Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
El neofalangisme espanyol (C’s, UPyD) i el vell franquisme transvestit (PP) branden com les taules de Moisès la sentència contra el model educatiu de la C.A. de Catalunya i exigeixen més castellà a l’ensenyament. La branden, però, com el botxí que mostra l’espasa al sentenciat abans de tallar-li el coll: amb prepotència espanyolista i odi catalanòfob. A les Illes el govern espanyolista de Bauzà anuncia que no esperara cap sentència per a «equiparar català i espanyol a l’escola». Si no foren uns cínics a la manera dels nazis, potser caldria demanar al govern del PP que ja posats a equiparar, i per poder dir que actuen des d’una intenció igualadora i justa, equiparara català i espanyol als quioscs, al cinema, a la justícia, a la TDT, fins i tot als rètols del carrer…
I tot el tuacte l’ha originat la denúncia de tres famílies supremacistes. Tres famílies contra milers al País Valencià -on governa el PP des de fa anys-, totes les quals no han pogut matricular els seus fills en la “línia en valencià”. I pareu atenció que l’Eurocambra lloa el model lingüístic de Catalunya alhora que adverteix de les greus conseqüències de la “separació lingüística”, un model, el de la separació per la llengua, que és el fa anys que es va implantar al País Valencià: “línia en valencià” i “línia en castellà”. De més a més, en arribar al batxillerat el “valencià” comença a desaparèixer, entre d’altres causes per no ser obligatòria la competència lingüística del professorat, i així la “línia en valencià” perd assignatures en favor del castellà, per més que pares i alumnes n’exigesquen “el dret de continuïnat”. I en arribar a la Universitat, què? S’ha acabat el “valencià”. Alguna engruna i prou.
Per tot plegat, m’indigna el cinisme de l’espanyolisme militant, el dels seus politics i els seus corifeus mediàtics. Tanmateix, m’irrita prou més la resposta acovardida, compungida sovint, dels polítics “nostres”. Amb tants arguments com tenen a l’abast contra el cinisme dels espanyolistes i només saben pronunciar inútils declaracions d’intencions. La millor defensa, prou que ho diuen els que hi entenen, és un bon atac. Ataquem, doncs, la política exterminacionista dels espanyols. Que siguen ells qui hagen de donar explicacions per les seues actuacions polítiques passades i presents contra l’existència del català. Hem de posar-los, als espanyols, davant els espills en els quals s’emmirallen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si equiparem el català al castellà en quintanilla de onésimo les actes plenàries i tots els documents s´hauran de fer primerament en CATALÂ i després en sa llenga vernacla amb la qual cosa millorarien la seua condició davant del món aquests fills del gran onésimo redondo, i no crec que s´ho meresquen aleshores aquests tres nius d´escurçons , que no famílies, que s´enrotllen una flassada i que arreen cap aquells “patrios ” territoris plens de senyorets feudals i capellans pederastres.
Com diu Màrius Serra: català a l’atac!
el senyor Lladres supose que s´haurà referit a les incorreccions que tinc en les pauses, ho lamente, però també podria fer un esforç i carregar-se de sentit de l´humor alhora d´entendre les ironies dels seus companys així sabria qui són els seus correligionaris, d´altra banda se li buidaria una mica la boca de cagallons i merdes.
trobe que esteu una mica histèric, que potser no veieu massa intereconomia?
D’acord amb Cucarella. De motius en tenim de sobra i d’exemples del cinisme espanyol també. Passem a l’atac i fem-los paleses les evidències. TRes famílies contra milers, i un tribunal els dona la raó. Deu ser que per ells nosaltres no som espanyols. Ho tenim clar, doncs a la feina!