BONA VIDA

Cuina i símbol: l´olla d’ una pàtria o de dues…

L’olla, símbol de la pàtria espanyola

L’ olla o “cocido” és un legítim motiu d’orgull per als espanyols i, durant
mes d’ un segle, ha estat la penyora més preuada del famós restaurant Lhardy,
de Madrid, on hi ha acudit a menjar-la grans literats, que els ha fet destil.lar
efluvis en prosa o en vers, tant de caire nacional- cocido madrileño,
símbol de tots els bullits espanyols- cocido montañés, andaluz, maragato,
canario, asturià o de Potes i , és clar, “gallego”, “catalán”, “vasco”.

Significa, doncs, les essències més simbòliques de la pàtria, i així  en dóna testimoni la literatura. D’ una banda
és constitueix com el plat nacional espanyol, el símbol gastronòmic del mateix
país i de la seva història, amb molt més pedigrí castellà que la Paella o la “tortilla
española”.

Així, cada “regió” té, és clar, la pròpia variant; però totes conflueixen
en el que és la referència de les referències, el “cocido” de Madrid.
Internament, i a fora, és percebut d’ aquesta manera. Això és el normal, és
clar.

Com amb qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana, la cultura o la
política: aquest nacionalisme difús  o ambiental
no es nota, i per això, els ultranacionalistes a l’estil serbi com “Ciudadans
(ressentits) de Catalunya” –babèlics i taxidemistes, populars i socialistes- es
diuen “no nacionalistes” i “no identitaris”- ells que es basen a voler imposar
la identitat espanyola i a no respectar la catalana!.

Naturalment, una altra nació jacobina, França, participa de la mateixa
noció.

Així els il.lustres universitaris G. Fumey (“maître de conférence” de
geografia cultural a la Universitat París IV-Sorbona) i O. Etcheverria (mestre
de conferència de geografia de l’ alimentació a la Universitat d’ Angers)
autors de l’ Atlas mondial des cuisines et gastronomies, firmen  un text intitulat “Le cocido, emblème
national, diversité régionale” on parlen d’ aquest plat del qual donen com a
referència bàsica (sobretot  per l’
extensió que li concedeixen) el Cocido madrilène.

En la introducció expliquen que “le cocido, est le pot-au-feu
espagnol”, i afirmen que és un
plat d’ origen castellà amb nombroses variants “regionals”- cosa , documentalment,
totalment incerta: les primeres referències són catalanes- Eiximenis i altres-.
Per tant, el cocido catalán (sic) , segons aquests autor, té un
origen castellà . 

Altrament, és llàstima que els autors desconeguin que l’ escudella, olla o
bullit també es fa a la resta dels Països Catalans, incloent una part del sud
de França (Catalunya Nord- ollada- i Occitània-olha, bolhit-. En francès s’ ha
transcrit maldestrement com a “ouille”, “oule”, etc.

José Esteban, autor de la interessant monografia Breviario del cocido  ens situa a l’època de Cervantes afirmant el
següent: “Decir que la olla lo fué todo para los españoles de los
siglos XVI y XVII, sería muy poco. No solo era el manjar predilecto, sino que
la vida social, el lenguaje, el éxito y el fracaso, se medían en la relación
familiar con tan importante personaje y personal. Tot això està molt bé: però veiem com, també des de la cuina, es fa
nacionalismes espanyol impositiu, sota la forma del que Michael Billig anomena
“nacionalisme banal”.

Que en prenguin nota, els nostres “cosmopolites”
i “no nacionalistes”.Qui és nacionalista de veritat?.

La paraula olla, a parer meu, va entrar a l’ espanyol
probablement a través del català, i la cuina d’ arrel catalana amb més “olles”
és la valenciana- olla de la Plana, olleta de músic, olla de gitano…- Però
ara, paradoxalment- fruit de la invasió espanyola, al País Valencià de l´olla (
de Nadal o de diari) en diuen “putxero”, que equival a tupí (paraula que també
trobem a l´occità- topin- i al portuguès, on te al forma púcara-.

En la cuina catalana, a part de l´escudella i
carn d’ olla, l´olla barrejada etc., tenim “l´olla de peix”  dels pescadors de la Costa Brava, antecedent
del suqt, això com l’ arròs a l´olla dels pescadors del Maresme i la Selva i
fins i tot la sèpia a l’ olla  o les
faves ofegades en una olla, preferiblement de terrissa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!