L´aportació de la cuina medievla catalana a la cuina d’ Europa EL CONVIT MEDIEVALCercava un llibre sobre el festí medieval (en francès, Le festin médiéval, de Josy Marty-Dufut) carregat d’ il.lustracions, i no l´havia trobat a cap llibreria de Perpinyà: gràcies al regal de l’ amiga menorquina Maria Benejam, que s’ està a al ciutat
LA CURIOSA PRESÈNCIA DE L´ESCATOLOGIA EN EL MENJAR…O EN LA POESIA DE JORDI GIMFERRER UNA MICA D’ ESCATOLOGIAHo escriu Colette Guillermard a Les mots de la cuisine et de la table , un repertori francès dels bons mots de la taula.Les noies de l’ Escola Primària Superior de Bléneau, al Yonne, es dedicaven cap a
Escalivada ve de caliu, i s´escriu amb “v”…no com ja es troba escrit a molts restaurants… SENSE PARAULES NO HI HA CUINALa mort imperfecta del català- aquesta llengua morta- viva, com diu Biel Mesquida- programada sistemàticament per Castella almenys des del segle XV (exactament des del 1483, data de la imposició de la Inquisicio castellana
Música, cuina, restaurant, cançó… CUINA RIMA AMB MÚSICALa música i la cuina són bons amics. La cançó tradicional, el rock, el pop, la cançó d’ autor , en són un bon reflex, amb més o menys fortunada. La meva mare, de petit, cantava l´Hostal de la Peira un romanç català de bandolers on hi pareix
La crisi també afecta al cuina L´HORA DE DECRÉIXERLa crisi ho afecta tot, no sempre de forma negativa.La crisi, certament, també afecta la cuina, i, en algun cas de forma positiva, si en sabem extreure alguna lliçó. Hem viscut un temps de caviar i roses, en un món ple de luxe i altra cuina, molt
De com es falsifica la història de la cuina EL SOMRIURE MURRI DE LA GIOCONDA Leonardo da Vinci va fer de cambrer, de restaurador públic i cuiner i durant 30 anys; fou Gran Mestre dels convits i festes a la corts dels Sforza, a Milà (?; espereu la resposta més avall).Un dels llibres de gastronomia
alimentació de classe i cara: caviar, tòfones, angules, marisc, pernil ibèric Res és el que sembla! UN SOPAR DE DUROLa classe social és un indicador de gustos gastronòmics,, centrats en general en el preu del producte, més que en la seva suposada exquisidesa. Tot i hi ha aliments cars i rars que són realment exquisits,
HEM D’ APLAUDIR INICIATIVES COM LES DEL BANC DELS ALIMENTS, CÀRITAS, ETC,.PERÒ NOSALTRES HAURÍEM D’ EVITAR MALMETRE EL MENJAR EL MENJAR QUE LLENCEM I ELS ALIMETNS QUE FALTEN La crisi ha posat de nou sobre la taula aquells que tenen dificultats a alimentar-se, que ja no són solament els habitants dels països en vies de
BOTIFARRA NEGRA, ARRÒS NEGRE, BLANC I NEGRE, MENJAR BLANC, SANG I FETGE… BLANC I NEGRE Nadal: torró blanc o “de neu” (tradicional català), “torró negre” de la Franja, les Balears, la Catalunya Nord…És el “guirlache” d’ Aragó que ve de la paraula francesa “grillage” (torrat), vès per on… Nadal és també el temsp del foie
Cuina i símbol: l´olla d’ una pàtria o de dues… L’olla, símbol de la pàtria espanyola L’ olla o “cocido” és un legítim motiu d’orgull per als espanyols i, durant mes d’ un segle, ha estat la penyora més preuada del famós restaurant Lhardy, de Madrid, on hi ha acudit a menjar-la grans
Va escriure Leoanrdo da Vinci un llibre de cuina, per cert citat semrpe pels savis pollastres de la gastronomia? EL SOMRIURE MURRI DE LA GIOCONDA A LA CUINA Leonardo da Vinci va fer de cambrer, de restaurador públic i cuiner i durant 30 anys Gran Mestre dels convits i festes a la corts dels Sforza,
Text del que vaig escriure sobre Santi Santamaria en l´homenetge que li va retre el Fòrum Gastronòmic de Girona, i que vaig ser l´encarregat de llegir. SANTI SANTAMARIA Sèneca va escriure: “la vida és curta, però si jutgem la vida dels qui han sabut treballar bé, és llarga”. La vida d’ en Santi Santamaria,
la poesia parla del menjar i el beure POESIA I MENJAR Des de l’ Edat Mitjana, en la literatura catalana- i en d’ altres, és clar, però aquí ens centrarem en aquesta- la poesia també s’ ha endinsat en els temes del menjar i el beure. En general es tracta d’ al.lusions a determinats plats,
Semrpe han tingut be les oques…i des de sempre els homes s’ han preocupat per les menges i plats suposadament afrodisiacs, dles més assumits- ostres, tòfones, caviar, espècies- als més rars- sang de serp, ous de torutuga, penis de tigre, testicles d’ animals…- MENJAR I TREMPAR Hi ha qui sosté que és dubtós que hi