BONA VIDA

Jaume Fàbrega

15 de gener de 2012
0 comentaris

MUSICA A CAU D’ ORELLA AL RESTAURANT

Música, cuina, restaurant, cançó…

CUINA RIMA AMB MÚSICA
La música i la cuina són bons amics. La cançó tradicional, el rock, el pop, la cançó d’ autor , en són un bon reflex, amb més o menys fortunada. La meva mare, de petit, cantava l´Hostal de la Peira un romanç català de bandolers on hi pareix tot un menú, i això potser em va marcar…
La cuina es pot relacionar amb qualsevol manifestació artística: amb les arts plàstiques- no perquè la gastronomia sigui o no sigui un art, sinó que pintura i cuina, per exemple, poden anar juntes, com ja vàrem poder veure, històricament, amb els impressionistes i, especialment, Claude Monet-, o amb el cinema- arreu es fan manifestacions que solen comptar amb menús cinematogràfics i films centrats en el tema de la gastronomia.
Jo mateix- i excuseu l´autocita- he participat en l´organització, allunyada en el temps,  d’ àpats centrats en l´obra de Dalí, i molts d’ altres de temàtics centrats en Jacint Verdaguer, Josep Pla, Cristòfol Colom i els cronistes, Francesc Eiximenis, Guillem de Cabestany i els trobadors i força d’ altres.
També, és clar, gastronomia rima amb literatura: com és sabut, s’ ha escrit grans obres literàries- començant per Josep Pla- que parteixen de la cuina o d’ elements enogastronòmics, de Vázquez Montalbán- o el Montalbano sicilià- a Narcís Comadira o Josep Piera.
No cal dir que la poesia també hi té un lloc de privilegi, i així es podria confegir un magnífic menú comés amb cites de Martí Pol o Vicent Andrés Estellés. No fa mot vaig assistir al restaurant Corretgers, de Vic- situat en un lloc deliciós en ple nucli històric- a una magnífic sopar acompanyat de recitats de poesia- fins i tot jo em vaig atrevir amb Pere Quart-; fa més temps que a Can Mià, de Palol de Revardit (Pla de l´Estany) també s’ hi feien sopars poètics. De fet, aquestes iniciatives, amb més o menys encert- es pot caure en el kitsch o en la mistificació, com alguns sopars planians en què es donaven plats que l’ escriptor avorria!- proliferen arreu del país. En el cas en què, decididament, alguns d’ aquests àpats temàtics punxen- i no per la música, que sol estar bé- és quan es vol recrear els temps medievals, ja que se solen fer sense amb poc rigor i escassa documentació.
I la música?.Hi té un lloc privilegiat i, de fet, és una tradició ben antiga la presència de la música en directe als restaurants, o fins i tot l´existència de restaurants- espectacle- de la màgia i el músic hall a la música directe, protagonitzada segons el mite de Hollywod per unes gitanos hongaresos emprenyat amb el violí-. El cine, d’ aquesta escena i de similars, n’ he tret un bon profit. El restaurant amb xiprer d’ Argentona fa temps que feia sopars amb música clàssica; el jazz, les músiques tradicionals, la cançó, el folk i fins el pop també tenen cabuda en aquestes manifestacions. A l´Empordà destaca el restaurant El Molí de l´Escala,  un indret històric i magnífic i en el qual Jordi Jacas,  jove cuiner d’ excepció, hi organitza cada any, durant el mes d’ agost, unes jornades Gastromusicals, amb actuacions de jazz, tango, música pop i flamenc amb uns menús ad hoc. O l’ Enric Herce, un altre excel.lent cuiner, que fa uns menús gastromusical- basats en el jazz, interpretant en directe-, a l´indret paisatgístic d’ excepció,  a la plata d’ Aro, en una cala privada, a l´hotel Sallés a Cala del Pi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!