DE LA BARBACOA A LA CASSOLA CUINAR ÉS COSA D’ HOMES Totes aquestes coccions a la brasa o al caliu de la barbacoa que es fan a tot el món- de Catalunya a Grècia, d’ Argentina al Marroc, de Portugal als Estats Units- són cosa d’ homes. Com va escriure el periodista Julio Ruestes parlant
Haurem de practicar el Ramadà? ECOLOGIA DE L´ALIMENTACIÓ RELIGIOSA Amb ple respecte als creients de totes les religions, no podem obviar el fet que gairebé totes (exceptuant-ne en part el judaisme, la fe baha’i i el budisme) a part de les coses bones, tenen elements d’ intolerància, solen ser invasives i potencialment perilloses per a
Mcdonaldss és l’ ase dels cops de l´”antiimperialisme”? GLOBALITZACIÓ I HAMBURGUESA Quan hi sol haver manis antiglobalitzadores o amb afegitons antisistema a qualsevol celebració, si més no a Barcelona, sol rebre la casa McDonalds, esdevinguda així boc emissari i símbol de tot allò que té de reprovable, si més no gastronòmicament parlant de, la mundialització.
La paella és més que un arròs… DE PAELLES I CASSOLES Aquí no parlem pas, en primera insta`ncia, de l´arròs a la paella – que és com s’ hauria de dir l’ arròs sec a la valenciana, ara dit , simplement, “paella”, que a Catalunya és un mot reductor i obstruccionista: tots els arrossos més
No respectar els noms, no respectar la gaastronomia UN ALL CREMAT I UN GOS ESPANYOL Un plat de peix popular en alguns llocs de les costes catalanes – i particularment al Garraf, incloent la vila marinera i gastronòmica de Vilanova i la Geltrú- és l´all cremat. És, de fet, un suquet ( suc o suquet,
Ho és per a Catalunya, ho pot ser per al món LA CUINA CATALANA, UN PATRIMONI CULTURAL PER AL MÓN Fa anys que estic parlant de la cuina catalana com un patrimoni cultural, amb sòlides i fortes arrels històriques. De fet, he fet diverses conferències- a Artà (Campus Internacional de la Llengua Catalan), Mallorca, en
l´ISLAM A LA CUINA HALAL. COM PICAR LES DONES SENSE QUE ES NOTI La creixent presència islàmica entre nosaltres, que ateny el 16 % de la població en alguna ciutat catalana-, en certa manera, reviu un passat que, al cap de més de mil anys, ara torna. I, torna, sobretot, la conflictivitat relacionada amb l’
Sashimi vs. calçotades: el cru i el cuit TEMPS DE CALÇOTADES: EL FOC Sense foc , és evident, no hi ha cuina. Encara que la moda actual determina que, sobretot per influència italiana i japonesa, hom devori sashimis se peix, sushis d’ arròs i peix, marisc, etc. (el peix cru, en realitat, s’ anomena sashimi)
Escanya-capellans, o l’imam es desmaia Sacsacollons i escanya-capellans Els plats a vegades tenen noms curiosos: al Itàlia, una mena de farcellets d’ espinacs s’anomena “strangulapretre” (escanya-capellans). A Mallorca les “perdius de capellà” són, en realitat, farcellets de vedella, és clar, farcits amb sobrassada. A Girona la “Sang i perdiu” no es fa amb aquest
Nespros romans, plàtans a l´antigüietat clàssica i conills vius com a tovalló als convits del s. XV EL PARRÚS DE L´ESCLAVA I ELS NESPROS ROMANS Quim Monzó assenyalava, parlant de la sèrie de TV3 de fa uns anys “La Via Augusta”, que en una escena de venda d´esclaus, descrits com a feréstecs i indòmits, en
LA LLAGOSTA MALLORQUINA ELS PANS SEXUALS I LA LLAGOSTA Aquest nom de “llagosta” no es refereix al conegut crustaci, sinó a un entrepà de pa amb oli (pa amb tomàquet) que el propietari del BAR BOSCH, de Palma de Mallorca, ha popularitzat, segons el cuiner Xesc Bonnin, si bé THOMAS GRAVES- fill del famós escriptor
DE TONYINES, PEIXOS I PINTURES I ENCARA DIUEN QUE EL PEIX ÉS CAR! “I encara diuen que el peix és car!” es un famós llenç de Joaquim Sorolla que es troba al Museu de Prado i que va ser pintat l´any 1894. Aquest quadre no correspon al corrent estil edulcorat, fins i tot tirant a
…AMB PARAULES DE PALAU I FABRE COMIAT D’ ANTONI TÀPIES AMB JOSEP PALAU I FABRE: LA POLPA DEL FRUIT Josep Palau i Fabre, un autèntica homenot, menyspreat estúpidament per la Generalitat- li varen encarregar la traducció d’ un francès feixista, Claudel, ell que era un exiliat antifranquista, i que per la persecució espanyola (no solament
La cuina aristocràtica LA CUINA DE LA DUQUESSA D’ ALBA, A QUI NO LI AGRAEN ELS CATALANS Un dels llibre més curiosos de la meva biblioteca és “La cocina de la casa de Alba” (2003) escrit per Eva Celada amb l´assessorament històric de María Teresa Pérez. És una publicació autoritzada (o jo diria que auspiciada)
QUÈ TÉ A VEURE LA GASTRONOMIA AMB LA FILOSOFIA? EL VI I LA CONVERSA Vi, menjar i filosofia, es poden aplegar?.Els grecs clàssics, en contra de la imatge de frugalitat espartana (mai tan ben dit) que se n’ ha projectat, donaven una gran importància als plaers de la taula, no solament com a aspecte lúdic,