Per als qui, al llarg del temps, han defensat la recuperació i la normalització de la llengua catalana en els seus respectius territoris, la unitat del català no ha estat una batalla a guanyar solament en l’àmbit científic. No només calia assegurar la correcta adscripció lingüística de les diferents modalitats del català, calia sobretot assegurar
Que l’AVL és una institució més política que lingüística ho demostra que la fins ara presidenta, Ascensión (sic) Figueres, deixa el càrrec per anar en les llistes del PP. La substituirà un acadèmic de quota blavera (si és que en aqueixa institució n’hi ha cap que no siga blavero, o siga secessionista.
Diu que la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que les relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans són «fredes», tanmateix amb la blaveríssima Real Acadèmia Valenciana de Cultura afirma que són més «fluïdes i normals». Per què serà?
És fa una llei i s’ha complir. Això ens diuen. Algunes les aproven amb embut i tot, d’altres amb vaselina, segons com haja de ser la via d’administració. Mireu, per exemple, com amb la llei a la mà es desnonen famílies encara que no tinguen on anar a viure. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya es
El neofalangisme espanyol (C’s, UPyD) i el vell franquisme transvestit (PP) branden com les taules de Moisès la sentència contra el model educatiu de la C.A. de Catalunya i exigeixen més castellà a l’ensenyament. La branden, però, com el botxí que mostra l’espasa al sentenciat abans de tallar-li el coll: amb prepotència espanyolista i odi
S’exclama la premsa ultranacionalista espanyola (el Mundo, ABC) perquè hi ha qui diu que la interlocutòria contra el model lingüístic de Catalunya és una agressió al català, i encara s’escarota més –s’encén com un histriònic lluquet hispànic– quan exigeix, «a grito pelao», més castellà a les aules de Catalunya, fins i tot afirma –caga’t ja,
Reflexiona en el seu blog l’amic Xavier Aliaga, periodista de professió, sobre la necessitat i la possibilitat –sobretot la possibilitat– de tenir premsa escrita al País Valencià, després del fracàs d’EL PUNT, l’espantada de l’AVUI, l’apocament de l’ARA i la més que discutible catalanitat de LA VANGUARDIA (i EL PERIODICO). Tanmateix, el titular del seu
L’Estat francès insisteix en la seua política d’extermini lingüístic. Si fa unes setmanes el seu Consell Constitucional dictaminava que «no pot existir cap dret legal per a altra llengua que el francès», ara és la presidenta de la comissió de Cultura del Senat, Colette Mélot, qui ha argumentat contra l’intent de reconèixer drets lingüístics a
Entre els qui llegeixen aquest blog –més aviat entre els qui ho fan ocasionalment– tinc reconeguda fama d’anar pel món xafant guitarres. Bé, doncs, avise: em sembla que ara vaig a xafar-ne una. Ens hem indignat molt, moltíssim, contra Font de Mora i el PP pel seu projecte d’Escola Trilingüe. Els blogs, els feisbucs, el
El forense Font de Mora i el corrupte Camps han decidit exterminar el nostre català de les aules, «a lo franquista». I a Elx, l’alcalde in pectore del PP ha decidit que canviarà el nom del Gran Teatre pel de Gran Teatro perquè així, segons que recull el diari ultranacionalista espanyol ABC se li llevarà
Mireu que s’hi han escarrassat de valent. Porten un grapat d’anys renegant, abjurant, desmentint… S’han gasejat amb tota mena desinfectants, s’han fregat la pell fins a deixar-se-la en carn viva… i no han tret res a carregador. Com si li hagueren llavat el cap a un tinyós. Font de Mora (més aïnes Fuente de Mora,
Llegit en un dels xats amb candidats que va organitzar Levante-EMV. A Joan Ribó, exEUPV, candidat per Compromís, altrament i bàsicament Bloc, avui flamant regidor per València (o potser Valéncia?), li retrau un dels participants: «¿Seguix oposant-se vosté a l’AVL?» I Ribó, conscient que ara “milita” en una altra sensibilitat lingüística, abjura: «He de reconèixer
Als Països Catalans la «democràcia real» s’expressa en català. Ja que en democràcia és de justícia retornar allò que ha estat arrabassat injustament, allò que s’ha aconseguit des de la imposició i la força, encara que «no se note el cuidado», tanmateix s’ha fet notar «el efecto». Insistir a perpetuar el «justo decrecho de conquista»
Una altra «acadèmia» més A l’Aragó han decidit imitar els valencians i s’han inventat una altra «acadèmia de la llengua» per a: a) Investigar i formular les normes gramaticals, si escau, del català a Aragó tenint en compte les seves varietats lingüístiques. b) Inventariar i actualitzar el seu lèxic. c) Estimular l’ús, ensenyament i difusió
L’AVL continua afonant-se en el tarquimar blavero. No pot eixir res de bo d’una “pau” o “pacte” amb uns del principals actors de la Batalla de València, Lo Rat penat. No eixirà res de bo perquè l’acostament de l’AVL a l’entitat blavera suposarà un major distanciament, o siga diferenciació, del català. Cal recordar que Lo