes, estaràs votant PSC, el càncer de Catalunya.
Ànims, CUP!!
Xavier ja he vist que has perdut una mica els nervis en alguna resposta, però jo et diria que jo soc militant d’esquerra, però això no significa ser un robot i dir amen a tot. Crec que el PSOE-C ja sabem tots el que vol i no enganya a ningú amb la seva defensa del PSOE i l’Estat espanyol per damunt de tot, però d’ERC s’esperava que no perdes el nord en el govern i seguis el camí encetat amb un missatge fresc i valent per donar forma al procés cap a l’Estat Propi, des del govern o no, i alhora de la veritat la direcció actual ha anat en direcció contraria i mes pendents dels seus propis interessos que els dels seus votants, i la prova la tens en els vots perduts en cada elecció i el desencís de bona part dels seus militants.
Salutacions.
Albert Cortés.