BONA VIDA

Semrpe han tingut be les oques…i des de sempre els homes s’ han preocupat per les menges i plats suposadament afrodisiacs, dles més assumits- ostres, tòfones, caviar, espècies- als més rars- sang de serp, ous de torutuga, penis de tigre, testicles d’ animals…-

MENJAR
I TREMPAR

Hi
ha qui sosté que és dubtós que hi hagi substàncies pròpiament afrodisíaques- és
a dir, capaces d’ estimular el desig sexual o augmentar-ne la potència física.

No
obstant i això, hi ha una tradició mil.lenària de plats i àpats  eròtics, o amb suposats efectes genèsics.

La
cuina xinesa n’ és un bon exemple. I , a més, hi ha una copiosa literatura
gastronòmica sobre el tema, amb tota mena de receptes.

La
sensualitat aplicada al menjar apareix insinuada a la Bíblia i  és recollida en la tradició àrab (“déu
va fer 10 parts de sensualitat, i 9 són per als musulmans”, diuen ells
mateixos).Tant en la tradició semítica com en la hindú, hi ha nombrosos manuals
eròtics que inclouen receptes afrodisíaques.

Dins
aquesta tradició, sens dubte, s’ hi insereix el preciós manual medieval català Speculum
al foder, (o sigui, en pla català, “manual del cardar”)una joia única a
l`Europa del seu temps. Al Marroc, el ras-al-hanut, meravellosa barreja d’
espècies, la cantàrida i la belladona l’ ornen amb efectes vasodilatadors
sembla que assegurats.

Les
“receptes afrodisíaques” solen ser “immorals”-com diria
Vázquez Montalbán-…pel fet que són incertes. En tot cas, les hauríem de
considerar una mena de placebo de la líbido. Tot i que és evident que ens
erotitzarà més un plat ben condimentat 
que no pas un de mal fet. I que allò que compta, finalment, és la
companyia. A l’ esmentat Speculum al foder,  mena de “kamasutra” català del s.
XIV, hi apareix una recepta de “medicina per endreçar la verga”, que
he posat al dia i hem publicat al I Vol. de La cuina catalana.No és res
més, de fet, que la “llet gelada” (o llet gelà) que prenen els
valencians, una llet freda amb canyella i llima o llimona que ara podeu
comprar, envasada en tetrabrik, al vostre supermercat, i que sempre ha fet la
delícia des temps estivals. I també de producció industrial, fa poc al mercat
s’ ha introduït un licor amb suposades substàncies i virtuts eròtiques.

La
preocupació per una cuina eròtica no és pas d’ avui. Sempre han tingut bec les
oques. A Catalunya mateix tenim algun altre preciós document medieval. Entre
ells una carta de Joan I de Catalunya-Aragó a la seva muller, que s’ estava a
l’ Arboç del Penedès , i on li diu,que anirà a jaure- a fotre, que és un mot clàssic-
amb ella i, per tant, li encomana un menú que ,inequívocament, en clau
afrodisíaca. Fa així la, deliciosa i explícita 
carta: “Molt cara companyona. Demà Nós anam a dinar a l’ Arboç e a
sopar e jaure ab Vós; pregant-vos que entre les altres viandes, nos facets
aparellar andolles e botons de moltó” (novembre de 1391). Les andolles
constitueixen un embotit similar , segurament, a la botifarra de perol de
Girona? i els botons , les turmes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!